El programa especial de RAB Ràdio posa veu, context i profunditat al primer plenari del nou Consell de la Catalunya Exterior. Una conversa imprescindible per entendre com s’organitza, quina feina fa i cap on vol avançar l’òrgan consultiu de la diàspora catalana
Hi ha programes que expliquen l’actualitat i n’hi ha que ajuden a entendre-la. Connexió | Especial Consell de la Catalunya Exterior pertany clarament a la segona categoria. Durant una hora de streaming en directe al canal de YouTube, RAB Ràdio ha reunit fins a set vocals del nou Consell de la Catalunya Exterior, per fer balanç del plenari celebrat a Barcelona i, sobretot, per posar sobre la taula els grans reptes de la diàspora catalana avui.
Aquest no és un resum institucional ni una successió de declaracions previsibles. És una conversa coral, amb matisos, discrepàncies i reflexions de fons, que permet entendre què és realment el Consell, com funciona i per què és una eina clau per als catalans que viuen fora del país. El programa parteix del fet que aquest plenari és constitutiu, el primer d’un Consell renovat després del canvi de membres a finals del 2025, i això es nota tant en el to com en el contingut.
Un Consell que vol treballar, no només existir
Una de les idees que travessa tot el programa és la diferència entre el model actual del Consell i etapes anteriors. Diversos vocals coincideixen a assenyalar que ja no es tracta d’un òrgan simbòlic que es reuneix un cop l’any per escoltar discursos, sinó d’un espai de treball real, articulat en comissions i amb encàrrecs concrets del Parlament i del Govern.
En aquest sentit, el programa permet entendre com funcionen aquestes comissions —processos migratoris, registre de catalans a l’exterior, llengua, educació, joventut, cultura i model de suport als casals— i quina és la feina que s’hi fa entre plenaris. El valor afegit és que tot això no s’explica des d’un faristol, sinó des de l’experiència directa dels qui hi participen.
Diversitat geogràfica, problemes compartits
Un altre encert del programa és la pluralitat de mirades. Hi intervenen representants d’Europa (Jordi Gairin i Elisenda Bujons), Amèrica del Sud (Núria Amoròs i Rosana Bianchi), Amèrica Central i del Nord (Josep Ligorred i Roger Caballero), i també de zones sovint invisibilitzades com Àsia, Àfrica i Oceania (Lluís Martí). Aquesta diversitat permet entendre que la Catalunya Exterior no és un bloc homogeni: les realitats de Luxemburg, Montevideo, Mèxic, Vancouver o Tòquio són molt diferents, però comparteixen dificultats estructurals.
Entre aquestes, en destaca una de central: la manca d’un registre de catalans a l’exterior plenament operatiu. El programa explica amb claredat per què aquest registre és clau no només per saber quants són i on són els catalans del món, sinó per poder articular serveis, drets i canals de comunicació reals. És un dels punts on el debat es torna més concret i, alhora, més polític.
Autocrítica i maduresa: una conversa honesta
Lluny del discurs autocomplaent, el programa incorpora també mirades crítiques. S’hi planteja, per exemple, si el Consell representa tota la diàspora o només una part més formada i amb més capacitat de mobilitat. Aquesta reflexió, expressada amb naturalitat, obre un debat necessari sobre privilegis, representativitat i responsabilitat.
Alhora, apareix una idea especialment rellevant: la Catalunya Exterior no només ha de rebre serveis del país, sinó que també pot aportar coneixement, experiència i idees a Catalunya. Aquesta mirada bidireccional trenca amb una concepció assistencialista de la diàspora i situa els catalans de l’exterior com a actors actius de l’acció exterior del país.
Per què val la pena mirar aquest programa
Aquest especial de Connexió és especialment recomanable per tres motius. Primer, perquè explica amb calma i rigor què és el Consell de la Catalunya Exterior, una institució sovint desconeguda fins i tot entre els mateixos catalans a fora. Segon, perquè posa veu a persones que viuen realment aquesta realitat, amb experiències molt diferents però complementàries. I tercer, perquè ofereix claus de futur: registre, vot exterior, llengua, retorn, participació i coordinació amb el Govern.
No és un programa només per a membres de casals o activistes de la diàspora. És una peça útil per a qualsevol català que vulgui entendre com s’organitza el país més enllà de les seves fronteres i quin paper hi juguen les comunitats a l’exterior. En definitiva, Connexió torna a mostrar-se com un servei púbic en el sentit més noble del terme.
