Una gran mostra immersiva recupera materials originals, projectes mai construïts i la relació profunda de l’arquitecte català amb la natura, en l’inici d’una gira internacional de cinc anys
Un segle després de la seva mort, l’obra i el pensament d’Antoni Gaudí tornen a interpel·lar el món des d’Àsia. Tòquio ha estat l’escenari triat per aixecar el teló de Volver a los orígenes, una exposició itinerant que debuta internacionalment amb una proposta immersiva i tecnològica destinada a mostrar un retrat poc conegut de l’arquitecte: el dels esbossos, les idees inacabades i els projectes que mai no van veure la llum.
La mostra, presentada als mitjans abans de l’obertura al públic al Warehouse Terrada del districte de Shinagawa, arriba al Japó sota el títol NAKED meets Gaudí i inaugura una gira que passarà per Osaka i altres punts del continent asiàtic abans de viatjar per una vintena de ciutats d’arreu del món durant els pròxims cinc anys.
Impulsada per la Fundació Gaudí i produïda conjuntament amb l’empresa japonesa NAKED, l’exposició reuneix per primera vegada materials originals, quaderns, maquetes, ceràmiques, artefactes històrics i reconstruccions digitals en un mateix espai. “El visitant descobrirà un Gaudí singular, diferent del que sovint s’explica”, va assenyalar el president de la Fundació, Carlos Canals Roura, durant la presentació.
Un recorregut sensorial pels orígens creatius
L’itinerari s’organitza en nou sales que proposen un viatge progressiu per la vida i l’obra de l’arquitecte: des de la infantesa i la formació, fins al taller, Barcelona i el llegat que deixa després de la seva mort el 1926. El fil conductor és la relació radical de Gaudí amb la natura, entesa no com a decoració, sinó com a sistema estructural i font de coneixement.
Espigues de blat convertides en columnes, caps d’all com a remats de torres, copes d’arbres reinterpretades com a pilars de la Sagrada Família, o ruscs d’abelles integrats en portals arquitectònics il·lustren fins a quin punt Gaudí concebia l’arquitectura com una extensió de les lleis naturals. Tots aquests elements es presenten acompanyats de documents i recreacions que permeten entendre el procés creatiu des de dins.
En paraules de Sofya Abramchuk, fundadora d’Originate Institute, entitat vinculada al projecte, la proposta connecta directament amb el present: “En un món cada cop més homogeni, mostrar que es pot dissenyar tornant als orígens és avui més necessari que mai”.
El Gaudí que no es va arribar a construir
Un dels grans atractius de l’exposició és la possibilitat d’endinsar-se en l’obra no realitzada de Gaudí. Mitjançant tecnologies de recreació en 3D, els visitants poden imaginar edificis com l’Hotel Attraction projectat per a Nova York, la torre ideada per a Tànger o la versió original de l’església de la Colònia Güell, tots ells projectes que van quedar sobre el paper.
Aquest exercici de reconstrucció virtual no només amplia el catàleg conegut de l’arquitecte, sinó que reforça la seva vigència contemporània, mostrant fins a quin punt moltes de les seves intuïcions s’avancen dècades al seu temps.
Un diàleg natural amb el Japó
Que la gira mundial arrenqui al Japó no és casual. L’exposició subratlla la profunda connexió entre Gaudí i la cultura japonesa, especialment en la manera d’entendre la natura, els materials i l’harmonia entre construcció i entorn. “A tot l’Àsia es valora molt aquesta mirada orgànica i respectuosa amb el medi”, va remarcar Canals, que va definir el públic japonès com un dels més fidels i entusiastes de l’arquitecte català.
Aquesta relació és també de doble sentit. Algunes de les primeres obres de Gaudí, com la Casa Vicens o El Capricho, incorporen influències orientals que avui troben continuïtat simbòlica en aquesta parada inaugural a Tòquio.
Coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, la mostra iniciarà ara un llarg recorregut internacional que culminarà al seu país natal. Serà aleshores quan, simbòlicament, el viatge es tancarà amb la culminació de les torres principals de la Sagrada Família, l’obra que millor sintetitza una visió arquitectònica que, cent anys després, continua dialogant amb el món.
