La publicació del llibre Emocions en dansa, converses amb Lluís Calduch, de Josep Maria Fuentes, serveix de punt de partida per a la presència a RAB d’un dels coreògrafs clau en l’evolució de la dansa d’arrel i la cultura popular catalana, juntament amb l’autor.
El llibre Emocions en dansa, converses amb Lluís Calduch és el primer volum de la col·lecció La creació de la dansa d’arrel, dedicada a preservar i difondre el llegat de coreògrafs que l’han fet evolucionar. Josep Maria Fuentes, graduat en Humanitats i especialitzat en Gestió Cultural, és l’autor i vol plasmar la trajectòria del coreògraf i director artístic Lluís Calduch, el qual sempre ha estat vinculat a l’Esbart Ciutat Comtal.
L’obra, fruit de més de 30 hores de conversa, tracta des de la creació coreogràfica, la relació amb la música, el vestuari, la posada en escena, i la dansa com a expressió de la identitat col·lectiva. Fuentes explica la diferència entre la dansa tradicional i la dansa d’arrel. La primera ve del poble i no té normes, malgrat que els folcloristes de principis del segle XX li van donar una estructura per evitar que es perdés, i ha arribat als nostres dies.

La dansa d’arrel: crear des de la tradició sense repetir-la
La dansa d’arrel va sorgir a partir dels anys 50 i cercava una nova creació de coreografies. “No és tradicional, no la balla el poble, però que té una manera de ballar catalana”, assegura l’autor. Fuentes destaca l’iniciador, Manel Cubeles, i els dos grans seguidors, que són Salvador Melo i Albert Sants. Tots tres mestres de Calduch.
Un altre dels motius d’aprofundir en aquest tipus de dansa és el fet que no existeix gaire bibliografia ni literatura. I mentre la dansa tradicional se segueix ballant, la d’arrel es deixa de programar i es perd. El públic tampoc coneix el procés de creació. “És una llàstima que la gent no conegui per què les va fer, com les va fer, si havia costat o si ha sigut fàcil” es lamenta Fuentes. Per això expliquen com s’ha fet, amb qui han treballat i l’essència del perquè de cada cosa.
Tant Lluís Calduch com Josep Maria Fuentes no sabien si es podria publicar el llibre, però l’Esbart Ciutat Comtal va acceptar el repte de ser l’editor, amb un pas més enllà com obrir-se a gent que vulgui escriure sobre altres creadors.
Calduch assenyala que se sap bellugar, però no sap escriure, treballa amb persones, emocions i sentiments. Per això valora la tasca de l’autor per plasmar totes les hores de conversa en el llibre. Per la seva banda, Fuentes relata l’anècdota de la referència a un ball de rams del barri d’Hostafrancs dins del Costumari català de Joan Amades. Lluís Calduch hi va treballar amb una coreografia que es va afegir a la Festa Major. Va ser un èxit i 30 anys després se segueix ballant el ball de rams d’Hostafrancs. “Fem voluntariat cultural, però tenim una manera de treballar on sempre busquem l’excel·lència”, rebla Fuentes.
Un llegat cultural que transcendeix l’escenari
El ball és un llenguatge universal d’arreu del món. I cada cop que Calduch ha estat a l’estranger, especialment a Amèrica Llatina, torna carregat d’emocions i considerant que s’estimen més el país que nosaltres mateixos, “perquè realment et donen unes demostracions d’estima, de voluntat de conèixer, d’aprenentatge i de respecte”, recorda el coreògraf. Fuentes ho reafirma amb la curiositat que un poeta xilè va escriure que “si és cert que el cel existeix, deu ser un lloc on se sentirà permanentment la música de Serrat”.
Lluís Calduch es mostra optimista respecte al futur de la dansa perquè “hi ha molta gent que segueix estimant les tradicions, ja siguin dansa, ja siguin cultura popular”. I sobretot se sent orgullós del seu llegat per Catalunya. “M’adono que estic fent alguna cosa, que és el meu país, són les meves arrels, és la meva consciència”, conclou el coreògraf.
Emocions en dansa, converses amb Lluís Calduch de Josep Maria Fuentes es pot comprar a través de l’Esbart Ciutat Comtal, i aviat en llibreries.





