El Col·legi Nacional de Mèxic dedica una gran exposició a Gerardo Murillo Coronado, més conegut com a Dr. Atl, un artista fascinant i contradictori que va voler pintar, escriure i fins i tot teoritzar l’univers a través dels volcans i del paisatge mexicà.
A l’entrevista de Connexió Mèxic a RAB Ràdio, el professor i investigador Luis Rius descriu el Dr. Atl com “un personatge en què la vida es barreja constantment amb la veritat i la ficció”. Nascut a Guadalajara el 1875, Gerardo Murillo va créixer en una família de classe mitjana amb èpoques de certa estabilitat i moments de dificultats econòmiques. De ben jove va entrar a l’estudi de Felipe Castro, un important pintor acadèmic local, i sobretot al de Félix Bernardelli, artista d’origen brasiler-italià que va revolucionar l’ensenyament artístic a Guadalajara.
Bernardelli va introduir els joves Murillo, Roberto Montenegro, Jorge Enciso, Ponce de León i tota una generació de futurs renovadors de l’art mexicà en els moviments d’avantguarda europeus: del japonisme a les primeres formes d’impressionisme. A l’acadèmia, explica Rius, les alumnes es vestien de geishes i els estudiants copiaven aquestes escenes, assimilant noves formes, colors i composicions que anaven molt més enllà de la tradició acadèmica.
El talent de Murillo era tan evident que va obtenir una beca per estudiar a Europa a finals del segle XIX. A França i Itàlia no només es va formar com a pintor: va ser activista, activista polític, proper a cercles socialistes i anarquistes, i es va moure en ambients intel·lectuals molt revolucionaris. Aquesta experiència europea marcarà per sempre la seva visió artística i política.
El naixement del nom “Dr. Atl”
Segons relata Rius, el pseudònim Atl, paraula nàhuatl que vol dir “aigua”, sorgeix després d’un viatge per l’Atlàntic per anar de Mèxic a París. El trajecte va ser tan dur, amb una gran tempesta, que l’artista va sentir que havia renascut. Alguns amics, com el poeta José Juan Tablada, trobaven que “Atl” sonava estrany, gairebé com una “pèrdua”. Va ser el poeta argentí Leopoldo Lugones qui li va suggerir afegir-hi el “Doctor”, per donar-li més força i coherència amb el seu perfil d’intel·lectual i filòsof.
A partir de llavors, Murillo assumirà plenament la identitat de Dr. Atl i acabarà rebutjant el seu nom de naixement: no li agradava gens que la gent el continués anomenant Gerardo Murillo. La seva firma, la seva obra i la seva figura pública quedaran lligades per sempre a aquest nom curt, contundent i mític.
Artista clau de l’avantguarda i del muralisme mexicà
En tornar a Mèxic el 1903, Dr. Atl reorganitza l’Acadèmia de San Carlos i el 1906 impulsa la primera gran exposició amb exclusivament artistes mexicans. És en aquest context que s’inicia el veritable moviment d’avantguarda al país, en confrontació directa amb l’academicisme dominant.
Rius recorda que Atl manté una relació estreta amb altres creadors radicals com Joaquín Clausell, advocat, anarquista i també pintor extraordinari de paisatges, i que dona plataforma a molts artistes que acabaran sent fonamentals. De fet, Dr. Atl és una baula imprescindible entre el paisatgisme del segle XIX de José María Velasco i la generació de muralistes que vindrà després.
El 1910, en plena efervescència prèvia a la Revolució mexicana, Atl impulsa un cercle d’artistes que volen portar la pintura als murs i a l’espai públic. Justo Sierra, ministre d’Instrucció Pública, els dona suport, però l’esclat revolucionari i els canvis polítics frenen alguns d’aquests projectes. Tot i això, la seva empremta com a precursor del muralisme mexicà queda clara en la memòria artística del país.
Pintor de volcans, caminant de la natura
Més enllà del seu paper institucional, Dr. Atl se sentia sobretot un caminant, un explorador de volcans i paisatges. Rius el defineix com “un veritable caçador de natura” que sortia al camp, caminava, observava i pintava. La seva fascinació pels volcans culmina amb el naixement del Paricutín, a l’estat de Michoacán, els anys 1943-1944.
Atl hi va viure dos anys, estudiant-lo com a vulcanòleg, pintant-lo obsessivament i considerant-lo “un regal dels déus o de la natura”. D’aquell període en queda una sèrie de paisatges volcànics que, segons Rius, ofereixen una visió comprensiva de Mèxic basada en la força del seu paisatge natural. Aquesta mirada el converteix en un dels grans pintors de paisatge del país i una figura central de l’herència artística mexicana del segle XX.
