ESTIL DE VIDA

Calçots a punt per a una temporada forta a Catalunya… i al món

La temporada de calçots ja és aquí i els productors de la IGP Calçot de Valls l’encaren amb optimisme. Les baixes temperatures de les últimes setmanes han afavorit una maduració òptima, i el sector confia a repetir la xifra de l’any passat: 20 milions de cebes dolces collides.

Les condicions meteorològiques han estat ideals perquè el calçot desenvolupi totes les seves propietats. El president de la IGP Calçot de Valls, Isidre Coll, explica que el fred ha provocat la transformació natural dels enzims en sucres, el secret de la dolçor, i que aquest any ni tan sols ha calgut activar el reg, cosa que converteix la producció en un procés especialment sostenible.

Pel que fa al preu de mercat, els productors esperen mantenir el nivell “digne” de la campanya anterior i situen el mínim que hauria de pagar el consumidor al voltant dels vint cèntims per peça. Tot i això, Coll admet que encara és aviat per fer previsions, però destaca que els compradors són cada cop més exigents i més sensibles al producte de proximitat.

Eduard Xatruch: “La calçotada és un referent que ja s’ha internacionalitzat”

El tret de sortida l’ha donat aquest dissabte el cuiner Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar, arrencant el primer manat en un camp de l’Alt Camp davant productors, institucions i públic local que cada any segueix aquest ritual com un senyal inequívoc que l’hivern ja té gust de calçotada. Xatruch va aprofitar l’escenari per recordar que la cuina catalana es construeix a partir de gestos tan simbòlics com aquest i que “compartir gastronomia és compartir cultura catalana”. També va destacar que l’èxit internacional dels calçots no ha estat fruit de cap operació de màrqueting, sinó de la capacitat del plat d’explicar un relat propi: humil, popular i profundament lligat al territori.

El cuiner Eduard Xatruch arrenca el primer manat de calçots de la temporada en un camp de l’Alt Camp/ Ariadna Escoda
El cuiner Eduard Xatruch arrenca el primer manat de calçots de la temporada en un camp de l’Alt Camp / Ariadna Escoda

Calçofest: un nou festival per projectar els calçots

La principal novetat d’aquest any és l’estrena del Calçofest, un festival que ha omplert Valls d’activitats familiars, degustacions, maridatges i un macroconcert amb com The Tyets, Figa Flawas, Els Catarres, Ginestà, Buhos, La Fúmiga, Les Que Faltaband, Maria Jacobs i DJ Trapella. L’esdeveniment ha exhaurit totes les entrades i l’impacte econòmic estimat oscil·la entre els 750.000 i 1.100.000 euros. Hotels i restaurants han fregat el ple absolut, i la Cambra de Comerç de Valls celebra que la cita contribueixi a consolidar el novembre com el veritable inici de la temporada.

Tret de sortida a la temporada de calçots
Calçots col·locats a la graella mentre es couen, amb el foc ben viu.

Les calçotades a l’exterior: una tradició que viatja amb els catalans

Si a Catalunya la temporada del calçot es viu amb intensitat, a la diàspora és molt més que gastronomia: és identitat, comunitat i memòria. Arreu del món, els Casals Catalans celebren les seves pròpies calçotades anuals, sovint en condicions ben diferents però amb la mateixa passió.

El Casal Català de Brussel·les en fa una que reuneix centenars de persones i és un dels esdeveniments més esperats de l’any. A Lausana o Luxemburg, els organitzadors han hagut d’adaptar la logística perquè no falti res a taula i per la quantitat de gent que hi assisteix, perquè una cosa que va començar com una trobada d’un grup de catalans s’ha acabat convertint en tot un esdeveniment. A Tolosa, la calçotada és sinònim de retrobament: famílies catalanes instal·lades al sud de França que aprofiten per reconnectar amb el país a través del gust i del fum de la graella.

L’esperit d’aquesta tradició global també ha inspirat iniciatives espectaculars com La Calçotada, el projecte d’un mataroní que trasllada el ritual a diferents ciutats del món amb un format festiu i culturalment impecable.

Per als catalans de l’exterior, el calçot no és només una ceba dolça: és un símbol de pertanyença, de reivindicar qui som i d’asseure’s a taula —encara que sigui a milers de quilòmetres— com si fos dissabte a l’Alt Camp.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button