Amb només setze anys, la Ninon Llort, ha trobat en la llengua catalana una manera d’unir les dues ribes de la seva vida: la quotidianitat a la Provença i les arrels familiars a Tarragona. Parla català amb naturalitat, el transmet als amics i fins i tot es planteja fer els estudis universitaris a Catalunya.
Cada setmana, el programa Tocats pel Català de RAB Ràdio dona veu a nous parlants d’arreu del món. En aquesta ocasió, la presentadora Mercè Porqueres ens porta fins a Occitància, concretament fins la ciutat d’Ais de Provença, a prop de Marsella, on viu la Ninon Llort. Filla de pare català i mare francesa, explica que la llengua forma part dels records més intensos i feliços de la seva infantesa: les vacances en família, els amics de sempre i el poble de l’àvia: Renau, un petit municipi del Tarragonès de nomès 150 habitants, on el català és la llengua d’ús social i comunitari pràcticament exclusiva.
Tot i que el seu pare l’hi parlava quan era petita, la llengua s’ha mantingut viva a través dels viatges constants: “Sempre vaig a Renau per les vacances escolars que al sistema francès són curtes però alhora moltes i escampades pel calendari, i al final acabo parlant-hi molt”, explica amb naturalitat.
Identitat doble, cap conflicte
Lluny de viure la doble identitat catalano-francesa com un dilema, la Ninon la percep com un avantatge. Li ha servit per aprendre una tercera llengua, el castellà i per preparar-se per al Batxibac, la doble titulació que combina batxillerat francès i espanyol i que obre portes universitàries als dos costats dels Pirineus.
“Parlar la llengua catalana m’ajuda molt. A vegades, quan no recordo una paraula en castellà o francès, trobo la resposta en català”, confessa. Una derivada poc habitual, però molt reveladora del paper de les llengües com a pont que interconnecta cultures.
Les estades al poble de l’àvia, a la comarca del Tarragonès, són tot un ritual: el mateix poble, els mateixos amics, les mateixes rutines. Una microcomunitat estival que es manté viva any rere any.
A més, la Ninon fa una cosa que sorprèn l’equip del programa: porta amics francesos a Catalunya i els ensenya l’idioma. “Aquest estiu vaig portar una amiga, la Liz, i li vaig ensenyar algunes paraules i expressions. Va tornar parlant una mica de català”, diu rient. Una “tocada” que encomana.
Castells a la Provença i futur a Barcelona
El seu pare també intenta mantenir viva la tradició catalana a la Provença impulsant una petita colla castellera local. Tot i que és una iniciativa modesta, han aconseguit crear un espai de trobada i pràctica cultural. La Ninon també hi participa de tant en tant: “He ajudat a pujar una mica, però aquí a França no hi ha gaire tradició”.
En ple final d’ensenyament secundari, la Ninon es veu estudiant ciències, biologia, principalment, i admet que Barcelona és una possibilitat real. Gràcies al Batxibac, podria accedir tant a una universitat francesa com a una de catalana: “Segurament vindré a estudiar a Catalunya. M’agradaria molt”.
“Xarxa” és la seva paraula preferida
Tots els convidats del programa tanquen l’entrevista amb una paraula catalana especial. La Ninon tria “xarxa”, fascinada pel so de la “X” i perquè en francès no existeix un equivalent fonètic. Un detall que resumeix perfectament aquesta connexió lingüística tan singular.
La naturalitat amb què la Ninon viu el català, la seva manera d’associar-lo a la felicitat, a la família i als viatges, i el fet que l’ensenyi als seus amics, converteixen la seva història en un exemple fresc i optimista de com la llengua arrela i es multiplica fora del país.
Un comentari