Centenars de persones exigeixen que Via Laietana deixi de ser comissaria i esdevingui un centre de memòria davant l’auge de l’extrema dreta.
Una concentració multitudinària aquest diumenge davant la prefectura de Via Laietana ha reclamat que l’edifici, un símbol de la repressió franquista, es converteixi finalment en un centre de memòria. Les víctimes que hi van ser torturades han liderat la convocatòria, recordant que la història d’aquell espai continua massa enterrada i que, amb l’extrema dreta novament en ascens, la memòria democràtica és una necessitat, no un exercici nostàlgic.
“Hi ha gent molt interessada a tornar a una dictadura, i els joves han de saber què significava això”, ha alertat Maribel Ferrándiz, represaliada per la dictadura i detinguda en aquella comissaria. El seu testimoni i el del seu germà han tornat a posar llum sobre els trenta-dos dies de tortures, privació de son, aïllament i vexacions que van patir en els soterranis humits de l’edifici, on la policia franquista buscava noms i delacions per desmantellar organitzacions antifranquistes.
Memòria i reivindicació
L’acte ha combinat memòria i reivindicació. Una intervenció musical de Pau Alabajos, el discurs de l’historiador César Lorenzo i la lectura d’un manifest unitari per part de col·lectius juvenils, entitats LGTBI, organitzacions socials i l’Institut de Drets Humans de Catalunya han reforçat una idea central: Via Laietana no pot continuar sent una dependència policial si es vol construir una democràcia amb memòria i amb garanties.
A la concentració hi han assistit representants de Junts, ERC, Comuns i CUP. Des d’ERC, Ester Capella ha reclamat a l’Estat que “retorni l’edifici sense mitges tintes”, mentre que Aina Vidal (Comuns) ha denunciat la impunitat simbòlica que s’arrossega: “Aquesta setmana hem vist el rei emèrit blanquejant el dictador i un fiscal general caient davant un Tribunal Suprem polititzat”. La CUP ha situat la comissaria com una prova viva del continuïsme del règim del 1978, i Junts ha remarcat que “no es pot mantenir cap espai que normalitzi la victòria del cop d’estat del 36”.
La pressió política per al canvi d’ús creix. El Parlament ha aprovat instar el Govern a sol·licitar la conversió de la prefectura en centre de memòria, i l’Ajuntament de Barcelona ha avalat el trasllat de la Policia Nacional a altres dependències, com La Verneda. L’Estat espanyol, però, continua sense moure fitxa malgrat disposar d’alternatives.
La batalla per Via Laietana no és només urbanística. És un pols per decidir qui escriu la memòria del país i què s’explica del passat recent. I, com recorden les víctimes, mentre aquell edifici continuï funcionant com una comissaria, el relat continuarà coix.
