La FIL de Guadalajara acull la presentació de la reedició ampliada de la biografia de Jaume Nunó, el compositor ripollès de l’himne nacional de Mèxic. El conseller Jaume Duch i l’autor Cristian Canton reivindiquen la figura d’un català universal, clau en la història musical mexicana però encara –sorprenentment– poc conegut al nostre país.
La FIL de Guadalajara ha estat enguany l’escenari d’una de les presentacions més simbòliques per als vincles culturals entre Catalunya i Mèxic: la reedició de Jaume Nunó. Más allá del himno nacional mexicano, l’obra de Cristian Canton i Raquel Tovar que aprofundeix en la trajectòria fascinant d’un personatge tan decisiu per a la història mexicana com oblidat a casa nostra. La presentació, encapçalada per Jaume Duch, conseller de la Generalitat a l’exterior i bon coneixedor de la figura de Nunó, va convertir-se en una reivindicació de memòria, música i ponts culturals.
Un català universal que Mèxic recorda i Catalunya encara descobreix
“És una persona malauradament molt desconeguda a casa nostra”, lamenta Duch durant la presentació. La frase, contundent, defineix bé la paradoxa: mentre Mèxic el considera un dels seus compositors nacionals, a Catalunya el nom de Jaume Nunó (Sant Joan de les Abadesses, 1824 – Buffalo, 1908) sovint passa desapercebut. I, tanmateix, la seva vida conté tots els elements d’un relat excepcional.
Exiliat, músic, pedagog, innovador, aventurer cultural: Nunó va transitar pel segle XIX amb la naturalitat de qui entén la música com un passaport universal. Després d’una primera etapa formativa a Barcelona, va emigrar a Amèrica i va viure en diversos països, especialment Mèxic, en un moment en què les noves repúbliques buscaven símbols identitaris. És en aquest context que el govern mexicà va convocar un concurs per posar música a la lletra patriòtica de Francisco González Bocanegra. Nunó el va guanyar amb una composició que esdevindria una de les més emblemàtiques d’Amèrica Llatina.
La seva és, com destaca Duch, “una figura que serveix d’exemple de creuaments de cultures, de com les vicissituds personals acaben unint pobles i tradicions”. El cas de Nunó no és aïllat: diversos compositors catalans del segle XIX van signar himnes nacionals d’Argentina, Xile, Puerto Rico o Panamà. Un capítol musical que espera encara un reconeixement rigorós.
Una reedició enriquida: noves dades, noves pistes, nous enigmes
Cristian Canton, impulsor de la reedició, aprofundeix en aquesta dimensió polièdrica. L’obra, explica, s’ha ampliat amb noves dades descobertes els darrers anys, sobretot a través de correspondència inèdita i partitures desconegudes fins fa poc. “Algunes obres no sabíem ni que existien”, reconeix. “I sempre apareix alguna cosa nova: una carta en un calaix, una partitura en una biblioteca mexicana, una menció en un arxiu nord-americà…”.
La recerca al voltant de Nunó és, segons Canton, “una obra que no s’acaba mai”. La nova edició dona coherència a aquest mosaic fragmentari: revisa la biografia original, actualitza la informació sobre la seva vida a Mèxic i als Estats Units, i aprofundeix en l’anàlisi psicològica i musical del personatge.
Per a l’autor, presentar el llibre a Guadalajara és una oportunitat única: “La FIL és un escenari privilegiat per explicar aquesta història al públic que millor la pot entendre”. Mèxic no oblida Nunó; Catalunya comença, tímidament, a redescobrir-lo.
La FIL: escenari de memòria compartida
En l’acte, Duch subratlla la importància de situar figures com Nunó en un relat més ampli de les relacions catalanomexicanes. Des del segle XIX fins a l’exili republicà del 1939, Catalunya ha teixit una presència intensa al país. “Hi ha hagut sempre un flux de catalans que arriben a Mèxic, sovint gent amb un alt nivell d’educació: metges, intel·lectuals, músics…”, recorda.
La biografia de Nunó es converteix així en un pont narratiu. Representa la primera gran onada de talent català a Amèrica, antecedent d’aquells milers d’exiliats que, després de la Guerra Civil, van trobar a Mèxic, en paraules d’Hernández, “una pàtria adoptiva que els va amparar”. La frase, citada al final de la presentació, ressona com una síntesi perfecta del sentiment compartit.
Un personatge encara per explorar
Malgrat els avenços de la recerca, Canton insisteix: “És difícil trobar-ho tot. Nunó va fer tant i va estar en tants llocs que sempre queda alguna cosa per descobrir”. L’autor explica que fa dues setmanes li van comunicar el descobriment d’una nova partitura a la Ciutat de Mèxic. Això confirma la vitalitat d’un llegat que creix a mesura que s’explora.
L’objectiu de la reedició no és tancar la història, sinó obrir-la. Permetre que nous investigadors, músics, historiadors i editors continuïn completant el mapa vital d’un català que va jugar un paper inesperat però fonamental en la identitat musical de Mèxic.
Redescobrir Nunó: una tasca pendent
El missatge final de la presentació és clar: Catalunya té pendent la reivindicació d’aquest músic excepcional. Recuperar-lo significa recuperar una part de la nostra presència a la història cultural del continent americà. Mèxic el canta cada dia; nosaltres encara l’estem començant a escoltar.
Un comentari