La participació de Barcelona a la FIL Guadalajara culmina una edició de rècord, amb més de 953.000 visitants i una projecció internacional sense precedents per a la cultura catalana. El 2026, el protagonisme serà per a Itàlia.
La comissària de la delegació, Anna Guitart, en fa una valoració molt positiva. Explica que la rebuda ha estat massiva, que les activitats han funcionat amb sales plenes i que l’interès pel que Barcelona i la cultura catalana ofereixen ha anat més enllà de les expectatives. Insisteix que aquesta participació és “una llavor de futur”, una manera d’establir un pont que hauria de perdurar quan Barcelona ja no sigui convidada d’honor.
El pavelló, situat a l’entrada principal del recinte i inspirat en les places porxades de Barcelona, ha estat un dels punts més fotografiats i transitats de tota la fira. Amb més de 1.000 metres quadrats, incloïa un auditori i una gran llibreria amb 10.000 títols vinculats a la ciutat. L’espai ha funcionat com un aparador cultural, però també com un espai de trobada de catalans, lectors i curiosos.

El fenomen Serrat i l’impacte dels homenatges
Un dels elements que han marcat la presència de Barcelona ha estat l’enorme atracció que genera Joan Manuel Serrat. Segons Guitart, “caminar amb ell per Guadalajara era complicat”: la seva popularitat, afectiva i generacional, ha multiplicat la visibilitat de la delegació catalana. El músic també ha estat reconegut amb el doctorat honoris causa de la Universitat de Guadalajara, un acte que ha projectat de nou la seva relació amb Amèrica Llatina.
També ha destacat l’homenatge a Montserrat Roig, que va omplir la sala i va provocar una afluència immediata de lectors a la llibreria per buscar les seves obres. Barcelona ha aconseguit, així, reforçar la rellevància d’autores i autors que sovint no tenen prou projecció internacional.
Paral·lelament, la presència catalana ha inclòs concerts de Love of Lesbian, Rigoberta Bandini, Queralt Lahoz, Mushkaa i Roger Mas, així com activitats de recerca científica, arts visuals i cinema. Tot plegat ha projectat un mosaic cultural ampli i contemporani.

Una llibreria que revela tendències
La llibreria del pavelló ha estat un dels espais més concorreguts. Segons la seva responsable operativa, Melissa Navarro, hi van passar centenars de persones cada dia, amb perfils molt variats: des de visitants que buscaven títols concrets fins a joves que volien descobrir què s’escriu en altres llengües. L’interès pel català ha estat una de les sorpreses més celebrades: originals, traduccions i materials d’aprenentatge han tingut una demanda molt alta.

Xifres que consoliden la FIL com a capital literària
La directora general de la FIL, Marisol Schulz, ha confirmat que aquesta edició ha superat totes les previsions. Amb 2.790 segells editorials de 64 països i 450.000 títols disponibles, la FIL continua essent una de les fires més grans del món. Les activitats han superat les 3.000 i s’han realitzat 648 presentacions editorials.
El president de la FIL, José Trinidad Padilla, va destacar l’assistència de figures internacionals com Chimamanda Ngozi Adichie, Rigoberta Menchú, Leonardo Padura, Luis García Montero o Venki Ramakrishnan. Segons Padilla, el 5% de creixement en visitants confirma el bon sentit de la fira i el seu impacte global.
El relleu simbòlic: Itàlia 2026
Com marca la tradició, la clausura va incloure un intercanvi de regals entre Barcelona i la delegació italiana. La representant barcelonina, Raquel Gil, va entregar una loseta de plata dissenyada per Antoni Gaudí el 1904, una de les primeres peces de disseny industrial de la ciutat. Itàlia va correspondre amb el llibre “Italia Meravigliosa”, de Massimo Listri, una obra fotogràfica que recull alguns dels espais patrimonials més emblemàtics del país.
Itàlia ja ha anunciat el lema de la seva participació: el món com un gran llibre, inspirat en Umberto Eco. El 2026 coincidirà amb efemèrides italianes rellevants, com els 200 anys del naixement de Carlo Collodi, els 100 de Dario Fo i una dècada de la mort d’Eco. Tot apunta que la 40a edició tindrà una càrrega simbòlica especialment notable.




Un comentari