En l’última taula rodona amb els vocals titulars del Consell de la Catalunya Exterior, coneixem els reptes que encaren, els desitjos que esperen i la visió de la Resta del món, amb Antoni Montserrat (en representació de la FIEC) i Lluís Martí (del Casal Català de Tòquio).
El nou Consell de la Catalunya Exterior va donar-se a conèixer a finals d’octubre. Des d’aleshores, RAB Ràdio ha dut a terme tres taules rodones per a tractar els temes rellevants, els reptes que encaren els nous membres i el balanç sobre les darreres legislatures amb els vocals titulars de les diferents regions del món. Per acabar aquesta sèrie, després de parlar amb els representants d’Amèrica i els d’Europa, han reunit Lluís Martí (del Casal Català de Tòquio) i Antoni Montserrat (de la FIEC), vocals de la Resta del Món, per conversar sobre aquesta legislatura que encaren.
Lluís Martí s’estrena com a vocal al CCE, segons explica no té clar què esperar-ne, però encara la legislatura amb ganes de millorar allò que ja existeix i amb l’expectativa de veure quines són les iniciatives que tiren endavant. Així i tot, Martí assenyala que el fet que el Japó, on viu des de fa 16 anys, estigui tan lluny de Catalunya provoca una forma de conviure amb la cultura i la llengua catalanes complicada. Té dos fills amb els quals parla català, però no va ser fins que va començar a formar part del casal de Tòquio que van poder parlar-lo amb més gent que no fos ell.
Aquest fet és un dels que ha tingut més pes per a presentar-se al Consell de la Catalunya exterior, ja que vol centrar-se en l’ensenyament de la llengua. Segons comenta, aprendre català no sempre és fàcil per la poca informació que hi ha sobre els cursos que s’ofereixen des de les institucions. Martí apunta que li agradaria formar part de la comissió d’Educació, Llengua i Joventut i de la de Suport a les Comunitats a l’Exterior. Aquest segon grup l’interessa pel fet que, formant part del Casal Català de Tòquio s’ha adonat de la importància que té i de la comunitat que genera i li agradaria “enfortir aquesta eina i desenvolupar-la encara més”, assegura.
Antoni Montserrat, per la seva banda, sí que havia estat dins el CCE abans d’aquesta legislatura. Va començar a formar-ne part quan es va crear el primer Consell, l’any 1996 i s’hi va mantenir durant tres legislatures. Amb aquesta experiència, exposa, ha pogut veure’n l’evolució i manifesta el canvi que ha fet. El primer de tots és la possibilitat de connectar-se amb la resta de membres de manera virtual, un fet que ha aconseguit que sigui més actiu, ja que les comissions poden reunir-se durant tot l’any i no únicament els dies que es troben presencialment, que és un cop l’any.
Per altra banda, Montserrat explica que el fet d’haver tingut 7 consellers d’Acció Exterior en els darrers deu anys i 3 directors generals de la Catalunya exterior en tan sols quatre anys els ha fet “perdre molt de temps”. Aquesta sensació de pèrdua de temps, apunta, és pel fet que cada vegada que entra una persona nova al càrrec se li ha d’explicar com funciona i se l’ha “d’educar”, remarca.
Pel que respecta a les comissions i als reptes que encaren, Antoni Montserrat assenyala que li agradaria “donar continuïtat” a aquelles tasques que ja s’havien començat, com el canvi de model de subvencions; definir de manera clara com han de ser les escoles de català a l’exterior; o la millora del vot exterior a través de la llei electoral pròpia, rebla. A més a més, també veu de manera positiva que hagin entrat 5 persones noves al Consell perquè poden aportar maneres diferents de pensar i idees que no hagin sorgit abans.
Finalment, tots dos coincideixen amb alguns desitjos de cara a aquesta nova legislatura. Per una banda, que es convoqui el Congrés de la Catalunya Exterior, “almenys l’any 2027”, reivindica Montserrat, ja que no s’ha fet des de l’any 2008, i que s’adopti una llei electoral pròpia que contempli la circumscripció pels catalans residents a l’exterior. Lluís Martí, a més de coincidir amb aquestes demandes, afegeix el suport a les comunitats exterior per “potenciar els lligams entre associacions”, un punt molt necessari pels casals que són tan lluny del país.
