Un repàs dels reportatges d’aquest 2025 de RAB Ràdio sobre vuit figures importants de la història catalana que van viure a l’exili, des de Mercè Rodoreda fins a Tísner, cultura, medicina i art.
Som a tocar del 2026 i és un bon moment per mirar enrere i recordar alguns dels continguts més destacats de 2025 a RAB Ràdio. Al llarg de l’any, la ràdio dels catalans del món ha fet memòria i ha fet país a través de diversos reportatges dedicats a figures catalanes il·lustres que l’exili va obligar a marxar.
Escriptors, artistes i també un metge que van continuar sent catalans lluny de casa, i que RAB Ràdio ha volgut explicar des d’una mirada pròpia, pensada per a la Catalunya exterior. Històries de talent, resistència i identitat que connecten passat i present, i que reforcen el vincle entre Catalunya i els seus exilis, allà on siguin.
Hem seleccionat vuit reportatges que val la pena revisitar:
Roser Bru
Roser Bru va ser una pintora clau en l’art contemporani català. Va néixer el 1923 a Barcelona i va viure diversos exilis. El primer va ser durant la dictadura de Primo de Rivera, però ella i la seva família van tornar a Catalunya durant l’època de la 2a República. El segon exili va ser, primer a França i, des d’allà, va marxar a Xile amb el vaixell Winnipeg, llogat per Pablo Neruda. L’obra artística de Bru va estar marcada, sobretot, per l’exili, la guerra i la identitat femenina.
Margarida Xirgu
L’actriu Margarida Xirgu va créixer envoltada de teatre, des de ben petita freqüentava els ateneus obrers amb el seu pare i durant l’adolescència combinava la seva feina a un taller de passamaneria amb els assaigs en companyies amateurs. Amb vint-i-set anys li van diagnosticar una malaltia pulmonar que li va fer alternar les preparacions de les obres teatrals amb el descans. Va continuar creixent en l’àmbit de les arts escèniques, fins que a inicis del 1936, la companyia de la qual formava part Xirgu va embarcar-se cap a Cuba per a començar una gira per l’Amèrica Llatina, una gira on havia de participar Federico García Lorca, qui finalment se’n va desdir i va cedir la plaça a periodista Irene Polo.
Arran de l’esclat de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura, Margarida Xirgu es quedà al continent americà i va arribar a dirigir l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Montevideo, així com va codirigir la Comèdia Nacional de l’Uruguai. Va acabar els seus dies a la capital uruguaiana, després d’una vida sencera dedicada al teatre.
Conxita Badia
Aquest reportatge sobre Conxita Badia coincideix amb els cinquanta anys de la seva mort, celebrats aquest 2025. Concepció Badia i Millàs és una de les sopranos més brillants de la seva època. Badia va ser la musa d’alguns dels compositors i poetes més importants del país, com per exemple d’Enric Granados, Pau Casals o Manuel de Falla. La seva carrera va estar interrompuda per la Guerra Civil i l’exili, tot i que un cop instal·lada a l’Argentina, la seva música va continuar creixent en l’àmbit musical, cantant arreu del món les seves cançons.
Mercè Rodoreda
L’escriptora barcelonina Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l’any 1908. És una de les autores més importants de la història de Catalunya, tot i que els motius pels quals va començar a escriure són més aviat foscos, ja que li va servir com a refugi de l’amargor que li havia suposat ser esposa i mare. Va coincidir amb Anna Murià al castell Roissy-en-Brie i més tard, a París, va perfeccionar la seva faceta poètica.
L’exili, per Rodoreda, va ser una etapa de creixement literari i artístic, en què va pintar quadres i va escriure alguns dels grans títols pels quals se la coneix, com La Plaça del Diamant. La Mort i la Primavera, tot i que va començar-la abans de tornar a Catalunya, es va publicar catorze anys després del seu retorn, el 1986.
Anna Murià
Anna Murià i Romaní va ser una de les escriptores més importants del país. Nascuda l’any 1904 a Barcelona, pertanyia a una família benestant i va poder estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, on va cursar comerç, comptabilitat i anglès. Murià va deixar la ciutat comtal el 1939 amb la família per fugir del franquisme. Va viure a França i després va marxar a l’Amèrica Llatina amb el seu company de vida, Agustí Bartra. Amb Bartra van establir-se a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic, on van passar trenta anys fins que van tornar a Catalunya el 1970 per instal·lar-s’hi fins que van morir.
La seva trajectòria com a escriptora va començar el 1933 i la primera novel·la que va publicar va ser Joana Mas. A més a més, entre el 1934 i el 1937 va publicar 3 assaigs. Durant els anys que va establir-se prop de París amb la família va teixir una relació d’amistat amb Mercè Rodoreda i de la correspondència que es van enviar més endavant, en va sortir un llibre: Cartes a l’Anna Murià.
Avel·lí Artís-Gener (Tísner)
Avel·lí Artís-Gener, més conegut com a Tísner, va néixer l’any 1912 a Barcelona i va exercir d’escriptor, de periodista, d’escenògraf i de traductor, entre altres oficis. El seu exili a Mèxic va arribar després de la Guerra Civil, per la qual s’havia allistat a l’exèrcit republicà. Tísner va col·laborar en algunes revistes com Papitu, L’Esquella de la Torratxa i El Be Negre, a més de dirigir La Nova Revista a Mèxic.
El 1965 va tornar a Catalunya i va continuar participant de la vida cultural i política del país, va impulsar el Centre Català del PEN i va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana entre el 1990 i el 1994.
Josep Trueta
Més conegut com a doctor Trueta, Josep Trueta i Raspall va ser un cirurgià barceloní dedicat a la medicina sobre les ferides de guerra. Durant la Guerra Civil, el doctor Trueta va sistematitzar i divulgar el que es coneixeria com a Mètode Trueta, una manera de curar les fractures que va resultar de gran importància durant la Segona Guerra Mundial. Trueta es va exiliar a Anglaterra el 1939, on va continuar estudiant les patologies derivades dels conflictes bèl·lics. A més a més, va ser un dels fundadors del Consell Nacional de Catalunya que es va constituir a Londres, així com un gran defensor de la història i la cultura catalana.
Pau Casals
Nascut el 1876 al Vendrell, Pau Casals ha estat un músic clau de la història catalana. Provenia d’una família de músics i el primer violoncel que va adquirir va ser construït pel seu pare i el seu padrí amb una carabassa. El compositor d’El Cant dels Ocells no va ser important únicament per les seves composicions i interpretacions, sinó també per la seva tasca com a impulsor cultural. Amb l’inici del franquisme, Casals va haver-se d’exiliar a Prada de Conflent, on va continuar amb la seva lluita contra el franquisme. Finalment, va viatjar fins a Puerto Rico, on va passar els últims anys de la seva vida.
Un comentari