La Universitat Ca’ Foscari commemora mig segle d’estudis catalans amb un congrés que repassa la seva trajectòria i reivindica el seu paper a Itàlia.
El XIV Congrés triennal de l’Associazione Italiana di Studi Catalani es va celebrar del 20 al 22 de novembre a la Universitat de Catània, una trobada que va obrir el camí per a un final d’any especialment significatiu per al català a Itàlia. Aquell congrés, dedicat a les interseccions entre llengua i identitat, va reunir investigadors d’arreu d’Europa i va retre homenatge a la traductora i estudiosa Anna Maria Saludes. Superada aquesta cita, tota l’atenció es desplaça ara cap a Venècia.
L’aniversari que marca una generació acadèmica
Els dies 2 i 3 de desembre, la Universitat Ca’ Foscari de Venècia commemora 50 anys d’estudis catalans amb el congrés “1975-2025: 50 anni di studi catalani a Venezia, 50 anni di libertà in Spagna”. Mig segle d’activitat que ha consolidat Ca’ Foscari com un punt central de la catalanística a Itàlia, integrat en una xarxa de dotze universitats que ensenyen llengua i cultura catalanes.
El congrés vol ser una mirada de llarg recorregut sobre la implantació dels estudis catalans a Venècia, des dels primers cursos de 1975 fins a una notable projecció internacional actual. Un dels elements més destacats és l’exposició d’un mapa de Bartomeu Olives de 1538, amb topònims i noms de vents en català (mallorquí), considerat el document en català més antic conservat al fons històric de Ca’ Foscari.
Ca’ Foscari, una finestra mediterrània oberta al món
Fundada el 1868, la Universitat Ca’ Foscari és una institució de referència en l’àmbit de les humanitats, el comerç i les llengües estrangeres. Situada al Gran Canal, en un dels palaus més icònics de Venècia, ha estat històricament un pont acadèmic entre el Mediterrani i Europa Central. L’aposta per les llengües romàniques —especialment el català— té una llarga tradició i ha creat una comunitat estable de docents, investigadors i estudiants que han contribuït a projectar la cultura catalana en l’àmbit italià.
Aquest context explica que la commemoració del cinquantenari no sigui només un aniversari intern, sinó també un reconeixement públic al paper que la universitat ha tingut en la difusió del català i en l’estudi de les seves manifestacions literàries, històriques i sociolingüístiques. Ca’ Foscari ha sigut clau per formar generacions de catalanistes italians, molts dels quals treballen avui en centres de recerca i institucions públiques.
Acadèmics i institucions, una mateixa celebració
El programa inclou la participació de professors actuals i antics lectors de català, com Albert Morales i Paula Marquès; els docents Patrizio Rigobon i Francesca Santulli; Ruggero Sonino, cònsol honorari de l’Estat espanyol a Venècia; i Luca Bellizzi, delegat del Govern de Catalunya a Itàlia. La celebració compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, que ha tingut un paper essencial en la consolidació dels estudis catalans a l’exterior.
Entre les ponències principals destaca la conferència del traductor i sociolingüista Pau Vidal sobre les ideologies lingüístiques i l’evolució sociolingüística del català des de la fi de la dictadura. També hi intervindran els historiadors Alfonso Botti i Giovanni Cattini, la catedràtica Veronica Orazi i el professor Ivan Lo Giudice, que aportaran context històric i crític sobre mig segle d’intercanvi cultural italo-català.
Una efemèride amb vocació de futur
Amb aquesta commemoració, Ca’ Foscari reafirma la seva vocació de ser un espai de trobada, recerca i debat sobre la cultura catalana, i ho fa projectant els reptes actuals de la llengua en un marc internacional. Les jornades del 2 i 3 de desembre volen fer visibles les complicitats culturals i acadèmiques que han crescut durant cinquanta anys i subratllen la importància dels estudis catalans en un context europeu cada vegada més interconnectat.
