Aquest dimecres al matí s’ha activat el dispositiu policial per desallotjar l’antic institut B9 de Badalona per desallotjar uns 400 migrants que hi malvivien des de feia aproximadament dos anys.
El jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona havia donat l’ordre de desallotjament de l’espai aquest dimecres al matí. Un ampli desplegament de Mossos d’Esquadra s’han desplegat vora les 7 del matí al voltant de l’edifici per començar el desnonament passades les 8. Abans d’entrar a l’antic institut, els Mossos han demanat per megafonia que els ocupants sortissin voluntàriament del lloc. Mentre que alguns dels residents ho han fet, n’hi ha hagut d’altres que han decidit resistir dins el B9.
A l’exterior de l’espai s’hi han concentrat persones de diverses entitats que cridaven proclames contra el desallotjament i l’actuació policial i s’ha produït alguna càrrega contra aquests manifestants, després que llancessin objectes contra el cordó policial. Des dels Mossos, han informat que aquest desnonament s’ha produït en resposta a la demanda de l’Ajuntament de Badalona, dirigit per Xavier García Albiol, mitjançant una resolució del 12 de desembre de 2025. Així i tot, el cos policial també ha anunciat que durant l’execució, els serveis socials municipals i alguns efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques hi serien presents per donar assistència als afectats.
Antecedents
L’Ajuntament de Badalona reclamava recuperar el terreny on hi ha l’edifici, ja que, segons explicaven, el B9 s’havia convertit, durant els últims dos anys, en un focus de delinqüència i conflictivitat. Algunes de les notícies que havien sortit a la llum d’aquest espai havien estat baralles, robatoris, drogues, un brot de tuberculosi i un assassinat. Des de la justícia s’havia catalogat l’antic institut com a “poblat de misèria” i el reconeixia com a “risc efectiu per a la seguretat col·lectiva i la salut pública”.
Més enllà d’aquests titulars, la jutgessa també havia assenyalat que hi havia situacions que catalogaven el B9 com un espai de risc “evident”, com la situació d’insalubritat per l’acumulació de residus o les connexions no autoritzades a les xarxes elèctriques. Des del consistori badaloní definien el lloc com a “bomba de rellotgeria”, assegurant que podia esclatar en qualsevol moment.
Reaccions
Els ocupants de l’espai han titllat aquest desallotjament “d’inhumà” per les condicions amb què es quedaven al carrer. Younouss Drane, portaveu del B9, ha reblat que “qui ha planificat això té un cor molt dur”. El col·lectiu que vivia allà havia demanat un canvi de data per poder-se quedar més mesos per l’època de l’any en què es produiria aquest desnonament. “La gent pot posar-se malalta o fins i tot morir per les baixes temperatures”, asseguraven.
Badalona Acull també s’ha posicionat en contra d’aquesta actuació. El portaveu de l’entitat, Carles Sagués, ha reconegut que havia arribat el dia “que per desgràcia” esperaven i ha reivindicat que aquest desallotjament s’hagi dut a terme sense una alternativa pels habitants del B9, afirmant que és “del tot inacceptable” deixar tantes persones al carrer a ple hivern. Des de les entitats socials que s’han concentrat a l’exterior de l’antic institut han demanat que es duguin a terme accions des de l’administració per regularitzar la situació de les persones que vivien allà, ja que “és l’únic camí que tenen per buscar una sortida i normalitzar la seva vida”, ha manifestat Sagués.
Des del Sindicat de l’Habitatge de Badalona i l’Organització Juvenil Socialista de Catalunya també han denunciat la situació que s’ha produït aquest matí. Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat, ha acusat “el PSC de Salvador Illa i el PP de García Albiol de voler expulsar sense cap alternativa” més de 400 persones al carrer. A la ciutat “existeixen recursos perquè aquestes persones no dormin al carrer”, ha reivindicat Bermúdez, que també ha exigit que les administracions posin els habitatges buits “al servei de la classe treballadora”, en comptes de sotmetre’s a les pressions del “lobby immobiliari”, ha denunciat.
En la mateixa línia, el portaveu d’OJS, Mamadou Yero Seydi, ha acusat tots els partits polítics de còmplices del desallotjament i ha remarcat que, a Badalona, hi ha “8.000 pisos buits”. A més a més, Seydi ha apuntat que la situació viscuda al B9 els últims dies ha estat de “màxima tensió” per la incertesa que patien les persones que l’ocupaven.
Des del Govern, Salvador Illa ha defensat el desallotjament del B9 perquè respon a una instància judicial i ha recordat que no ha estat l’executiu “qui ha demanat l’expulsió dels ocupes, sinó l’Ajuntament de Barcelona”. També ha volgut recordar, davant l’assenyalament per part dels Comuns per una “vulneració de drets humans”, que “les lleis les hem de complir totes, també quan el jutjat ordena un desnonament. No tenim altre camí”.
La resposta d’Albiol
Xavier García Albiol, per la seva banda, s’ha abanderat del desallotjament del B9. Segons ha declarat l’alcalde de Badalona, és una actuació “contra la il·legalitat” i ha defensat que “no va contra nacionalitats ni colors de pell” davant les crítiques de racisme i xenofòbia que havia rebut. Albiol ha exposat que la situació d’inseguretat de l’espai feia “insostenible” la vida al barri i ha avisat que els ocupes no podran accedir a habitatges públics, “no els volem a Badalona”, ha manifestat. Després d’aquest desnonament, el consistori enderrocarà l’edifici i preveu que s’hi construeixi una nova comissaria de Guàrdia Urbana.
4 comentaris