Andorra ha premiat la Fundació Roser Bru com a principal guardonada dels Premis Internacionals Ramon Llull 2025, en una edició que també reconeix traductores i activistes culturals que han impulsat la difusió internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Andorra ha estat, un any més, l’escenari de la cerimònia dels Premis Internacionals Ramon Llull, uns guardons que distingeixen persones i institucions de fora del domini lingüístic català que han contribuït de manera decisiva a la difusió i el reconeixement global de la llengua i la cultura catalanes. La Fundació Ramon Llull, creada el 2008 pel Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull i ampliada posteriorment amb institucions dels Pirineus Orientals, l’Alguer i el País Valencià, manté com a missió central la projecció internacional del català mitjançant la cultura, la cooperació i la defensa de la diversitat lingüística.
La dotzena edició dels premis ha distingit quatre perfils que, des de disciplines molt diferents, han esdevingut altaveus de la cultura catalana arreu del món: la Fundació Roser Bru, la traductora italiana Tiziana Camerani, la filòloga i traductora grega Maria Khatziemmanuïl i el jurista friülà William Cisilino. La cerimònia, celebrada a Encamp, ha estat presidida pel cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, juntament amb representants institucionals d’Andorra i Catalunya.
Un moment de projecció per a la cultura catalana
En el seu discurs, Xavier Espot ha subratllat el “moment de vitalitat extraordinària” que viu la cultura catalana i ha reivindicat Andorra com un punt de projecció internacional del català. Ha recordat que la llengua comuna entre catalans del nord i del sud, valencians, balears, algueresos i aragonesos de la Franja continua essent un element de cohesió, modernitat i creativitat.
Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, ha remarcat la necessitat de reforçar la col·laboració institucional entre Catalunya i Andorra. Segons Vila, la unitat d’acció, expressada a través del Pacte Nacional per la Llengua i del Pla d’Acció Nacional d’Andorra, és clau per afrontar reptes compartits i convertir-los en polítiques efectives. Vila també ha destacat la importància d’intercanviar experiències, construir xarxes de treball i planificar iniciatives conjuntes en un moment en què les llengües minoritzades europees busquen consolidar espais de presència pública.
La Fundació Roser Bru, premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana
El premi més destacat de la nit ha estat per a la Fundación Roser Bru, guardonada pel seu compromís amb la preservació, investigació i difusió de l’obra de l’artista Roser Bru i Llop (Barcelona, 1923 – Santiago de Xile, 2021). Exiliada a Xile el 1939 en el vaixell Winnipeg, Bru és considerada una de les creadores més influents de les arts visuals xilenes, amb una trajectòria que combina memòria, identitat i experimentació formal.
La fundació, creada per la mateixa artista el 2018, conserva la col·lecció més gran de la seva obra i impulsa projectes que vinculen arts visuals, memòria i gènere. El jurat ha destacat iniciatives com la mostra itinerant Roser Bru de Norte a Sur, organitzada en el marc del seu centenari, i la retrospectiva Roser Bru. Superar la distància al Museu d’Art de Girona. Miquel Bofill i Abelló, amic de la família Bru, ha recollit el guardó en representació de la fundació.
Tiziana Camerani, Premi Ramon Llull de Traducció Literària
La traductora italiana Tiziana Camerani ha estat reconeguda pel seu treball de traducció de Terres mortes, de Núria Bendicho, publicada el 2024 per l’editorial Voland. El jurat ha valorat la seva capacitat per traslladar al italià la complexitat narrativa i el mosaic de veus de la novel·la, així com el seu compromís prolongat amb la difusió de la literatura catalana contemporània.
Camerani, traductora freelance des de 1999, ha contribuït de manera notable a la presència de la literatura catalana a Itàlia, amb especial atenció a les autores emergents. A més, és la traductora oficial d’italià del Museu del Louvre, una responsabilitat que reforça el seu prestigi en l’àmbit cultural europeu.
Maria Khatziemmanuïl, una vida dedicada al teatre català
El Premi Ramon Llull de Traducció Literària a la Trajectòria ha distingit la filòloga grega Maria Khatziemmanuïl, responsable de més de cinquanta traduccions d’obres dramàtiques catalanes d’autors com Benet i Jornet, Sergi Belbel o Guillem Clua. La seva feina ha permès que el teatre català circuli de manera estable en l’escena grega i s’hi consolidi com una veu dramatúrgica contemporània de referència.
Khatziemmanuïl, que també dirigeix el Festival Iberoamericà de Lectures Dramatitzades, acumula més de 145 traduccions publicades i ha estat reconeguda repetidament amb el Premi EURODRAM. El jurat n’ha destacat la continuïtat, la precisió lingüística i la seva contribució a la creació d’un pont cultural mediterrani entre Grècia i Catalunya.
William Cisilino, referent en la gestió del friülà i el multilingüisme
El XXXIV Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Cultural ha estat per al jurista friülà William Cisilino, director de l’Agència Regional per a la Llengua Friülana (ARLeF). Gràcies al seu lideratge, el friülà, una llengua minoritzada del nord-est d’Itàlia, s’ha integrat progressivament en l’educació, els mitjans de comunicació, la retolació i la creació cultural actual.
El jurat subratlla que el model impulsat per Cisilino és avui un referent europeu en polítiques de revitalització lingüística i destaca la seva col·laboració contínua amb projectes procedents dels territoris de parla catalana. La seva trajectòria és definida com un exemple de defensa activa del multilingüisme i de diàleg cultural entre comunitats lingüístiques.
