L’elevada participació confirma l’interès global pel projecte impulsat pel Gran Teatre del Liceu i el Port de Barcelona, que vol redefinir la relació entre cultura, ciutat i front marítim al Port Vell.
El Concurs Internacional d’Arquitectura del Liceu Mar ha rebut un total de 55 candidatures d’equips d’arquitectura i urbanisme, tant locals com internacionals. El concurs entra ara en la fase de selecció: només cinc equips passaran a elaborar una proposta arquitectònica.
La xifra situa el projecte com un dels concursos culturals amb més atracció del moment i consolida Barcelona com a pol de debat europeu sobre noves arquitectures culturals i la seva integració al front marítim-portuari.
Una part molt significativa de les candidatures s’ha presentat en forma d’Unió Temporal d’Empreses (UTE), una fórmula habitual en concursos d’alta complexitat que permet sumar capacitats tècniques, creatives i financeres. En molts casos, aquestes UTE combinen despatxos catalans amb estudis internacionals, fet que reflecteix tant l’arrelament local com la projecció global del projecte.
Arquitectura i ciutat com un sol projecte
Liceu Mar no planteja únicament la construcció d’un nou edifici cultural, sinó una operació urbana de gran abast al Moll d’Espanya, al Port Vell. El projecte entén arquitectura i urbanisme com un tot indissociable, amb l’objectiu de crear un nou espai de centralitat cultural on ciutat i mar dialoguin de manera integrada.
Des del Liceu i el Port de Barcelona destaquen que aquesta iniciativa reforça el paper de Barcelona com a laboratori europeu d’innovació cultural i urbana, en un moment en què moltes ciutats repensen la relació entre equipaments culturals, espai públic i sostenibilitat.
Més enllà de l’interès arquitectònic, el concurs del Liceu Mar s’inscriu en un debat més ampli sobre el futur dels grans equipaments culturals i la seva funció social. En un context de pressió turística i transformació accelerada del litoral barceloní, el projecte planteja el repte d’evitar un espai exclusiu o desconnectat de la ciutadania. La decisió arquitectònica que en resulti marcarà com Barcelona entén la cultura com a servei públic, paisatge urbà i eina de cohesió al segle XXI.
Un concurs en dues fases
El concurs, publicat el juliol passat, està estructurat en dues fases i es desenvolupa com un procediment restringit amb intervenció de jurat.
En la primera fase, els 55 equips presenten les seves trajectòries i projectes previs. El jurat en valorarà l’experiència i la solvència, i seleccionarà cinc candidatures que accediran a la fase final.
La segona fase, prevista a partir del mes de febrer, serà anònima i sota lema. Els cinc equips finalistes hauran de presentar una proposta arquitectònica concreta mitjançant cinc plafons DIN-A1 i una maqueta volumètrica a escala 1:500. El projecte guanyador obtindrà l’encàrrec de redactar l’Avantprojecte, el Projecte Bàsic i el Pla Especial, amb la possibilitat d’ampliar l’encàrrec fins al projecte executiu i la direcció d’obra.
Cada un dels equips finalistes que presenti correctament la proposta rebrà una compensació econòmica de 25.000 euros.
Un jurat de prestigi internacional
El jurat està presidit per Martha Thorne, urbanista i figura de referència internacional en arquitectura, fet que explica en bona part l’atractiu global del concurs. L’acompanyen professionals dels àmbits de l’arquitectura, l’enginyeria, la cultura i l’urbanisme, amb representació del Port de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, la Generalitat de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
La visió de Liceu Mar
Liceu Mar vol ser molt més que una segona seu del teatre de la Rambla. El projecte aspira a convertir-se en un pol creatiu del segle XXI, obert, flexible i sostenible, capaç d’ampliar l’accés a la cultura i reforçar la projecció internacional del Liceu.
El nou equipament acollirà creació contemporània, amb el Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació, activitat educativa i familiar amb el Petit Liceu, una temporada estable de dansa i una programació operística diversa en formats i escales. Tot plegat, en un emplaçament on el paisatge marítim i l’horitzó formen part essencial de l’experiència cultural.
