El partit d’extrema dreta de José Antonio Kast ha obtingut la victòria amb un 60% dels vots
Tot i que a la primera volta de les eleccions xilenes, Jeannette Jara va quedar guanyadora amb un 26,8% dels vots, per davant del 23,9% de José Antonio Kast, la periodista i professora Meritxell Freixas va vaticinar una victòria de la dreta. Un motiu és que l’antic president, Gabriel Boric, va haver de canviar l’estratègia que havia promès durant la campanya i no va acomplir el programa que havia presentat. Un altre factor és que els grups més pròxims a l’esquerra es van unir en un sol partit, en canvi la dreta estava més fragmentada, però preveia que acabarien votant la ideologia més propera com és la del Partit Republicà de Kast.
Efectivament, Kast s’ha endut el 58,8% dels vots davant del Partit Comunista de Jara. En la secció Context, Antoni Montserrat reflexiona sobre els efectes del vot exterior. A la primera volta havia suposat un 41% de participació, mentre que en la segona volta va caure al 38%. Montserrat considera que molts xilens no s’acabaven de sentir reconeguts amb els dos candidats, ja que representen els dos extrems de l’arc electoral. Mentre Kast és un personatge que ve del pinochetisme, encara que ha sigut molt prudent durant la campanya, Jara milita en el comunisme.
Montserrat creu que el vot exterior es mobilitza amb interès quan té la impressió que el seu vot serveix, sobretot quan decideix un president o una presidenta. També ha lloat el servei electoral xilè perquè dona els resultats molt ràpid i ha explicat els resultats a l’estat espanyol. A Madrid va guanyar Kast per un vot, –1638 a 1637– en canvi, a Barcelona les xifres són totalment diferents perquè Jara va guanyar amb un 63%, i un 40% de participació. Ho ha contraposat amb les eleccions argentines, que a Barcelona va suposar només un 6% dels vots.
La tendència a Xile des de la restauració de la democràcia és que s’alternen els partits. Unes eleccions les guanya la dreta, i les següents l’esquerra. Per tant, semblaria que a les pròximes eleccions l’esquerra recuperaria el poder. Però com que en aquest cas ha vençut la ultradreta en comptes de la dreta moderada com fins ara, potser la tendència varia els anys vinents.
Les reaccions dels diversos presidents llatinoamericans han estat molt contrastades. Des de la moderació de Lula de Silva al Brasil, al comentari de Gustavo Petro, president colombià, que ha afirmat que ell no dona la mà a feixistes.
