Les vocals europees del Consell de la Catalunya Exterior, Elisenda Bujons i Jordi Gairin, expliquen a RAB Ràdio els reptes del nou mandat: fer més visible el Consell, millorar la interlocució amb la diàspora i impulsar eines com el registre de catalans a l’exterior i una llei electoral pròpia que també reconegui la Catalunya exterior.
La conversa, emmarcada al programa Connexió de RAB Ràdio, reuneix dues figures molt actives de la Catalunya exterior: Elisenda Bujons, de la Comunitat Catalana d’Stuttgart, i Jordi Gairin, del Centre Català de Luxemburg. Completa la terna europea l’Èrica Casajoana, del Casal Català de Brussel·les, que en aquesta ocasió no hi pot participar per qüestions d’horari.
Tot i que Bujons fa anys que és activista a l’exterior, és la primera vegada que forma part del Consell. Assumeix el repte amb “molta il·lusió” i ganes d’“aportar el seu granet de sorra” per “modificar i millorar el que es pugui”, a l’espera de la primera reunió telemàtica d’aquí quinze dies i de la sessió plenària prevista al gener. Reconeix que, amb tants candidats a Europa, ser una de les tres escollides ha estat “una sorpresa” i una gran responsabilitat.
Gairin hi arriba com a veterà, després d’haver viscut diferents etapes del Consell i d’haver treballat amb diversos governs. Remarca que, des de la reforma impulsada en temps de la consellera Alsina, el Consell ha guanyat eficàcia: abans hi havia una única reunió anual amb torns breus de paraula; ara es treballa en comissions, es fan propostes i se’n pot seguir el recorregut.
Un Consell encara massa desconegut
Malgrat els avenços interns, Gairin assenyala el que considera el gran repte pendent: que el Consell sigui conegut per la diàspora catalana i que els catalans de fora els facin arribar les seves inquietuds. Explica que, massa sovint, acaben treballant a partir de que els membres del Consell creuen que cal, però això no sempre coincideix amb el que pensa o necessita el conjunt de catalans de l’exterior.
Per això defensa accions molt concretes, com la creació d’una adreça corporativa del Consell a la qual qualsevol català a l’exterior s’hi pugui adreçar. Donar el correu personal, diu, no és una solució sostenible. Una adreça institucional serviria per fer visible la funció del Consell i vincular-la clarament al seu paper representatiu.
Bujons hi coincideix i ho lliga directament amb la baixa participació a les eleccions del Consell. Tot i que a Europa hi havia nou candidatures, reconeix que “han votat menys persones de les que hauria calgut” i que això només es pot entendre perquè “no es coneix el Consell ni se sap ben bé què fem”. També recorda que hi ha molta gent que no està vinculada a cap casal perquè no en té cap a prop, i que la comunicació amb aquesta diàspora més dispersa és clau perquè també percebi la utilitat del Consell.
Les preocupacions dels catalans d’Europa
Durant la campanya, Bujons ha parlat amb molts casals i amb catalans a títol individual. Si ha de resumir les inquietuds principals, en destaca tres grans blocs. El primer és el del retorn i el talent: després de molts anys de vida laboral a l’estranger, molta gent es planteja tornar, però vol fer-ho amb condicions acceptables. El segon és el de la llengua i l’ensenyament del català a l’exterior: la creació d’escoles, la coordinació, el reconeixement d’uns centres i d’altres no, continuen generant dubtes i malestar. El tercer és el dels drets democràtics: informació clara sobre com votar, el paper de la ILP per una llei electoral catalana i, també, temes tan quotidians com el famós “no veig TV3”.
Segons Bujons, la participació baixa no és només una tendència general de tots els processos electorals, sinó també un indicador que “es pensa que el Consell no serveix per res”. Que ni tan sols alguns socis dels casals tinguin clar què fa el Consell, diu, és un símptoma que cal revertir amb més transparència i més informació al llarg dels propers quatre anys.
El registre de catalans a l’exterior com a eina estratègica
Preguntat per algun objectiu que el Consell anterior hagi assolit, Gairin posa el focus en el registre de catalans a l’exterior. No dona la feina per completada, però sí que considera que s’ha avançat “en la bona direcció”. El registre és, per ell, una eina clau tant per a l’administració com per als catalans de fora. Sense un cens actualitzat, la Generalitat només disposa de xifres estadístiques disperses i no pot dissenyar polítiques realment ajustades a les necessitats i als territoris.
Recorda també que el registre arrossega un estigma des del 2017, quan es va associar a l’organització del referèndum i va ser objecte de persecució. Insisteix que el registre ha de servir, sobretot, per “identificar les necessitats dels catalans a l’exterior” i per facilitar serveis com les vacances en família, les estades d’estiu o, sobretot, la targeta sanitària per als catalans residents a l’exterior quan tornen de visita al Principat.
Segons Gairin, el Consell ha aconseguit que l’administració sigui conscient d’aquest problema i treballi per desenvolupar un aplicatiu més senzill d’usar i compatible amb la normativa de protecció de dades. Confia que en aquesta nova legislatura es veuran “grans avanços” en aquest àmbit.
