Després de la pandèmia, una crisi interna i la pèrdua de figures clau, el Casal Català de Nantes inicia una nova etapa. Al capdavant, Jordi Rotllan, fundador i “nou vell” president, reivindica la perseverança, l’obertura al país d’acollida i un projecte cultural que vol tornar a fer visible Catalunya a l’oest de França.
A finals de 2025, el Casal Català de Nantes va celebrar l’Assemblea General en què es va escollir una nova junta directiva. Una trobada especialment significativa, no només perquè marca l’inici d’una nova etapa, sinó perquè arriba després d’uns anys especialment durs per a l’entitat: l’impacte de la Covid, la marxa del tresorer i, també, la mort sobtada de la secretària de l’associació.
En aquest context de converses amb diferents casals catalans, a RAB Ràdio hem parlat amb Jordi Rotllan, nou president del casal, per fer balanç dels últims cinc anys i conèixer el projecte de futur d’una entitat que, malgrat les dificultats, no ha renunciat mai a la seva raó de ser.
Nantes és una ciutat de l’oest de França, capital del departament del Loira Atlàntic i històricament vinculada a la Bretanya. Situada a la riba del riu Loira, és avui un important pol cultural i universitari, amb una vida associativa molt activa que facilita la presència i la projecció d’iniciatives culturals internacionals com el Casal Català de Nantes.
Tres anys molt complicats
“Venim d’un període difícil de gairebé tres anys”, explica Rotllan. La pandèmia va afectar greument la vida associativa, no només a Nantes, sinó arreu. La participació va baixar de manera notable, especialment entre un col·lectiu majoritàriament format per gent gran, més vulnerable i reticent a reprendre activitats presencials.
A aquesta situació s’hi va afegir, a inicis del 2023, la marxa sobtada del tresorer del casal, del qual no n’han sabut res més. Tot i que, afortunadament, no hi va haver cap afectació econòmica, la gestió administrativa es va convertir en un autèntic maldecap: accessos bancaris, codis, targetes i gestions bloquejades durant mesos.
El cop més dur, però, va arribar l’abril del 2024 amb la mort de Sabina Alboguer, secretària del casal i una de les seves ànimes. “Era un dels motors de l’associació”, recorda Rotllan. Tot i no ser catalana ni tenir-hi vincles familiars, s’havia enamorat de la llengua i la cultura catalanes i arrossegava tothom amb la seva energia. La seva pèrdua va deixar el casal molt tocat, tant emocionalment com en capacitat d’activitat.
O reactivar-se o aturar-se
Després d’aquest cop, el casal va entrar en una fase de desànim. “Ens vam trobar davant d’una disjuntiva clara: o deixar les activitats aturades fins a nova ordre o intentar tornar-les a posar en marxa”, explica el president. Finalment, un grup de socis motivats va optar per la segona via.
L’Assemblea General va servir per renovar l’equip: nous secretaris (dos), nou tresorer, una secretària adjunta que continua, i Jordi Rotllan al capdavant. “Soc un nou vell president”, diu amb ironia. Fundador del casal l’any 2011, assumeix de nou la presidència davant la manca de relleu, però amb la voluntat clara de garantir continuïtat i vitalitat.
Un casal nascut de la necessitat de compartir
El Casal Català de Nantes va néixer el 2011 de manera gairebé espontània. Instal·lat a la ciutat, amb família francesa i fills petits, Rotllan va començar a mantenir les tradicions catalanes a casa: el tortell de Reis, els panellets, Sant Jordi. “Vaig pensar que segur que hi havia algun altre català fent el mateix”, recorda.
No hi havia cap entitat catalana a Nantes. A partir d’aquesta absència, va contactar amb altres persones interessades i va néixer el casal. Des del primer moment, però, amb una idea molt clara: no convertir-se en un gueto. “El casal havia de ser una finestra de Catalunya cap enfora i cap a Catalunya”, explica.
Aquesta filosofia s’ha traduït en una manera de fer molt concreta: activitats obertes, presència de públic no català i comunicació sempre en català i en francès. “Volem arribar tant als catalans com als francesos que tenen curiositat o sensibilitat per la nostra cultura”.
Vocació d’arribar lluny
Actualment, el nombre de socis és modest. A l’última assemblea hi van assistir una dotzena de persones, una xifra que Rotllan valora positivament. Però el repte no és tant el nombre de carnets com la capacitat de convocatòria.
“Si organitzem una activitat sols, tenim poc poder de convocatòria”, admet. Per això, una de les estratègies clau és sumar forces amb altres entitats, associacions o institucions locals. Integrar-se en activitats ja existents permet arribar a públics nous i donar més recorregut a l’esforç organitzatiu.
Tradició, cultura i aliances locals
Pel que fa a les activitats, el casal manté un fil conductor clar: les festes tradicionals catalanes. Algunes s’han anat perdent pel camí, però d’altres continuen sent imprescindibles. La calçotada, malgrat la logística complexa, és una aposta segura. Sant Jordi també és una cita clau, celebrada des de fa anys en una llibreria històrica de Nantes.
Aquest 2026, el casal vol recuperar un format ampliat de Sant Jordi: lectures de contes per a infants al matí, activitats culturals o musicals a la tarda i propostes per a públic adult. Un model que ja havia funcionat i que compta amb la complicitat de la llibreria.
També hi ha projectes de conferències i col·laboracions amb municipis propers, com Carquefou, agermanat amb Alella. L’any passat ja hi van participar amb una exposició i un tenor català, i enguany volen fer un pas més amb una proposta cultural més ambiciosa.
Mirant endavant
De cara al futur, el gran desig de Jordi Rotllan és gairebé paradoxal: que gestionar el casal sigui més complicat perquè hi hagi massa gent amb ganes de liderar projectes. “Això sí que seria un bon problema”, diu.
Després d’anys de resistència, el Casal Català de Nantes torna a caminar. Amb menys soroll, potser, però amb la mateixa convicció de sempre: fer visible Catalunya, compartir cultura i construir ponts des de la constància i la perseverança.
