El president de la federació de confraries de pescadors catalans destaca el compromís comunitari de renegociar la normativa
L’acord tancat de matinada a Brussel·les sobre els dies de pesca al Mediterrani ha deixat un regust contradictori entre el sector pesquer català. El president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, defineix el pacte com “agredolç”: millora clarament la proposta inicial de la Comissió Europea, però continua situant-se per sota del llindar que garanteix la viabilitat econòmica de moltes empreses del sector.
El text acordat fixa en 143 dies el màxim de jornades anuals que podran sortir a la mar les embarcacions d’arrossegament del Mediterrani durant el 2026. Una xifra que evita el cop frontal que hauria suposat la proposta inicial europea, que plantejava una reducció del 65% respecte als dies de pesca del 2025, però que continua sent insuficient segons les confraries catalanes.
El sector defensa que el mínim necessari per assegurar la sostenibilitat econòmica de les empreses és de 180 dies anuals. “És el mínim quantificat perquè les empreses siguin viables”, recorda Abad, que insisteix que el pacte actual no resol el problema de fons, sinó que el posposa.
Compromís europeu
Malgrat tot, des de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors valoren un element clau de la negociació: el compromís explícit de la Comissió Europea de revisar el reglament a partir de l’any vinent. Segons Abad, aquest punt marca un abans i un després, ja que fins ara la normativa europea deixava “zero marge de maniobra”.
“El reglament és molt encotillat. Per més bona voluntat que hi hagi, diu el que diu, i és el que van votar els estats membres en el seu moment”, subratlla el president de la federació. La possibilitat de modificar-lo obre la porta a adaptar les normes a la realitat actual del sector i als coneixements científics més recents.
En aquest sentit, Abad denuncia que algunes de les decisions que s’han pres fins ara es basen en estudis obsolets, com els relatius a la pesca del lluç de fa cinc anys. “Això és un disbarat”, afirma des del port de Roses, insistint que la gestió pesquera no pot continuar ancorada en dades que no reflecteixen la situació real dels caladors.
Un altre dels punts que queda clarament pendent és la regulació de la pesca de la gamba, un producte clau per a moltes embarcacions catalanes. Antoni Abad considera inviable limitar-la per jornades i quilos, i avança que aquest serà un dels temes centrals a abordar en la futura modificació del reglament europeu. “Limitar la gamba d’aquesta manera és impensable”, adverteix.
Reacció del conseller Duch
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, va reaccionar a la xarxa social X tot compartint una piulada del conseller Ordeig i celebrant la “bona notícia per al sector de la pesca, clau al nostre país”.
Repartiment equitatiu
Superada —de moment— la negociació a Brussel·les, el focus del conflicte es desplaça ara cap a Madrid. El següent pas és el repartiment dels 143 dies de pesca, que dependrà del criteri del govern de l’Estat espanyol a través de la secretaria general de Pesca.
Aquí, la federació catalana és taxativa: reclama un repartiment equitatiu i lineal. “No podem acceptar pescadors de primera i de segona”, alerta Abad, que exigeix que totes les embarcacions tinguin accés als mateixos dies de pesca. L’experiència dels darrers anys, amb vaixells que s’han quedat amb només 80 jornades anuals, és per al sector un exemple clar del que no pot tornar a passar.
Amb aquest escenari, la Federació Catalana de Confraries de Pescadors avisa que inicia una nova fase de pressió política davant el govern estatal. “Ens hi deixarem la pell”, conclou Abad, conscient que del repartiment final dels dies de pesca en depèn, literalment, la supervivència de bona part de la pesca catalana al Mediterrani.
Un comentari