Una Direcció General que suma pes polític
Pel que fa a la creació de la Direcció General de la Catalunya Exterior, Bujons en fa una lectura clarament positiva. Recorda que es va crear en el govern anterior i que el fet que s’hagi mantingut amb l’actual executiu demostra continuïtat i reconeixement polític. Donar rang de direcció general a la Catalunya exterior, argumenta, reforça el pes d’un departament que per a la diàspora és “fonamental”.
En destaca també el perfil de l’actual director, a qui descriu com una persona molt activa, present “a tots els saraus” i amb una dimensió pública afegida pel fet de ser també alcalde. Això contribueix, diu, a fer més visible la Catalunya exterior dins del conjunt del Govern. Recorda igualment que aquest departament actua com a enllaç amb la resta de conselleries, perquè les demandes dels catalans de fora tenen implicacions educatives, laborals i socials molt diverses.
El nou govern i la gestió de l’acció exterior
Quan Germà Capdevila li demana com veu la gestió del nou govern en clau d’acció exterior, Gairin respon que, pel que fa als casals, té la sensació que “encara estan aprenent” i aterrant en moltes qüestions, especialment si es compara amb l’executiu anterior, que ja acumulava més anys de rodatge. Ho exemplifica amb el retard en les resolucions de subvencions, a tocar de final d’any.
Tot i això, considera que la predisposició és positiva i que el govern ha demostrat que dona importància a l’acció exterior, tant per la continuïtat de les delegacions com per la gestió dels casals. Capdevila hi afegeix que també s’ha dotat de recursos el departament i que s’ha mantingut una línia de continuïtat, malgrat el canvi d’aritmètica parlamentària, i Gairin hi coincideix. Si bé creu que alguns passos podrien haver estat més ràpids, valora que, com a mínim, no s’ha fet marxa enrere.
Llei electoral, ILP i vot exterior: feina per endavant
La conversa entra després en un dels temes més sensibles per a la diàspora: la ILP per una llei electoral catalana i el vot exterior. Bujons constata que, sovint, des de dins de Catalunya “no s’entén” que qui ha marxat vulgui continuar participant democràticament. Recorda que molts diputats no sabien ni tan sols qui era la FIEC, malgrat la seva compareixença al Parlament, i que confonien la idea d’una circumscripció pròpia per a la Catalunya exterior amb el vot rogat i la normativa estatal.
Per a ella, la ILP no només busca millorar la representació dels catalans de fora, sinó que posa sobre la taula una mancança general: Catalunya encara no té una llei electoral pròpia i això afecta tant els residents al Principat com la diàspora. La predisposició dels grups parlamentaris li sembla “un bon començament”, però insisteix que caldrà molta feina informativa des dels casals i des de l’exterior per aconseguir les signatures i fer entendre la proposta.
Gairin matisa el debat. Considera que la reforma de la LOREG va resoldre el gruix dels problemes greus del vot exterior, i que avui, “en el 90 o 95% dels casos”, qui no vota ho fa bàsicament per falta d’interès. Distingeix clarament entre els problemes del vot pregat d’abans, que qualifica de “drama”, i el debat actual sobre la llei electoral pròpia i la circumscripció exterior. Per ell, el realment essencial és que Catalunya disposi, finalment, d’una llei electoral pròpia, i recorda que es pot regular bona part del sistema sense tocar el repartiment de pes entre cinturó metropolità i Catalunya interior, el punt on sempre encallen els partits.
Pel que fa a les 50.000 signatures que cal aconseguir per a la ILP, Gairin admet que la dificultat dependrà molt de com es faci la recollida, sobretot per als catalans de fora, però recorda que la poden signar també residents a Catalunya i que, en termes absoluts, “tampoc és tant”.
Un Consell que es posa en marxa
En el tram final, Bujons repassa el calendari immediat del nou Consell. D’aquí quinze dies hi ha convocada una primera reunió en línia que servirà de traspàs entre antics i nous membres. La sessió plenària, en canvi, està prevista per a la segona setmana de gener, al voltant del 14, amb tots els membres del Consell reunits a Barcelona durant tres dies.
Capdevila recorda que en aquesta plenària hi participen tant els representants dels catalans de l’exterior com representants de tots els departaments de la Generalitat, de manera que es poden vehicular directament inquietuds, reclamacions i propostes. Bujons subratlla que la plenària anual és important perquè “tothom s’asseu a la mateixa taula” i, alhora, perquè les comissions funcionaran mensualment i caldrà molta mans per sostenir la feina.
Una de les demandes que volen impulsar és la participació dels suplents a les comissions, especialment en àmbits com Europa, on hi ha hagut un nombre alt de candidats i, per tant, de suplents amb ganes de treballar. Això permetria tenir més capacitat de resposta, més punts de vista i processos més democràtics en la presa de decisions.
La taula rodona es tanca amb els bons desitjos de Germà Capdevila per als quatre anys de mandat que comencen ara. Bujons i Gairin assumeixen el repte amb la mirada posada en un objectiu compartit: que el Consell de la Catalunya Exterior deixi de ser un gran desconegut i esdevingui, de veritat, la veu organitzada de la diàspora catalana davant de l’administració del país.
