El reconeixement, entregat per segon any consecutiu a Catalunya, reivindica la memòria antifeixista i alerta del creixement de la intolerància en plena normalització dels discursos d’odi.
L’Amical de Mauthausen ha estat guardonada amb el Premi Guillem Agulló i Salvador en un acte que, més que una celebració, ha esdevingut una reivindicació col·lectiva de la memòria democràtica. L’entrega del premi a Catalunya, per segon any consecutiu, adquireix un significat especial després que el 2024 la majoria del PP i Vox a les Corts Valencianes suspengués l’esdeveniment. La decisió va evidenciar, segons els organitzadors, fins a quin punt l’extrema dreta condiciona les polítiques públiques i la preservació de la memòria històrica.
Un premi carregat de simbolisme i memòria
En aquesta edició, l’acte ha tingut com a epicentre el Parlament de Catalunya, amb la presència de representants institucionals, entitats memorialistes i familiars de víctimes del feixisme. L’Amical de Mauthausen, que des de fa dècades treballa per dignificar els deportats republicans als camps nazis i educar sobre els perills del totalitarisme, ha vist reconegut el seu compromís cívic i pedagògic.
El president de l’entitat, Joan Calvo, ha recollit el guardó acompanyat per Llibert Villar i Pepita Borràs, descendents de deportats i assassinats en els camps nazis. La seva presència ha reforçat el vincle intergeneracional que defineix la lluita antifeixista i la necessitat de transmetre-la a les noves generacions.
El discurs de Joan Calvo: memòria, alerta i responsabilitat
En la seva intervenció, Calvo ha insistit que la memòria democràtica no és un exercici de nostàlgia, sinó un instrument de protecció col·lectiva davant la repetició de l’horror. Ha avisat que “no podem abaixar la guàrdia davant la intolerància, els discursos d’odi, la criminalització de col·lectius i la persecució ideològica o ètnica”. Paraules que han ressonat amb força en un moment en què els discursos extremistes tornen a ocupar espais socials i mediàtics.
També ha subratllat que es compleixen cinquanta anys de la mort del dictador Franco, un context que, segons ell, obliga a revisar fins a quin punt les estructures democràtiques han estat capaces d’aïllar o revertir els llegats autoritaris. Calvo ha remarcat que l’extrema dreta actual “es mou impune entre nosaltres, especialment entre els sectors més joves”, i utilitza un llenguatge aparentment transgressor que transforma la frustració social en desconfiança cap a la democràcia.
El president de l’Amical ha apel·lat a la responsabilitat dels partits i institucions, reclamant “complicitat i compromís” per atendre les necessitats reals de la ciutadania. La desafecció política, ha insistit, és l’arma més poderosa de l’extrema dreta, ja que erosiona els espais de participació i desmobilitza la societat.
Un avís institucional davant l’ascens de l’extrema dreta
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor, ha reforçat el missatge alertant que l’extrema dreta “no és un record del passat ni un perill hipotètic, sinó una realitat que avança i es disfressa de normalitat”. Ha instat a combatre’n el relat amb democràcia, drets humans i polítiques socials valentes.
El president del Parlament, Josep Rull, ha afegit que dins la mateixa cambra hi ha grups que mantenen vincles amb partits ultradretans europeus, hereus ideològics dels règims que van concebre els camps d’extermini. Una advertència explícita sobre la penetració d’aquestes ideologies en estructures institucionals que haurien de ser garants dels valors democràtics.
Tant Menor com Rull han coincidit a denunciar que la normalització dels discursos d’odi, el revisionisme històric i la banalització del feixisme són factors que afavoreixen la desmemòria i debiliten les societats democràtiques.
El testimoni dels pares de Guillem Agulló: persistir davant l’odi
Un dels moments més emotius de l’acte ha estat la intervenció dels pares de Guillem Agulló, assassinat per un grup feixista el 1993. Carme Salvador i Guillem Agulló han destacat la importància d’aquests premis com a espai de record i denúncia, i han expressat el seu agraïment perquè Catalunya hagi “agafat la flama contra el feixisme”.
Han lamentat, amb contundència, la situació al País Valencià, on asseguren que “l’herència franquista i la violència feixista continuen ben presents”. També han reivindicat la memòria del seu fill com un símbol de resistència i com un recordatori de la necessitat de defensar la democràcia des de la societat civil, les institucions i l’educació.
Els pares d’Agulló han subratllat que el llegat del seu fill no pertany només al passat, sinó que és una eina viva que ens ajuda a entendre el present i a orientar el futur. Una “frontissa”, han dit, que uneix valors democràtics, drets humans i la lluita permanent contra qualsevol forma de feixisme.
