La nova plataforma internacional de dansa catalana aterra a Terrassa amb 209 professionals de vint països i 21 peces que busquen projecció exterior. Un impuls inèdit per a l’ecosistema coreogràfic del país.
Terrassa ha inaugurat aquest dimecres la primera edició de CataLANDance, la plataforma que vol convertir Catalunya en un pol d’atracció per a programadors, agents i creadors de la dansa contemporània. Fins dissabte, la cocapital vallesana acull 209 professionals —67 dels quals internacionals— i 21 propostes artístiques que volen fer el salt definitiu als circuits globals. El projecte, impulsat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Terrassa, neix amb l’objectiu de cobrir una mancança històrica: la internacionalització real del sector.
La dimensió internacional d’aquesta primera edició és un dels elements més destacats. Programadors i agents procedents de països com França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Itàlia o Mèxic han viatjat fins a Terrassa per conèixer de prop què s’està creant a Catalunya. Aquesta presència diversa situa CataLANDance en un rang poc habitual per a un esdeveniment de nova creació i confirma que hi ha interès real per descobrir talent català i establir col·laboracions més enllà de l’àmbit domèstic.
El director artístic, Pau Estrem, ho resumeix així: la plataforma vol oferir “una finestra de visibilitat a la producció catalana”, una oportunitat que el teixit de la dansa reclamava des de feia anys. És, alhora, un termòmetre i un banc de proves per mesurar potencialitats i establir objectius a llarg termini.
Terrassa no és un escenari casual per a aquesta nova plataforma. La ciutat fa dècades que aposta per les arts en viu, amb equipaments, companyies residents i un teixit cultural que ha convertit el Vallès en un territori creatiu de primer nivell. CataLANDance aprofita aquesta base consolidada i la projecta cap enfora, reforçant la idea que Catalunya pot liderar espais d’innovació en dansa i generar connexions reals amb programadors que busquen noves tendències i narratives contemporànies.
Una obertura arrelada: castells, moviment i identitat
L’esdeveniment ha arrencat a Cal Reig —seu dels Minyons de Terrassa— amb Aleta, la peça de Marc Fernández que trasllada l’univers casteller a la dansa contemporània. Fernández, que va fundar companyia pròpia fa tres anys, proposa una fusió entre tradició i moviment que reivindica cultura, arrelament i territori. Estrem destaca que l’obra inaugural és “molt representativa” de la manera com Catalunya entén la creació coreogràfica.
Les funcions s’estendran a altres espais de la ciutat com la Factoria Cultural (La FACT), el Teatre Principal, el Teatre Alegria i el Parc de Vallparadís, amb una programació oberta tant a públic general com als professionals de les arts escèniques.
Vint-i-una mirades sobre la dansa catalana actual
Durant la setmana, CataLANDance exhibirà 21 propostes que ofereixen un retrat ampli de la creació coreogràfica catalana. Entre les activitats destaquen els open studios, sessions on artistes i companyies mostren processos creatius i fragments encara en evolució. El programa inclou, a més, meeting points, taules rodones i espais de debat sobre els reptes del sector.
Per assegurar la bidireccionalitat del projecte, també hi participen artistes d’altres territoris, com el País Valencià, Andalusia o Bèlgica. La programació incorpora l’estrena a l’Estat espanyol de Void, el nou treball de Wim Vandekeybus, peça que aporta projecció internacional i reforça el caràcter global de la trobada.
Connexions, circuits i futur: Catalunya busca escala internacional
La voluntat de CataLANDance és clara: obrir portes. Impulsar la presència d’artistes catalans a l’exterior, fomentar contractacions internacionals i generar contactes que consolidin xarxes professionals més enllà de les fronteres del país. Estrem ho sintetitza: “La dansa, com que no té llengua, facilita molt més viatjar i ser representada en altres països”.
Amb unes xifres que superen les previsions inicials, la plataforma es presenta com un pas ferm cap a la internacionalització i com una aposta estratègica perquè la dansa catalana deixi de ser emergent i esdevingui estructural als circuits europeus i globals.
2 comentaris