El Centre Català de Caracas: 80 anys de cultura, esport i identitat catalana a Veneçuela

Fundat el 1945 per més d’un centenar d’exiliats, el Centre Català de Caracas és avui el casal català més gran del món. Amb més de 370 famílies sòcies, continua sent un punt neuràlgic per a la cultura catalana a Veneçuela i un referent per a la diàspora.

Amb gairebé vuit dècades de trajectòria, el Centre Català de Caracas és molt més que un casal: és un tros de Catalunya al cor de Veneçuela. Fundat l’abril del 1945 per un grup de catalans exiliats que volien mantenir viu l’esperit de la seva terra, el centre s’ha convertit en una autèntica institució social, cultural i esportiva. Ens ho expliquen el president del Centre Carlos Prieto i la seva secretària Montserrat Ranera.
“Vam començar en un petit local al centre de la ciutat, i avui tenim una illa sencera en una zona privilegiada de Caracas”, explica el president Carlos Prieto a RAB Ràdio. “És un lloc on es viu de dilluns a diumenge, ple d’activitat i de vida.”

Una gran família amb 370 famílies sòcies

El casal compta actualment amb unes 370 famílies afiliades que participen activament en la seva vida quotidiana. De dilluns a diumenge, el centre batega amb activitats de tot tipus: natació, tennis, karate, teatre, coral, dansa, aeròbic o tallers de llengua catalana. “És una comunitat molt viva —afirma Prieto—. El nostre objectiu des del primer dia ha estat divulgar la cultura catalana a Veneçuela, i ho fem a través de tres grans pilars: el teatre, la coral i l’esbart Dansaire.”

L’esbart Dansaire manté vives les danses populars catalanes i, a més, treballa per transmetre-les a les noves generacions. “Hem començat a recuperar danses tradicionals, fins i tot per als més petits”, explica el president. “És una manera de connectar-los amb les arrels i alhora divertir-se.”

Pel que fa al teatre, totes les obres han de mantenir un vincle amb Catalunya: “Han d’estar escrites, dirigides, interpretades o ambientades a Catalunya”, puntualitza Prieto. La coral, per la seva banda, és una de les més antigues del país: “Té més de 80 anys i és la primera institució catalana creada a Veneçuela. Canta sempre en català i en castellà.”

Cursos de llengua catalana per a tothom

Una de les grans apostes del centre és la llengua. Montserrat Ranera, secretària del casal i professora de català, coordina els cursos que s’imparteixen tant de manera presencial com en línia. “Fem vuit hores setmanals de classes entre tots els grups”, explica. “Tenim nivell bàsic, nivell 1, nivell 2 i una xerrada per a alumnes més avançats.”

L’objectiu no és només aprendre, sinó obtenir el certificat oficial de català, que per primera vegada s’ha pogut fer a Caracas. “Ja tenim alumnes preparant-se per a la pròxima convocatòria”, afegeix Ranera.
A més, ofereixen sessions especials com ‘Llegir en veu alta’, on els participants treballen la fluïdesa i la pronúncia amb obres d’autors catalans. “Ara estem llegint L’home de Mercè Rodoreda. Llegir en veu alta ajuda molt a no perdre l’hàbit i a escoltar-se en català.”

Una entitat oberta i diversa

Encara que el centre va néixer de la mà d’exiliats catalans, avui és un espai obert a tothom. “Tenim descendents de catalans, però també socis veneçolans, italians o francesos”, explica Prieto. “Aquí ningú et pregunta d’on vens: si t’interessa la nostra cultura, ja ets benvingut.”

A Caracas hi conviuen altres centres d’origen europeu com el Centro Vasco, el Centro Asturiano o el Lugar Canario, i el Centre Català manté una estreta relació amb tots ells. “Ens agrada compartir i fer activitats conjuntes. La nostra feina és fer arribar la cultura catalana més enllà dels qui hi tenim arrels familiars”, afegeix Ranera.

Les activitats culturals —com el teatre, la coral o els cursos de llengua— són d’entrada lliure, i qualsevol persona hi pot participar, encara que no sigui sòcia. Només les activitats esportives són de pagament o restringides a membres, “però sempre amb la voluntat d’obrir portes”, destaca el president.

Festa major i tradicions catalanes a l’altra banda de l’Atlàntic

El calendari del Centre Català de Caracas està ple de celebracions que reprodueixen les grans festivitats catalanes adaptades al context veneçolà. A l’octubre celebren la festa major, amb competicions esportives, activitats per a infants i l’elecció de la Pubilla i la Pubilleta. “És una explosió d’activitat, una manera de començar el curs amb energia i orgull”, explica Prieto.

A més, celebren la Diada de l’11 de setembre, Sant Jordi, Sant Joan, la Mare de Déu de Montserrat i l’aniversari del centre. En cada ocasió, la gastronomia hi juga un paper essencial: calçotades, mongetes amb botifarra o coca de Sant Joan serveixen per unir generacions i gustos.

“Per Sant Jordi, l’any passat vam fer una activitat amb nens d’una biblioteca pública del municipi de Xacà”, recorda Ranera. “Vam explicar la llegenda, vam fer dibuixos i vam compartir llibres. És la nostra manera de portar Catalunya a llocs on no hi ha contacte directe amb la comunitat catalana.”

Un punt de trobada esportiu i social

A més de les activitats culturals, el centre és un espai esportiu molt actiu. Hi ha piscines, pistes de tennis, gimnàs i zones recreatives. “La gent ve a fer esport, però també a compartir”, diu Prieto. “És un lloc on els nens corren, els grans xerren i tots trobem una mica de casa.”

Entre les activitats més animades hi ha la penya del Barça del Centre Català, que aplega una gran quantitat d’aficionats. “Quan hi ha Clàssic, no hi falta ningú —riu Prieto—. Fins i tot vénen seguidors del Madrid! Però tot en bon ambient.”

La diferència horària, diu, juga a favor seu: “Els partits que allà són a les nou del vespre, aquí cauen a les tres o quatre de la tarda, així que és perfecte per reunir-nos.”

Mirant al futur: l’Esbart Infantil torna a escena

De cara al nou curs, el centre té un repte emocionant: recuperar la participació de l’Esbart Dansaire Infantil en el campionat de danses folklòriques de Caracas. “Fa anys que no hi participem, i volem que els nens tornin a ballar”, explica Montserrat Ranera. “És un símbol de continuïtat, d’arrelament i de futur.”

En un país on la vida social sovint gira al voltant de centres i clubs, el Centre Català de Caracas continua sent un exemple de com la identitat catalana pot mantenir-se viva i oberta al món. Des de la llengua fins a la música, passant per la convivència i l’amistat, aquest casal demostra que Catalunya també es pot viure, sentir i ballar a milers de quilòmetres de distància.