Demostracions de videojocs gratuïtes que molta gent desconeix, robots reposant prestatgeries des de milers de quilòmetres i la cursa per una flota de 100.000 cotxes autònoms. A Món Digital, Carles Mateo torna a posar el focus allà on la tecnologia avança més ràpid que les lleis.
Jugar sense pagar: les demos que les plataformes amaguen a primera vista
Els videojocs d’última generació tenen preus que sovint superen el que molta gent està disposada a pagar d’entrada. Malgrat això, les plataformes com PlayStation, Xbox o Nintendo continuen oferint una porta d’accés que molta gent no aprofita: les versions de demostració gratuïtes. Són jocs que es poden descarregar directament des de la botiga digital de cada consola i que permeten jugar una fase o una hora sencera, suficient per decidir si val la pena invertir-hi.
Carles Mateo, a Món Digital, recorda que aquestes demos no són cap novetat, però que continuen essent una de les opcions més interessants per descobrir títols nous sense risc. De fet, explica que ha pogut tastar obres com Metal Eden o Shinobi Art of Vengeance exactament així. És una funció que està a l’abast de tothom i que, sorprenentment, encara passa desapercebuda per a molts jugadors.
Robots japonesos controlats des de Filipines: tecnologia puntera, legislació antiquada
La imatge és d’un futur que ja és present: una persona a Manila movent els braços d’un robot a Tòquio com si fos físicament al supermercat. Al Japó, la baixa natalitat i la manca de mà d’obra han portat les cadenes comercials a implementar robots reposadors. El més sorprenent, però, és que molts d’aquests robots estan controlats a distància per treballadors filipins a través d’ulleres de realitat virtual i comandaments de precisió.
El retard en la transmissió és mínim, i això permet que una sola persona pugui supervisar o intervenir en fins a cinquanta robots simultàniament. El problema arriba quan entrem al terreny legal: la legislació laboral no està pensada per al teletreball internacional. Com que molts països exigeixen que el treballador resideixi físicament al país on té el contracte, moltes empreses opten per fórmules com la contractació com a autònom perquè aquests treballadors puguin facturar des del seu país i evitar tot el laberint administratiu.
La diferència salarial entre el Japó i Filipines fa que fins i tot treballar de nit resulti atractiu, i és aquí on la tecnologia i la precarietat global s’abracen en una realitat que cap govern ha sabut regular amb anticipació.
Adobe i la nova frontera de l’edició: eliminar objectes de vídeo amb un sol clic
El projecte Frame Forward d’Adobe demostra fins a quin punt la intel·ligència artificial està transformant l’edició audiovisual. La idea és tan senzilla com disruptiva: seleccionar un objecte al primer fotograma d’un vídeo i eliminar-lo automàticament de tot el metratge. Una persona, un cotxe circulant, un ocell o qualsevol element que abans requeriria hores de feina manual pot desaparèixer ara en segons.
Aquesta mena d’eines, però, reforcen una altra tendència: la proliferació de vídeos falsos que semblen gravats en situacions reals. Mateo assenyala que aquests continguts, com animals “heroics” o nadons que fan gestes impossibles, s’estan multiplicant i, sovint, presentats com si fossin moments autèntics. És cada vegada més difícil distingir-los, sobretot perquè moltes d’aquestes falsificacions rebaixen la qualitat de la imatge per amagar-ne les imperfeccions.
L’escenari és clar: els creadors d’IA van un pas per davant, i les eines per detectar-los sempre arriben més tard.
Uber i la cursa pels cotxes autònoms: 100.000 vehicles sense conductor
Uber ha anunciat la voluntat de desplegar una flota de cent mil cotxes sense conductor als Estats Units, un moviment que accelera la competència pel lideratge en mobilitat autònoma. Ja existeixen serveis actius com els Waymo de Google que circulen a ciutats com Atlanta i Austin, i la companyia vol expandir-los a San Francisco mentre negocia amb fabricants com NVIDIA, Stellantis o Mercedes-Benz per incorporar tecnologia d’autonomia avançada.
Aquest panorama contrasta amb la realitat catalana. Segons Mateo, mentre als Estats Units el desplegament dels vehicles autònoms avança a bon ritme, aquí el debat continua ancorat en traves i disputes sectorials. La discussió entre taxis i VTC ja és prou complexa, i la irrupció de cars que no necessiten conductor obrirà un altre front sobre competència, regulació i drets laborals.
El debat de fons, però, és inevitable: què passarà quan un servei més barat, disponible a tota hora i sense errades humanes comenci a guanyar terreny? I com es gestionarà aquesta transició en ciutats on la innovació sol topar amb resistències estructurals?
