Un manuscrit, una joia del Renaixement català, il·luminat de luxe, produït a Barcelona a inicis del segle XVI, torna a la seva ciutat d’origen després de segles en mans privades. La Biblioteca de Catalunya en culmina l’adquisició, el digitalitza íntegrament i ja en permet la consulta en línia.
La Biblioteca de Catalunya ha incorporat al seu fons patrimonial el Llibre d’hores de la família Gralla, un manuscrit excepcional del Renaixement a Catalunya, tant pel seu valor artístic com pel seu estat de conservació. Es tracta d’un volum de devoció privada, escrit en llatí sobre pergamí i produït a Barcelona entre 1501 i 1525, que destaca per la qualitat de les seves miniatures i la riquesa ornamental.
El llibre va ser encarregat per la poderosa família Gralla, originària de Lleida i vinculada per matrimoni al llinatge Desplà. L’escut familiar, una gralla negra sobre fons d’or i atzur, sostinguda per dos àngels, presideix el volum i n’acredita inequívocament la propietat.
Un manuscrit vinculat a les elits del poder català
Un dels membres més rellevants del llinatge, Miquel Joan de Gralla, va ocupar càrrecs clau a la Catalunya del seu temps: diputat de la Generalitat pel braç militar, mestre racional de Catalunya i mestre de sala reial. Home de confiança del rei Ferran II, va obtenir el privilegi de cavaller i, amb el seu matrimoni amb Anna Desplà i de Corbera, va impulsar la transformació de la casa familiar del carrer Portaferrissa en un fastuós palau renaixentista, avui desaparegut.
No és la primera vegada que la Biblioteca de Catalunya recupera patrimoni d’aquesta família: el 2024 ja havia adquirit unes Ordinacions de cort del segle XV, també procedents del seu llegat.
Més enllà del seu valor artístic, els llibres d’hores com el de la família Gralla són una font clau per entendre com les elits catalanes del segle XVI vivien la religiositat, el temps i la intimitat. A diferència dels grans llibres litúrgics d’ús col·lectiu, aquests volums condensaven devoció, estatus social i identitat familiar, i sovint funcionaven també com a objectes de representació i memòria del llinatge. El fet que aquest manuscrit fos produït a Barcelona i no importat reforça el paper de la ciutat com a centre cultural actiu en el Renaixement, capaç d’atraure artistes formats a Flandes i Itàlia i d’integrar-los en un llenguatge propi.
Miniatures d’alt nivell i autoria identificada
El Llibre d’hores s’obre amb un calendari litúrgic que incorpora sants de la diòcesi de Barcelona, amb presència destacada de Santa Eulàlia. El segueixen lectures de la Passió, fragments dels Evangelis i, com a nucli central, les hores de la Verge, concebudes per ordenar la pregària al llarg del dia.
El volum inclou nou escenes miniaturades de la vida de Jesucrist, envoltades de marges exuberants amb flors, insectes i ocells, així com 26 pàgines orlades i nombroses inicials decorades amb or brunyit sobre fons blau i grana. Recentment, les historiadores de l’art Mireia Castaño i Josefina Planas n’han atribuït l’autoria a l’artista italià Giacomo Smeraldo Dotavanti, format a Flandes i actiu a Barcelona a inicis del segle XVI. Dotavanti és també autor de les miniatures del missal de la capella de Sant Jordi, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Un llarg periple abans de tornar a Barcelona
Durant segles, el manuscrit va romandre en mans privades. Des dels Gralla passà als Barons de Savassona, i més tard a col·leccions internacionals de gran prestigi, com la del bibliòfil anglès Henry Huth i la del magnat Alfred Chester Beatty. Després de ser subhastat per Sotheby’s, va acabar en una col·lecció suïssa fins que la Biblioteca de Catalunya n’ha pogut culminar l’adquisició aquest 2025, retornant-lo a la seva ciutat d’origen, a pocs metres d’on s’alçava l’antic Palau Gralla.
Digitalització i accés públic
El manuscrit ja està catalogat i completament digitalitzat, fet que en garanteix la preservació i en facilita la consulta en línia tant a investigadors com al públic general. La seva incorporació al fons públic obre noves vies d’estudi sobre el Renaixement a Catalunya i consolida el paper de la Biblioteca de Catalunya com a institució clau en la recuperació del patrimoni bibliogràfic del país.
