Càritas alerta d’un nou mapa de la pobresa a Catalunya: treballar ja no protegeix de l’exclusió

Càritas adverteix que el 13% de la població catalana cau en pobresa extrema després de pagar el lloguer. L’encariment de l’habitatge i la precarietat laboral empenyen famílies amb ingressos regulars a una situació límit que l’entitat considera ja estructural.

La pobresa a Catalunya està canviant de rostre i cada cop afecta més persones que, sobre el paper, haurien d’estar protegides de l’exclusió social. Famílies amb feina, ingressos regulars i fills a càrrec es veuen atrapades en una dinàmica d’ofec econòmic provocada pel cost de l’habitatge i la fragilitat del mercat laboral. Segons les dades presentades per Càritas, el 13% de la població catalana entra en pobresa extrema un cop ha pagat el lloguer, una xifra que situa l’accés a un habitatge digne com un factor clau de vulnerabilitat.

L’Informe FOESSA 2024 confirma que no es tracta de casos puntuals, sinó d’un fenomen estructural. A Catalunya, 1,3 milions de persones viuen en situació d’exclusió social, una realitat que s’ha anat consolidant amb el pas dels anys. La secretària general de Càritas Catalunya, Miriam Feu, alerta que “l’exclusió s’ha cronificat” i que, quan s’entra en aquesta dinàmica, sortir-ne és extremadament difícil.

Treball precari i ingressos insuficients

L’anàlisi de l’entitat apunta a dos motors que actuen de manera interconnectada: l’habitatge i el mercat laboral. D’una banda, l’increment sostingut del preu dels pisos expulsa famílies del mercat residencial o les obliga a destinar-hi gairebé tots els ingressos. De l’altra, la precarietat laboral fa que tenir feina ja no sigui garantia d’estabilitat econòmica.

Les dades de l’informe indiquen que un 38% de la població ocupada es troba en situació de precarietat, una condició que limita qualsevol capacitat d’estalvi i exposa les llars a una vulnerabilitat permanent. Aquesta combinació explica per què cada vegada més persones ocupades acaben recorrent a les entitats socials per cobrir necessitats bàsiques.

L’impacte en joves i famílies amb infants

Aquest escenari té un impacte especialment intens en els joves i en les famílies amb infants i adolescents a càrrec. Segons Feu, moltes d’aquestes llars queden “excloses de poder fer una vida amb normalitat dins la societat”, no per manca d’esforç, sinó per un sistema que no absorbeix l’augment del cost de la vida.

L’informe també alerta de situacions d’amuntegament greu, que afecten més del 12% de la població, i que tenen conseqüències directes sobre la salut, el rendiment escolar i la cohesió familiar. Es tracta de realitats que sovint queden invisibilitzades, però que configuren el dia a dia de milers de persones.

Els factors que cronifiquen la pobresa

Càritas identifica diversos elements que actuen com a “multiplicadors” de l’exclusió. Els problemes de salut física o mental, les addiccions i la manca de xarxa social dificulten encara més la sortida d’aquestes situacions. “Tenir algú que t’acompanyi pot marcar la diferència entre sortir de l’exclusió o quedar-t’hi atrapat”, subratlla Feu.

En aquest context, l’entitat adverteix que l’actual escut de protecció social presenta limitacions que deixen fora persones vulnerables que no compleixen els requisits administratius per accedir a ajudes públiques, tot i trobar-se en una situació límit.

La necessitat de polítiques estructurals

Davant d’aquest panorama, Càritas reclama polítiques públiques integrals i urgents, amb especial èmfasi en l’habitatge. L’entitat defensa l’impuls del pacte d’estat per a l’habitatge, una llei contra el sensellarisme i la prestació universal per criança com a eines imprescindibles per evitar que la pobresa esdevingui una condició estructural.

Alhora, posa en valor l’acompanyament social i comunitari com a peça clau del procés de recuperació. Més enllà de l’ajuda material, el suport emocional i la reconstrucció de vincles són, segons l’entitat, determinants perquè les persones recuperin autonomia i dignitat.

Per a Càritas, Catalunya es troba en un punt d’inflexió. Si no es corregeixen els desequilibris actuals entre salaris, habitatge i protecció social, l’exclusió social deixarà de ser una excepció per convertir-se en una realitat cada cop més estesa.