Front plurinacional amb ERC, Comuns, EH Bildu, PNB, BNG, Compromís i Més per Mallorca que porten al Congrés una llei de plurilingüisme que vol reforçar l’ús del català, l’eusquera i el gallec en la justícia, l’administració i l’educació.
ERC, Comuns, EH Bildu, PNB, BNG, Compromís i Més per Mallorca, han presentat al Congrés una llei de plurilingüisme que busca reforçar l’estatus de les llengües oficials a l’Estat espanyol i assegurar-ne l’ús real en tres àmbits clau: justícia, administració pública i educació. L’objectiu declarat és garantir que el català, l’eusquera i el gallec puguin exercir plenament com a llengües oficials allà on tenen reconeixement legal.
Els promotors consideren que el text vol “compensar un greuge històric” i “blindar” drets lingüístics sovint vulnerats. Segons expliquen, no es tracta d’una llei simbòlica sinó “quirúrgica”, centrada en la relació ciutadà-administració i en àmbits privats molt concrets. “Ha de ser eficaç, útil i aplicable”, han remarcat en una compareixença conjunta.
Requisits lingüístics a la justícia i a la funció pública
La proposta estableix que jutges, fiscals i personal de l’administració de les comunitats amb llengua pròpia hagin d’acreditar-ne la competència. També incorpora criteris lingüístics en la contractació pública de sectors com consum, seguretat, transport o audiovisual.
Pel que fa a l’educació, la llei fixa que la llengua pròpia del territori sigui “nuclear” i tingui un domini equivalent al castellà en finalitzar l’etapa obligatòria, reforçant el model d’immersió i les seves variants.
Un altre punt central és garantir la validesa plena de documents redactats en qualsevol llengua oficial, sense necessitat de traduccions, i establir que totes les plataformes digitals i procediments administratius estiguin disponibles en aquestes llengües.
Junts s’hi queda fora i el PSOE demana garanties
Junts no forma part del grup impulsor. Segons la resta de formacions, s’hi han “autoexclòs”, tot i que confien que el partit de Míriam Nogueras acabi sumant-s’hi. “Seria estrany que no hi fossin en un projecte així”, ha dit el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro.
Paral·lelament, hi ha contactes amb el PSOE, que es declara obert a la tramitació de la llei però manté dubtes, especialment sobre el capítol que afecta el poder judicial. “Si el PSOE realment es creu el que Pedro Sánchez proclama sobre un estat plurinacional i plurilingüe, això s’ha de traduir en fets”, ha remarcat diputat d’ERC.
Malgrat les incerteses, els grups impulsors consideren que el projecte marca un punt d’inflexió per avançar cap a un reconeixement lingüístic més sòlid i efectiu a l’Estat espanyol.
