Catalunya reclama un paper més decisiu de les regions

El conseller Duch ha participat en una reunió de l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb el comissari Fitto per tractar el paper de les regions en el sí de la Unió Europea, entre altres temes

El conseller d’Unió Europea i Acció exterior, Jaume Duch, juntament amb la presidenta del Govern de les Illes Balears i de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM), Margalida Prohens, i la vicepresidenta d’Occitània, Nadia Pellefigue, s’han reunit a Brussel·les amb el vicepresident de la Comissió Europea a càrrec de Cohesió, Raffaele Fitto, en el marc dels 20 anys de l’Euroregió.

Durant la trobada, el conseller Duch ha demanat que es garanteixi un paper protagonista de les regions en el futur econòmic de la Unió Europea. Això passa perquè el futur pressupost de la UE pel període 2028-2034 compti amb prou recursos per a les polítiques de cohesió, i per mantenir-ne la descentralització. Per la seva banda, el secretari general de l’EPM, Xavier Bernard-Sans, també ha intervingut per exposar demandes de caire més operatiu.

Duch s’ha mostrat “satisfet” dels resultats de la reunió, considera que el comissari italià “és un aliat” que coneix molt bé el tema. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fa uns dies ja es va obrir a reforçar el paper de les regions en el pròxim pressupost europeu, després de rebre crítiques per part d’Eurodiputats pel que van considerar un intent de recentralitzar la gestió dels fons europeus.

També es van tocar temes com les quotes de pesca que la Comissió Europea ha plantejat al Mediterrani pel 2026, i que donen al sector nou dies de mitjana per sortir a pescar. Duch s’ha mostrat optimista de cara a una rectificació de Brussel·les.

Aquesta tarda, el conseller Duch, assistirà al plenari del Comitè de les Regions, on s’ha d’aprovar un dictamen sobre cooperació descentralitzada, que ha impulsat la Generalitat de Catalunya, i justament demana més pes de les regions en les decisions d’inversió de la Unió Europea. El conseller presentarà la proposta en català, després de més de 5 anys de la darrera iniciativa impulsada pel Govern.