La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) també mostra el nervi real de l’edició: petites editorials que, lluny dels grans focus, sostenen la bibliodiversitat i construeixen ponts culturals des de Chiapas fins al País Valencià. La Trobada d’Editors Independents, amb editors mexicans i dels Països Catalans, mostra un sector que avança a força d’autogestió, conviccions i resistència.
La presència catalana a la FIL Guadalajara no només passa pels grans noms i els espais institucionals. Entre passadissos i taules plegables, es dibuixa una altra història: la de les edicions independents, projectes autogestionats que han trobat en aquesta fira una finestra imprescindible per subsistir, créixer i imaginar noves formes de fer llibres.
La Trobada d’Editors Independents ha format part del programa de Barcelona, la ciutat convidada d’honor de la FIL 2025. Diverses taules rodones van permetre intercanviar les visions d’editors mexicans i dels Països Catalans. Una d’aquestes veus és la de Marc Declan, editor format entre Catarroja (País Valencià) i Chiapas (Mèxic), que relata un periple tan comú com invisible en el món editorial: “Quan vaig sortir de Catarroja, fa 13 anys, no era editor. Em vaig fer editor aquí”, explica.
Aprendre a editar lluny de casa: del cartró al circuit internacional
El projecte de Declan neix fa tretze anys a Chiapas, en un ecosistema col·lectiu que entén l’edició com a pràctica comunitària: tallers, programari lliure, maqueta compartida, autoformació i una idea clara —no esperar que algú obri portes, sinó construir-ne de pròpies.
D’aquí sorgeixen iniciatives com una editorial de les anomenades “cartoneres”, i més endavant Ona Ediciones, amb presència al territori mexicà i al continent europeu. La seva trajectòria evidencia el paper de les editorials petites com a laboratoris d’innovació i com a nodes d’una circulació cultural que sovint passa desapercebuda en els grans relats del sector.
Segons explica l’editor, el repte és el de sempre: “Fer el mateix que fan les grans, però sense visibilitat ni volum”. I, malgrat això, alguns títols aconsegueixen destacar i projectar projectes minúsculs cap al mapa iberoamericà.
Llengües minoritzades, diversitat i noves formes de lectura
El treball lingüístic d’aquestes editorials també trenca esquemes. Tot i publicar principalment en castellà, incorporen textos en llengües originàries, així com propostes bilingües no convencionals: no hi ha duplicació de continguts, sinó discursos paral·lels que conviuen i s’adrecen a lectors diferents. És una declaració cultural: no totes les llengües han d’aspirar a ocupar el mateix espai; cadascuna pot dir coses que l’altra no pot dir. És un posicionament polític i literari alhora.
La FIL: un aparador intens, car i imprescindible
Per als projectes independents, la FIL és una oportunitat… i també una càrrega. L’editor no s’enganya: és un espai comercial exigent, que requereix inversió, logística i hores de feina. Però, al mateix temps, és aquí on poden trobar lectors, editors d’altres països, aliances i, sobretot, els recursos que faran possible la resta de l’any. La FIL funciona com un accelerador: “Aquí pots trobar coses que no trobes en el dia a dia i també pots trobar els diners”, resumeix Declan.
Una presència catalana que no passa desapercebuda
Francesc Gil-Lluch, editor d’Edicions Saldonar, destaca que la FIL Guadalajara és un espai especialment valuós per entendre com circulen els llibres més enllà del mercat català. Segons explica, participar-hi els ha permès parlar cara a cara amb editors i agents de diversos països llatinoamericans i constatar fins a quin punt la seva realitat editorial és diferent de la catalana. Aquest contrast —assegura— és una font d’aprenentatge constant, perquè revela buits, oportunitats i maneres de treballar que poden inspirar noves línies d’acció dins del catàleg de Saldonar.
Gil-Lluch subratlla que el seu objectiu a la fira és doble: col·locar originals catalans en editorials de Llatinoamèrica i, alhora, identificar obres llatinoamericanes que puguin enriquir el públic lector català. Treballant sobretot en l’àmbit de la no-ficció, Saldonar busca textos que ajudin a explicar el món des d’una perspectiva catalana, però amb una mirada oberta i internacional. És en aquesta combinació —arrelament i cosmopolitisme— on l’editor veu el veritable valor estratègic de la seva presència a Guadalajara.
L’editor català també fa èmfasi en la importància de l’estand de Catalunya, que considera una eina útil per amplificar la visibilitat de les editorials del país. Des de l’espai compartit, diu, han pogut establir contactes que difícilment es produirien en el dia a dia. I, sobretot, han constatat una recepció positiva cap a la literatura catalana i el seu potencial dins del mercat llatinoamericà. Per a Gil-Lluch, aquesta experiència reforça la idea que la internacionalització no és un eslògan, sinó una necessitat que es construeix trobada a trobada, llibre a llibre.
