L’aposta d’una escola pública de l’Alt Urgell per la tecnologia arriba més lluny del que no podia imaginar ningú
L’Escola Albert Vives de la Seu d’Urgell ha situat el seu nom —i el de Catalunya— en el mapa internacional de la robòtica educativa. Dos equips d’alumnes de 11 i 12 anys competiran a la final del World Robot Olympiad, que se celebrarà del 26 al 28 de novembre a Singapur. És un resultat extraordinari per a una escola pública d’una ciutat petita, que ha convertit la robòtica en un projecte pedagògic sostingut i amb impacte real.
Tot va començar quan la professora Mireia Alba va decidir apostar per la robòtica a partir d’unes càpsules educatives del Departament d’Educació. L’escola va fer seu aquell impuls i va desplegar un itinerari complet, de P3 fins a 6è, combinant aula curricular i activitat extraescolar. El que era un experiment s’ha transformat en un laboratori viu d’innovació, on cada any una trentena d’alumnes aprenen a construir, programar, calibrar i resoldre reptes en equip. Un ecosistema que, per escala i ambició, no té res a envejar a moltes iniciatives de grans ciutats.
De les primeres proves al repte mundial: un camí fet de constància i enginy
Els equips urgellencs van arrencar la temporada amb un campionat local que els va permetre rodar-se i entendre el ritme de competició. A partir d’aquí, el salt cap a Cáceres va posar-los davant d’una realitat més exigent: equips amb recursos més amplis i reptes sorpresa que obligaven a reprogramar el robot en segons. Tot i això, el primer equip va quedar campió estatal i el segon, del qual formen part en Joan Vilanova, i l’Aleix Pujantell, va ser finalista.
La classificació per al Mundial va arribar per una via inesperada. Només els dos primers havien d’accedir a Singapur, però la renúncia del subcampió va obrir la porta als urgellencs. L’esclat d’eufòria va ser immediat, però també la consciència del que suposava: viatges, allotjaments i un pressupost que superava de llarg els 20.000 euros.
Una mobilització exemplar: famílies, empreses i micromecenatge
Trobar el finançament va convertir-se en una segona competició. Empreses locals i patrocinadors habituals van respondre amb generositat, tot i que el territori ja havia estat molt sol·licitat en altres ocasions: l’institut de la Seu havia participat en mundials als Estats Units en anys anteriors. L’esforç final va arribar a través d’un micromecenatge impulsat amb el suport de Roser Roca, que va gestionar contactes, difusió i mitjans. Gràcies a aquest moviment comunitari, els equips tenen avui garantit el viatge.
La delegació final serà insòlita: vint-i-una persones entre alumnes, entrenadora, pares, mares i germans. Una imatge que projecta un país que acompanya, que celebra i que dona suport als seus joves quan porten Catalunya al món.
Singapur: tres dies de reptes, calibratges i pressió internacional
El Mundial no és una fira amable, sinó un escenari exigent on els equips topen amb reptes inesperats, calibratges constants i proves que obliguen a reinventar sobre la marxa tot el que han treballat. Durant el primer dia, només podran fer proves i ajustar el robot als canvis de llum del pavelló. L’endemà començaran les rondes oficials, amb reptes sorpresa que poden requerir hores de nova programació. L’entrenadora no podrà intervenir; haurà de mirar-ho tot des de la graderia, conscient que els nanos s’ho juguen a un sol botó.
Per als participants urgellencs, l’experiència serà tant intensa com formativa: comunicació en anglès, rivals d’arreu del planeta i la necessitat de prendre decisions tècniques en pocs segons. És un primer tast del que significa competir en innovació en un context global, i una demostració pràctica que el talent no depèn del codi postal.
Una història que transcendeix la competició
Quan tornin, explicaran què ha passat a Singapur. Però el resultat final ja és gairebé secundari. El que realment han aconseguit és demostrar que una escola pública de muntanya pot escalar fins a les grans lligues internacionals de la tecnologia, i que Catalunya pot projectar talent arreu del món si aposta per models educatius rigorosos i persistents.
És una història d’ambició, comunitat i futur. I és, sens dubte, una d’aquelles notícies que els catalans de l’exterior seguiran amb orgull.
Un comentari