L’executiu estudia limitar l’ús especulatiu de l’habitatge amb mesures fiscals i urbanístiques aplicables en zones tensionades i amb caràcter temporal, segons ha avançat la consellera Sílvia Paneque.
El Govern de la Generalitat treballa en una nova estratègia per frenar l’especulació immobiliària a través de la fiscalitat i de condicionants vinculats a l’ús dels habitatges. L’objectiu, segons ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és que els pisos que es comprin tinguin com a ús preferent el residencial, especialment en un context marcat per la manca d’oferta i l’encariment sostingut del lloguer.
En una entrevista a l’ACN, Paneque ha subratllat que “no es pot prohibir la compra”, però sí regular l’ús posterior dels habitatges mitjançant instruments fiscals i urbanístics. En aquest sentit, el Govern preveu disposar durant el primer trimestre de 2026 d’un informe específic sobre com regular les adquisicions a través de la planificació urbanística. La mesura permetria vehicular pisos cap al mercat que es considera prioritari, especialment el del lloguer.
Zones tensionades i regulació limitada en el temps
La iniciativa del Govern s’emmarca en un debat cada cop més present a escala europea, on diverses ciutats i regions han començat a intervenir el mercat immobiliari per frenar l’expulsió de residents i l’ús especulatiu dels habitatges. Capitals com Berlín, París o Amsterdam han impulsat limitacions a la compra massiva de pisos, recàrrecs fiscals o restriccions d’ús per protegir el parc residencial. Des del Govern es defensa que Catalunya no pot quedar al marge d’aquest debat si vol garantir cohesió social i evitar que l’habitatge esdevingui un bé inaccessible per a una part creixent de la població.
La proposta passaria per aplicar-se de manera temporal i geogràficament acotada, principalment en zones ja declarades tensionades, on la pressió del mercat ha expulsat veïns i ha dificultat l’accés a l’habitatge. El Govern vol evitar que la regulació sigui estructural o permanent, però defensa que pot ser una eina útil per corregir desequilibris concrets del mercat en moments determinats. Encara està per definir si aquestes limitacions afectarien únicament pisos individuals o també edificis sencers, una decisió clau per mesurar l’impacte real de la norma.
Fiscalitat contra l’acumulació especulativa
Paral·lelament, l’executiu aposta per reforçar la fiscalitat com a mecanisme per desincentivar les anomenades “transmissions no desitjades”, especialment les protagonitzades per grans tenidors que acumulen habitatges amb una lògica estrictament especulativa. L’objectiu és penalitzar l’acaparament de pisos amb finalitats de rendibilitat a curt termini i afavorir una circulació de l’habitatge més alineada amb les necessitats socials del país. Algunes d’aquestes mesures es podran desplegar des de Catalunya, mentre que d’altres requeriran negociació amb el govern de l’Estat espanyol.
Paneque ha defensat que la fiscalitat ja ha demostrat la seva eficàcia amb la modificació de l’impost de transmissions patrimonials per a grans tenidors, aprovada el juliol passat. Segons la consellera, les primeres dades apunten a una reducció de les operacions d’aquests actors i a un augment de les transmissions entre petits propietaris, un indicador que el Govern interpreta com un canvi de tendència.
L’executiu admet que l’efecte d’aquestes polítiques no serà immediat, però sosté que la combinació de regulació urbanística, fiscalitat i control administratiu pot contribuir a reequilibrar el mercat a mitjà termini. En aquest sentit, el Govern defensa que l’objectiu no és penalitzar la petita propietat, sinó intervenir sobre dinàmiques que han convertit l’habitatge en un actiu financer desvinculat de la funció social que hauria de complir. Una orientació que, segons l’executiu, hauria d’anar acompanyada també d’un augment sostingut del parc públic i assequible.
L’habitatge com a dret social
Finalment, la portaveu del Govern ha insistit que l’habitatge “ha de ser un dret i no una font d’angoixa”, i ha recordat que no s’hauria de destinar més del 30% dels ingressos familiars al pagament del pis. En aquest marc, ha revelat que actualment hi ha una trentena d’expedients oberts per incompliments del topall del lloguer. Quan finalitzi el procediment administratiu, es concretarà quants d’aquests casos deriven finalment en sancions, un element que el Govern considera clau per dotar de credibilitat el sistema de control.
