L’Abdel Choukri, nascut a Nador, al nord del Marroc, va venir fa setze anys a Catalunya, on ha estudiat enginyeria informàtica i ha teixit la seva vida en català, des de Martorell fins a Sabadell, passant per Ripollet.
La secció ‘Tocats pel Català‘, de Mercè Porqueres, descobreix persones que han decidit aprendre a parlar el català per motius diversos. Aquest dimarts, el convidat era l’Abdelilah Choukri, nascut a Nador i de cultura amaziga. Segons explica durant l’entrevista, va arribar a Catalunya quan tenia entre 17 i 18 anys per reunir-se amb el seu pare, que en feia 6 que havia arribat per a treballar-hi.
Quan l’Abdel va arribar a Catalunya, explica, sabia que existia el català, així com la resta de llengües que conflueixen a l’estat espanyol, perquè gent que també havia emigrat els ho havia explicat. A més a més, apunta, la seva cultura té una sensibilitat especial pel bilingüisme. “Els berbers també pensàvem que la resta del món pensa que tots som àrabs i que no som tan diversos”, assenyala.
Aquesta proximitat va ser un motiu més per aprendre català, una llengua que, diu, no li ha estat molt complicada perquè s’ha trobat en molts entorns on es parla català. Tant a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va estudiar enginyeria informàtica, com als comerços de Martorell i, també a l’hora de mirar la televisió. “Una de les millors experiències que vaig tenir és l’APM?”, “és un dels meus programes preferits”, assegura l’Abdel. Un altre dels motius pels quals li ha estat fàcil parlar-la és perquè sabia francès i hi ha moltes paraules que són pràcticament iguals, apunta, tot i que ara s’ha apuntat a classes perquè a l’hora d’escriure no té tanta facilitat.
Finalment, també parla sobre tot allò que el va sobtar en arribar aquí. Per una banda, es va sorprendre en l’entorn estudiantil perquè, segons explica, al Marroc el professor exerceix molt més la seva autoritat i la relació és més distant amb l’alumnat, així com la roba que utilitza per fer classe és més mudada que aquí. Per altra banda, comenta que culturalment el va sorprendre l’ordre d’arribada als comerços i l’expressió “qui és l’últim?” per demanar torn, així com la manera d’expressar-nos que fem servir els catalans que, afirma, és “més oberta i directa, sense tabús” i amb expressions malsonants com ara “joder, cony…“.
Això sí, la paraula preferida de l’Abdel és “si us plau”, tant pel significat com per la sonoritat, conclou.
Un comentari