La Cimera va acabar divendres 21 de novembre amb el plenari final, tot i l’incendi que va patir dijous la carpa que cobria el pavelló de la COP30 i que va provocar el tancament de l’espai durant 7 hores.
El plenari final de la COP30 es va celebrar divendres a les 15.00 (hora catalana), així ho van fer saber fonts de l’organització, que asseguraven que, tot i l’incident, no es retardaria el final de la cimera climàtica de l’ONU. L’incendi, que va cremar la carpa que recobria el pavelló, es va propagar amb molta rapidesa, tot i que es va poder controlar “en pocs minuts”, segons Helder Barbalho, governador de Pará, i Celso Sabino, ministre de Turisme del Brasil.
El foc es va originar a l’anomenada Zona Blava, on hi havia les sales de reunions i alguns pavellons de països i organitzacions internacionals participants. La causa de l’incendi sembla que va ser un microones. Durant els dies de la cimera diversos participants havien alertat de problemes amb el cablejat elèctric. Entre les persones que havien interposat queixes hi havia el secretari executiu de canvi climàtic de l’ONU, Simon Stiell, qui va avisar al Brasil sobre alguns problemes de seguretat, climatització i fuites d’aigua. 21 persones que participaven de la COP van necessitar assistència mèdica per l’incendi, 19 de les quals per inhalació de fum i les altres dues per crisis d’ansietat.
Conclusions de la COP30
Més enllà de l’incendi que va patir dijous a la tarda el pavelló, la COP30 tampoc ha estat un èxit. Segons explica Antoni Montserrat a la secció Context, no ha estat un tema a l’ordre del dia dels grans mitjans de comunicació, un fet que denota que no ha tingut un gran interès. Tot i això, explica, “s’ha parlat de temes interessants”. Per una banda, la “gran discussió” ha estat com fer front a l’escalfament global descontrolat i s’ha presentat un informe sobre la “bretxa d’emissions” que concloïa que la trajectòria d’escalfament està entre els 2,3 i els 2,5 graus de cara a finals de segle.
L’objectiu de la COP de París va situar aquest augment en un màxim de 1,5 graus i aquesta cimera, explica Montserrat, “no ha pres mesures que permetin retallar” aquest augment d’1 grau. Un altre dels temes de debat d’enguany ha estat com protegir les comunitats davant dels impactes climàtics. Antoni Montserrat comenta que des del grup 77+ (format per 77 països en vies de desenvolupament i la Xina) han fet una proposta on exposen la necessitat d’un pressupost de 310.000 milions de dòlars anuals fins al 2035 per poder finançar “l’adaptació al canvi climàtic”, tot i que la UE i la resta de països que ho haurien de finançar hi estan en contra.
Antoni Montserrat conclou que “no s’ha avançat gens” pel que respecta al finançament pel canvi climàtic, tot i que des del Brasil, el president Lula da Silva, ha intentat mobilitzar 1,3 bilions de dòlars en finançament climàtic, també de cara al 2035. Tot i aquesta demanda per part del líder brasiler, dijous hi havia recollits uns compromisos, apunta, de poc més de 30.000 milions.
Tenint en compte que el finançament no ha aconseguit els acords suficients, des de la COP30 s’han dedicat a crear “solucions creatives”. Entre aquestes mesures, hi ha una campanya d’implementació per a combatre la calor, a través de transicions i nous edificis que siguin aptes al canvi climàtic. Tot i la desesperança per la falta d’acords d’enguany, Montserrat afirma que veu “bé” que es parli de la necessitat de finançar mesures contra el canvi climàtic, així com que es debati sobre la fixació d’objectius econòmics.
