El Gra i la Palla de RAB Ràdio va conversar amb l’escriptor mexicà Edson Lechuga en una entrevista enregistrada a Guadalajara, que va derivar cap a una reflexió de fons sobre literatura, migració, llengua i identitat, amb Germà Capdevila, Robert González i Leonardo Alvarado.
Lluny del format promocional, la conversa va permetre contextualitzar l’obra i el pensament d’Edson Lechuga com el d’un escriptor marcat pel desplaçament, amb una trajectòria a cavall entre Mèxic i Barcelona, que entén l’experiència migrant no com una anècdota vital sinó com una condició central de la seva escriptura i de la seva mirada literària.
Qui és Edson Lechuga
Nascut a Puebla l’any 1970, Edson Lechuga és fill de mestres rurals i va créixer en un entorn marcat pel compromís polític i cultural de l’esquerra llatinoamericana. Aquesta infància, travessada per la música, el discurs revolucionari i la consciència social, ha deixat una empremta clara en la seva obra literària.
La seva trajectòria vital està estretament lligada a Barcelona, ciutat on va viure durant una dècada al voltant de l’any 2000. Hi va arribar sense un pla editorial concret, amb la voluntat d’escriure i d’entendre una altra cultura, i hi va acabar arrelant personalment i intel·lectualment. Aquesta estada va marcar de manera decisiva la seva obra i la seva relació amb la llengua catalana, que va descobrir primer a través de la música i després com a sistema cultural complet.
Lechuga ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen Gotas de mercurio i Luz de luciérnagas, obres que combinen una narrativa realista contemporània amb una estructura lliure, fragmentada i permeable a la memòria. La seva escriptura transita entre mons urbans i rurals i fuig deliberadament de la postal folklòrica o de l’exotisme identitari.
Escriure des del desplaçament
Durant la conversa a El Gra i la Palla, Lechuga va defensar una idea central: tota literatura és autobiogràfica, encara que no ho sembli. No perquè expliqui fidelment la vida de l’autor, sinó perquè està feta de les seves emocions, reflexions, desigs i contradiccions. “Fins i tot el que omets diu coses de tu”, va apuntar, reivindicant una escriptura que parteix del pensament i no del simple relat d’experiències.
La migració, en aquest sentit, actua com un accelerador narratiu. Viure fora obliga a redefinir constantment l’origen, a explicar-lo als altres i a un mateix. Aquesta tensió entre el lloc d’on vens i el lloc on vius acaba convertint-se en material literari. Tornar, va dir, mai no és realment possible: ni el lloc ni la persona són els mateixos.
Barcelona, llengua i frontera
Barcelona apareix en el discurs de Lechuga com una ciutat viscuda, no idealitzada. Una ciutat que li va permetre descobrir el català com una llengua amb una potència simbòlica i creativa pròpia, però també com un espai marcat per contradiccions: capital editorial, sí, però també filtre cultural; ciutat oberta, però sotmesa a polítiques migratòries restrictives.
D’aquesta experiència neix Manual para aspirantes a la residencia europea, un llibre escrit amb ironia i distància crítica, que retrata amb humor les estratègies quotidianes del migrant per adaptar-se a Europa. Publicat anys després d’haver estat escrit, el llibre funciona com una peça clau per entendre la mirada de Lechuga: lúcida, desmitificadora i profundament humana.
Exili, memòria i mirades compartides
Germà Capdevila va connectar l’experiència de Lechuga amb l’exili català cap a Mèxic després de la Guerra Civil, recordant que aquell desplaçament forçat va generar un intercanvi cultural de gran profunditat, els efectes del qual encara són visibles avui. No només en l’àmbit literari, sinó també en la manera d’entendre la identitat, la llengua i la pertinença.
Leonardo Alvarado hi va afegir una lectura contemporània, establint paral·lelismes amb les migracions mexicanes actuals cap als Estats Units. Situacions diferents, però travessades per dinàmiques similars: assimilació, pèrdua i preservació cultural, i la necessitat constant de justificar qui ets i d’on vens. Robert González va ampliar el marc, subratllant que les relacions entre Mèxic i Catalunya continuen vives també en l’àmbit del coneixement, la tecnologia i la cooperació cultural.
Escriure quan el retorn ja no existeix
Un dels eixos més potents de la conversa va ser la idea del no-retorn. Escriure, per a Lechuga, és una manera de fixar allò que ja no existeix tal com es recorda. La literatura esdevé així un espai on conviuen memòria i invenció, autobiografia i ficció, origen i desplaçament.
L’entrevista, enregistrada en el context de la FIL però pensada més enllà de l’actualitat immediata, encaixa plenament amb la vocació de El Gra i la Palla: generar converses que ajudin a entendre el món des d’una mirada crítica i en clau catalana. Una mirada que connecta cultures, posa context i dona veu a experiències que sovint queden al marge del relat dominant.
