El tortell de Reis torna a ser protagonista aquest 6 de gener, també entre els catalans de l’exterior. Amb una previsió de venda d’un milió d’unitats i una nova iniciativa solidària, el pastís que tanca les festes de Nadal confirma la vigència d’una tradició d’orígens antics, carregada de simbolisme i memòria col·lectiva.
Els pastissers de la demarcació de Barcelona preveuen vendre prop d’un milió de tortells de Reis arreu del país, una xifra que es manté estable els darrers anys i que evidencia fins a quin punt aquesta tradició continua plenament arrelada. Els preus han pujat lleugerament, entorn del 3%, d’acord amb l’increment de l’IPC, situant el cost mitjà d’un tortell per a cinc persones entre 25 i 30 euros.
Enguany, però, el tortell incorpora un element nou: la campanya “Enguany paga el Rei”, impulsada pel Gremi de Pastisseria de Barcelona. A través d’aquesta iniciativa, una part de les vendes es destina a la Fundació Villavecchia, que treballa amb infants amb malalties terminals. Els fons serviran per acabar i equipar el pavelló de la Victòria de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona. A més, els clients poden fer donacions directes mitjançant un codi QR: si a casa et toca la figura del Rei, també pots exercir de rei solidari.
Pel que fa als gustos, el tortell més venut continua sent el clàssic de brioix amb massapà i fruita confitada, però cada any guanyen terreny altres farcits com la nata, la trufa o la crema. Malgrat les variants, la norma es manté: tots els tortells han de portar una fava i una figura.
Una tradició amb arrels molt més antigues
El tortell de Reis no és una invenció moderna ni exclusivament cristiana. Els seus orígens es remunten a les festes saturnals de l’antiga Roma, celebracions d’hivern en què es menjava coca amb fruits secs, figues, dàtils i mel. En aquell context, la fava ja tenia un paper simbòlic: servia per designar el rei de la festa, en rituals que invertien temporalment les jerarquies socials.
Amb la cristianització del calendari, l’Església va integrar aquests costums pagans a l’Epifania, mantenint-ne alguns elements clau. A Catalunya, segons el Costumari català, la fava del tortell designava el “rei de la fava”, el membre de la família que representava els seus a l’adoració del Nadó de Betlem. Durant l’àpat, cada vegada que bevia, la resta de comensals s’aixecaven i cridaven: “El rei beu!”.
Aquest ritual explica per què la fava no és un simple joc infantil, sinó el vestigi d’un costum mil·lenari, vinculat al cicle de l’any, a la fertilitat i a l’inici simbòlic de la vida. La figura del Rei, incorporada més tard, reforça aquest caràcter festiu i jeràrquic, avui ja convertit en tradició domèstica.
El tortell, també lluny de Catalunya
Per als catalans que viuen a l’exterior, el tortell de Reis és molt més que unes postres. És una manera concreta de mantenir el calendari emocional i de reconnectar amb una cultura compartida. No és estrany que tradicions similars existeixin a Occitània, a Portugal o a diversos països d’Amèrica, on el tortell ha viatjat amb les migracions i s’ha adaptat a nous contextos.
Fer o compartir un tortell fora de Catalunya, encara que sigui amb ingredients diferents o versions local, és un gest de continuïtat cultural. La fava, la figura i el ritual de partir-lo segueixen funcionant com a fil invisible amb la tradició.
Tortell de Reis
Lluny de casa, la tradició també viatja amb les paraules. Aquest vers popular resumeix el significat del tortell de Reis i ajuda a mantenir viu el ritual, encara que sigui a milers de quilòmetres de Catalunya.
Si la fava tu has trobat paga el tortell sense recança
i no perdis l’esperança seràs ser afortunat.
I si surt la figureta no et quedarà més remei
que ésser coronat com a Rei d’aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria; formem en la taula anell
i mengem tan bon tortell en pau i en franca harmonia.
Un final que sempre torna
El tortell de Reis posa punt final a les festes de Nadal, però també obre l’any amb un ritual col·lectiu. Tant si es compra a la pastisseria del barri, tant si es fa a casa o com si es comparteix a milers de quilòmetres de distància, el tortell continua fent la mateixa funció de sempre: reunir, jugar, recordar i celebrar. Una fava, un rei i una tradició que, any rere any, es resisteix a desaparèixer.
