El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts una aportació de 57,2 milions d’euros per atendre les necessitats del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació, així com la creació de l’Estratègia Catalunya Espai 2030.
El Govern ha acordat tirar endavant l’Estratègia Catalunya Espai 2030, per reforçar la presència internacional i projectar Catalunya com a referent del sector espacial. Aquest full de ruta preveu mobilitzar 150 milions d’euros fins al 2030 per a aconseguir més empreses innovadores, atraure talent qualificat i promoure aliances amb sectors tractors. Per a aconseguir-ho, han plantejat vuit missions satel·litàries durant aquests cinc anys per a observar la Terra i així donar resposta a situacions climàtiques d’emergència i augmentar les comunicacions per a poder fer front a situacions com les apagades.
La voluntat principal d’aquesta estratègia és dotar Catalunya d’infraestructures en aquest àmbit i contribuir a la sobirania europea en comunicacions espacials. A més de donar resposta a les necessitats que té aquest sector, que consideren clau per a la reindustrialització del país, i connectar-lo amb les estratègies espanyoles i europees per, així, situar Catalunya en la primera divisió de l’espai.
Per altra banda, l’executiu també ha aprovat un acord sobre l’àmbit de la supercomputació. El Govern destinarà 57,2 milions d’euros per sostenir l’activitat del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Amb aquest acord donen resposta als compromisos de finançament fixats en l’Addenda al conveni entre Generalitat, Estat i UPC per a la gran infraestructura cientificotècnica catalana de supercomputació.
Amb aquest pressupost fixat, l’executiu pretén cobrir el finançament del BSC-CNS perquè pugui fer front als reptes que deriven de l’evolució i el creixement de les seves activitats. Alguns exemples són la posada en marxa del supercomputador Mare Nostrum 5, així com l’entrada de les tecnologies quàntiques i la intel·ligència artificial i el manteniment del lideratge europeu en el context internacional.
Una altra de les mesures que assoleix l’acord, és la subvenció directa de 3,35 milions d’euros entre el 2025 i el 2029 al BSC-CNS per tal de consolidar el Laboratori especialitzat en Ciències Socials i Humanitats Computacionals (CSSH). Aquest finançament està encarat a la voluntat del Laboratori CSSH d’esdevenir un referent en recerca computacional aplicada a les ciències socials i humanitats i a ampliar la col·laboració entre científics socials, humanistes i experts en computació i intel·ligència artificial. Els altres objectius que cerca aquest acord és aproximar i fer difusió de l’ús de la supercomputació per a la recerca en CSSH i aplicar-la a la política pública i al desenvolupament socioeconòmic.
Davant aquests dos acords, des de RAB Ràdio hem volgut saber si plantejaven mesures per al retorn de talent català. Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern, ha volgut destacar que la voluntat de l’executiu és mantenir el dinamisme i el lideratge per aconseguir que els professionals internacionals del sector se sentin atrets per venir a Catalunya.
