Denuncien un episodi de catalanofòbia en un vol de Level entre Barcelona i Nova York, després de ser obligat a canviar al castellà per ser atès per un auxiliar de vol.
El vol IB 2627 de Level, amb sortida de Barcelona i destinació Nova York, el passat 28 de desembre, havia de ser un trajecte rutinari per a una família resident a Nova York que vola sovint amb la companyia. Un dels elements que, fins ara, valoraven positivament de la companyia és precisament el fet que la comunicació amb el passatge es fa habitualment en castellà, anglès i català, començant per la benvinguda a bord. Un gest que, paradoxalment, contrastaria de manera frontal amb el que passaria minuts després.
“Ahora lo pides en español”
Asseguts a la fila 14, el passatger afectat, de nom Jordi, ha explicat a RAB Ràdio que havien comprat prèviament el sopar. Durant el servei, en demanar una mica més de beguda —concretament una mica de Coca-Cola Zero— en català, va rebre com a resposta un sec “ahora pasan”.
Com que no va entendre inicialment la resposta, va demanar educadament: “Perdona?”. La reacció de l’auxiliar de vol va ser immediata i inequívoca: “Ahora lo pides en español”. La situació va deixar el passatger literalment glaçat. Davant d’aquesta resposta, va canviar al castellà per demanar la beguda, que li va ser servida sense cap més comentari, ni tan sols contacte visual.
De la mala educació a la vulneració de drets
Lluny de quedar aquí, l’episodi va escalar verbalment. L’auxiliar de vol va justificar-se amb frases que resumeixen perfectament el patró de catalanofòbia estructural sobradament conegut: “Tú lo que tienes que hacer es hablar en el idioma de tu país” i “Si eres de Barcelona, eres español”.
No va ser un malentès, ni d’un problema de comprensió lingüística. Va ser una reprimenda ideològica i supremacista, expressada en un context de clara desigualtat: un viatger davant d’un treballador de la companyia amb autoritat funcional durant un vol transatlàntic.
Una reacció correcta
Davant la gravetat dels fets, el passatger va demanar parlar amb el responsable dels sobrecàrrecs. En explicar el motiu a una altra hostessa, aquesta va canviar immediatament al català i va demanar disculpes al passatger afectat pel cas de catalanofòbia.
Més tard, la responsable de cabina es va presentar per demanar de nou disculpes i escoltar el relat dels fets. El passatger ha denunciat el fet a Level per escrit, però ha explicat a RAB Ràdio que no era una queixa contra la companyia, sinó contra el comportament concret d’un dels seus treballadors.
Un cas més, no un cas aïllat
L’episodi denunciat no és una anècdota. S’inscriu en una llarga cadena de situacions en què catalanoparlants són interpel·lats, corregits o directament humiliats per utilitzar la seva llengua, fins i tot en serveis que operen des de Catalunya i que, formalment, reconeixen el català.
La idea que parlar català és un acte de provocació, que cal “adaptar-se” o que la llengua determina automàticament una identitat nacional imposada, continua plenament vigent. I no només a terra, sinó també a 10.000 metres d’altura.
És en aquest context que casos com el del vol Barcelona–Nova York deixen de ser incidents individuals i passen a ser símptomes d’un sistema lingüístic desequilibrat, on el català és tolerat mentre no incomoda, però qüestionat quan s’exerceix amb naturalitat. La catalanofòbia no sempre adopta formes explícites; sovint es manifesta com una combinació de menyspreu, imposició i negació identitària que es veu reforçada per dècades d’incoherència entre discurs i pràctica. Sense una exigència sostinguda —individual i col·lectiva—, els drets lingüístics continuen sent fràgils, fins i tot a 10.000 metres d’altura.
2 comentaris