Des del reconeixement de la UNESCO, s’han aixecat gairebé 150.000 castells i el nivell tècnic s’ha multiplicat. L’expansió també ha arribat amb força a l’exterior.
Aquest diumenge fa quinze anys que els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en una sessió celebrada a Nairobi. Aquella fita, celebrada amb emoció a Valls i que es va percebre des del primer moment com un punt d’inflexió, ha acabat marcant una transformació sense precedents. Abans del 2010, les colles feien unes 6.500 construccions anuals. Des de llavors, superar les 10.000 s’ha convertit en una norma. L’augment sostingut d’aquest període ha portat a un creixement del 50% en castells descarregats i una quadruplicació de la gamma extra, una dada que confirma la potència del moment casteller.
Un impuls immediat i sostingut
El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Albert Torres, recorda que aquell reconeixement va tenir un efecte fulminant: en pocs anys van aparèixer una vintena de colles noves i el mapa casteller va créixer fins a superar el centenar de formacions actives. Aquesta expansió no només va augmentar la presència territorial, sinó que va reforçar la formació, la seguretat i l’ambició tècnica. Torres insisteix que el gran repte de futur és consolidar aquest creixement, garantint espais d’assaig dignes i recursos que permetin mantenir la qualitat i la seguretat de la pràctica.
Des del 2011 fins avui, les colles han aixecat gairebé 150.000 construccions, una xifra notable fins i tot tenint en compte el parèntesi de la pandèmia, que va pràcticament paralitzar les diades durant dos anys. El salt es fa evident si es comparen els anys immediatament anteriors i posteriors al reconeixement de la Unesco: del 2010 al 2011 es passa de 6.340 a 8.264 castells, i ja el 2013 s’arriba per primera vegada a les 10.000 construccions anuals.
Una etapa per trencar límits
La nova etapa ha estat marcada també per un progrés tècnic desconegut. El 3 de 10 amb folre i manilles, que abans del 2011 només s’havia descarregat dues vegades, ha esdevingut relativament habitual, amb desenes de descarregats i carregats. El 4 de 10, fins aleshores inexistent, va arribar el 2015 gràcies als Minyons de Terrassa. I el 3 de 9 sense folre, un vell somni del món casteller, no es va veure fins al 2019, carregat per les dues colles vallenques en una jornada històrica.
Malgrat aquesta sofisticació, els castells més habituals, com el pilar de 4, el pilar de 5 o el 3 de 7, continuen configurant el gruix de les actuacions i mantenint la base de la pràctica.
Les colles de l’exterior: una extensió natural del fet casteller
Quinze anys després del reconeixement de la Unesco, la internacionalització del fet casteller és un altre resultat indiscutible d’aquest boom. Arreu del món hi ha colles actives formades tant per catalans residents a l’estranger com per persones locals que han adoptat aquesta tradició. Ciutats com Berlin, Londres, París, Montreal, Sydney, Tòquio, Brussel·les, Melbourne, Copenhaguen, Edinburgh, Pen Lleyn, Lausanne, Lo Prado, Hoorn, Hangzhou o fins i tot Madrid han vist néixer projectes castellers sòlids que funcionen amb regularitat, organitzen assajos i participen en trobades internacionals. Aquestes colles —siguin els Castellers de Berlin, els Castellers of London, els de París, els de Tokyo, els de Sydney, els Mannekes de Brussel·les, els Koales de Melbourne, els Castellers de Montreal, els d’Irlanda, els Xiquets de Copenhagen, els Castellers de Lausanne, els de Lo Prado, els Xiquets de l’Alster, els Xiquets de Hoorn, els de Hangzhou, els Califòrnia Kids o la Colla Castellera de Madrid, entre d’altres— han esdevingut una xarxa viva que manté el lligam amb la cultura catalana allà on no hi ha plaça, però sí comunitat.
La cobertura de RAB: el món casteller global també és casa nostra
A RAB Ràdio fem seguiment continuat d’aquest teixit internacional. Les colles de l’exterior formen part de la nostra cobertura cultural habitual i hi mantenim contacte constant des de diferents programes i seccions. Entre aquests espais destaca De Madrid al cel, un programa dedicat precisament a explicar la vida cultural i associativa fora del país, on les colles castelleres hi tenen presència regular. Aquest seguiment ens permet donar veu a comunitats que mantenen viva la cultura catalana des de la diàspora i demostrar que el fet casteller ja no és només una pràctica territorial, sinó un símbol compartit arreu.