Escriptor, teòric… i també figura incòmoda
La trajectòria del Dr. Atl no es limita a la pintura. Va ser un escriptor prolífic, primer historiador de l’art popular mexicà, pioner a estudiar les esglésies del país, catalogador de col·leccions i, en molts sentits, un autèntic curador avant la lettre. Des del vell convent de la Merced, que ell mateix va contribuir a restaurar, escriu llibres fonamentals sobre arts populars, arquitectura religiosa i col·leccions d’art.
Atl també es va atrevir amb la ficció especulativa. A l’exposició del Col·legi Nacional, explica Rius, es poden veure les il·lustracions originals d’un llibre titulat L’home més enllà de l’univers, on l’artista s’atreveix a formular una teoria pròpia sobre el cosmos. Descriu l’univers com una forma circular, gairebé cerebral, amb la gravetat al centre. Alguns lectors han llegit aquest text com una novel·la de ciència-ficció primerenca a Mèxic, d’altres com un assaig estrany però fascinant.
Però la figura del Dr. Atl també és profundament incòmoda. Durant la Segona Guerra Mundial, va donar suport obertament a la causa nazi i va expressar posicions antisemites, un aspecte que l’exposició no amaga: tot i que no s’exhibeixen extensament els seus textos polítics, s’hi fa referència en un vídeo explicatiu. Rius insisteix que cal mirar el personatge en tota la seva complexitat: un humanista inquiet, però també algú que va defensar idees indefensables.
L’exposició del Col·legi Nacional: textos, volcans i cartes d’amor
La mostra que presenta el Col·legi Nacional busca, segons Luis Rius, “relacionar la lletra amb l’obra plàstica”. Per això, el recorregut s’articula en diversos nuclis. Un dels primers aborda la relació conflictiva d’Atl amb el mateix Col·legi Nacional i recorda el litigi sobre uns murals desapareguts a San Pedro y San Pablo: l’artista va culpabilitzar injustament José Clemente Orozco, Diego Rivera i David Alfaro Siqueiros de la destrucció d’aquelles pintures, i això va pesar en el seu ingrés a la institució.
Un altre nucli recupera la seva faceta més avantguardista i japonesa, amb obres d’una abstracció sorprenent, colors vius i composicions asimètriques inspirades en els gravats de l’ukiyo-e. El centre d’aquesta secció és l’àlbum Els volcans de Mèxic, de 1911, una sèrie de vistes volcàniques que dialoguen amb el famós cicle de Hokusai dedicat al mont Fuji.
L’exposició recull també la seva activitat com a observador de l’univers, com a crític d’art i com a projectista d’una ciutat ideal per a artistes i científics, anomenada Olenca, dissenyada juntament amb l’arquitecte Jacobo Granberg. S’hi mostren dibuixos i maquetes d’aquesta utopia arquitectònica que mai no es va arribar a construir.
Un dels espais més íntims de la mostra és el dedicat a la seva correspondència. Per primera vegada es presenten les cartes que va escriure a Josefina Vázquez del Mercado, una veïna jove de qui Atl estava obertament enamorat. Les cartes, d’un to elevat i respectuós, revelen la infatuació d’un home gran davant un amor impossible però emocionalment correspost, almenys en forma d’amistat.
Per què val la pena visitar-la?
Per a Luis Rius, hi ha almenys tres raons per acostar-se al Col·legi Nacional. La primera és purament estètica: l’impacte visual dels grans paisatges volcànics, les perspectives impossibles i els colors intensos que et “criden” des de la distància i t’obliguen a apropar-t’hi. La segona és que la mostra aporta coneixement nou sobre la relació d’Atl amb el Col·legi Nacional i, sobretot, sobre la seva obra més experimental, menys coneguda que els paisatges realistes però igualment important.
La tercera és que proposa una mirada renovada a un personatge clau de la cultura mexicana: ni sant ni dimoni, sinó un artista desbordat que va voler ser-ho tot —pintor, escriptor, teòric, vulcanòleg, utòpic— i que va deixar una obra immensa, contradictòria i fascinant.
L’exposició sobre el Dr. Atl es pot visitar al Col·legi Nacional, al carrer Donceles 104, al centre històric de Ciutat de Mèxic, des del 27 d’octubre i fins a mitjan març de l’any vinent.
