David Minoves, president del CIEMEN, parla sobre la migració en una entrevista a RAB Ràdio amb motiu del Dia Internacional de les persones migrants, que se celebra cada 18 de desembre des de l’any 2000.
En ocasió del Dia Internacional de les persones migrants, RAB Ràdio va convidar a l’estudi el president del CIEMEN, David Minoves, per reflexionar sobre la migració, les connotacions d’aquest concepte i la importància de celebrar aquesta jornada, sobretot en el context geopolític que vivim actualment.
La celebració d’aquest dia internacional té per objectiu “promoure el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals de les persones que es traslladen en altres països diferents”, explica Minoves. El 4 de desembre les Nacions Unides van acordar que el 18 de desembre se celebraria el Dia Internacional de les persones migrants davant l’augment dels fluxos migratoris que hi havia hagut des de principis dels anys 90, un creixement que ha continuat durant els següents 25 anys.
Segons explica l’entrevistat, “la migració és un fet connatural en l’espècie humana”. La teoria sobre l’inici de l’Homo sapiens es concentra a l’Àfrica i, des d’aquest continent, es va anar expandint arreu del territori mundial fa milions d’anys. És per això, assenyala, que parla sobre el desplaçament com a una pertinença de la condició humana. “És impossible fer una anàlisi històrica sense parlar dels desplaçaments humans”, apunta.
Actualment, els fluxos migratoris mundials són molt diversos. Per una banda, hi ha un sector de gent que marxa del seu país d’origen per a buscar noves oportunitats laborals o estudiantils, sobretot als països occidentals. A Catalunya, per exemple, l’any 2024 van marxar més de 33.000 persones del país per anar a viure a l’estranger, segons les dades que va publicar el passat 11 de desembre l’Institut Nacional d’Estadística. Per altra banda, hi ha els anomenats ‘expats’, que van a viure a un altre país mentre treballen a grans empreses multinacionals cobrant un sou molt per sobre de l’establert al territori on arriben.
Finalment, hi ha els migrants que fugen del país d’origen per situacions de perill que viuen al lloc on vivien. Els motius van des de conflictes bèl·lics o vulneracions de drets humans, fins a l’exili polític. Tot i això, David Minoves explica que, darrerament, “el concepte de migrant s’ha associat amb dos dies internacionals més, que són el del racisme i el del refugiat, perquè s’ha estigmatitzat el mateix concepte de migració”. Aquesta afirmació porta a pensar en la concepció que les societats occidentals tenim entorn la migració. Generalment, quan pensem en una persona migrant, la imatge que tindrem al cap és d’algú que no és blanc, perquè “no vinculem els expats amb immigrants sinó amb estrangers”, afirma Minoves.
A tall de reflexió, l’entrevistat posa sobre la taula la “preocupació amb la immigració”, que l’extrema dreta s’ha embutxacat per tal de llançar proclames racistes com, per exemple, “són un niu de delinqüència” o “ens venen a prendre la feina”. Mentre que dimecres Xavier García Albiol s’abanderava d’haver desnonat 400 persones migrants de l’antic institut B9 de Badalona, assegurant que no donaria cap habitatge social a totes aquestes persones que, des d’aleshores viuen al carrer, encara que a la ciutat hi ha més de 8.000 pisos buits. Tot i el discurs de l’alcalde de Badalona, hi ha hagut un silenci institucional i, per tant, se li ha fet saber “que això és possible”.
“La immigració és una de les condicions de la humanitat, però té tota una connotació racista, perquè de fet, nosaltres, ara vivim situacions en què certament la immigració ens interpel·la negativament, i parlo dels expats”, assegura Minoves. Ja que, a causa de la seva categoria, ens perjudiquen en àmbits com l’habitatge, els comerços o el preu de l’alimentació. En definitiva, gentrificant les ciutats, però, en canvi, a aquest tipus de migrant no se’l titlla de delinqüent.
“Jo no crec que hi hagi un problema amb les migracions, sinó que una cosa és el dret de migrar i l’altra és l’aspecte socioeconòmic de les persones que van a viure a altres països”, adverteix, “hauríem de parlar d’un model social i econòmic, així com d’un capitalisme que ha trencat fronteres pel que fa als beneficis, però les reforça de cara a la creació de la imatge d’un enemic”, “quan vaig a comprar el pa, la persona que m’atén és sud-americana, el taxista és indi, i el botiguer del comerç de sota casa és pakistanès. Si concebo aquestes persones, amb qui em relaciono cada dia, com a enemics, tinc un problema molt greu”, conclou.
