Dijous 27 de novembre es va celebrar una jornada al Memorial del Camp de Ribesaltes, impulsada per Catalunya i França, amb l’objectiu de compartir maneres per a preservar i difondre la memòria de l’exili republicà.
Diverses institucions catalanes i franceses han participat d’una jornada al Memorial del Camp de Ribesaltes per a preservar i difondre la memòria de l’exili republicà, un fet que va marcar els dos països. Aquesta trobada s’ha centrat, sobretot, en la digitalització dels arxius, així com en la col·laboració transfronterera com a mecanisme indispensable per poder posar a l’abast el llegat de les persones exiliades als dos costats de la frontera.
Entre les institucions participants de la jornada, hi havia els Arxius Nacionals de França, els Arxius departamentals dels Pirineus Orientals i del Lot, l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides i la Direcció General de Memòria democràtica i el Memorial Democràtic, en representació de la Generalitat de Catalunya.
La trobada s’emmarca dins el projecte europeu Exilis 1936-1946, una iniciativa de cooperació transfronterera entre Catalunya i el sud de França que pretén crear projectes entre els dos territoris de record, cultura i desenvolupament territorial. Durant els tres anys que té de durada aquest projecte (des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de desembre del 2026) s’han dut i es duran a terme activitats de diferents tipus, com el Pass Exilis, jornades d’intercanvi arxivístic o l’organització de seminaris internacionals.
Objectius de la jornada
Els objectius d’aquest acte estaven encarats a compartir pràctiques, metodologies i estratègies per a preservar, digitalitzar i difondre els fons documentals que tenen a veure amb l’exili republicà i la repressió que hi va haver a causa de la dictadura. Aquesta posada en comú ha permès reivindicar el patrimoni històric compartit, així com teixir i reforçar la cooperació institucional i tècnica.
Més enllà de transmetre el coneixement de cada institució, la jornada també ha servit per a generar un espai de reflexió sobre la dimensió social i pedagògica de la memòria democràtica i per buscar mètodes perquè els ciutadans tinguin més accessibilitat al coneixement del passat, igual que promoure valors com la pau, la justícia i la llibertat.
Aquesta trobada no serà l’única destinada a compartir i col·laborar en l’àmbit arxivístic. Hi ha previstes dues jornades més específiques sobre l’Arxiu Històric de Girona i els Arxius departamentals dels Pirineus Orientals. Els dos actes seran complementaris i tenen per objectiu refermar un model compartit de gestió i difusió documental.
L’historiador i responsable de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet, a la trobada d’aquest dijous, ha presentat el Banc de Memòria Democràtica que tenen a la institució. Aquest banc és un repositori digital que guarda i proporciona als ciutadans fons i col·leccions sobre la memòria democràtica de Catalunya entre el 1931 i el 1980. Segons explicava Calvet, el projecte és un “espai obert i col·laboratiu per preservar la nostra història recent i fer-la accessible a tothom, a banda i banda de la frontera”.
