L’entrenadora i dietista francesa Pascaline Pouzols explica com l’amor la va portar a Catalunya, com va abraçar la llengua catalana des del primer dia i per què dedica el seu projecte, Nutrispirit, a l’acompanyament i benestar de les dones.
La protagonista d’aquest nou Tocats pel Català amb Mercè Porqueres, és Pascaline Pouzols, entrenadora, dietista i impulsora del projecte Nutrispirit, enfocat en la salut integral de les dones. De la Provença va travessar l’Atlàntic per seguir la seva parella fins a Los Angeles, i finalment va arrelar a Catalunya fa prop d’una dècada. “Em vaig enamorar d’una catalana, així de simple”, explica amb naturalitat.
“Em sento una mica catalana. Aquest és un viatge de no retorn.”
L’arribada a Barcelona va suposar un doble repte: integrar-se, treballar i aprendre dues llengües alhora. A casa seva, però, el multilingüisme és tan natural com respirar: “A la nostra família parlem francès, anglès, català i castellà, i saltem d’un idioma a l’altre sense ni adonar-nos-en”.
El català, una porta d’entrada a la comunitat
El catalitzador lingüístic va ser, sorprenentment, el sogre. “Em va dir: ‘Aquí es parla català, i jo només parlaré català amb tu’”. Aquell gest d’estima i convicció cultural la va empènyer a estudiar-lo des del primer dia. Ho va fer alhora que el castellà, buscant feina i trobant el seu espai vital i emocional al país.
Ara, Pascaline, diu que parlar català és gairebé inevitable: totes les seves amistats el fan servir, la seva parella hi parla, i la seva filla, a qui anomena carinyosament “cuquet”, no canvia de llengua ni davant la insistència: “Quan li intento parlar francès, em diu que no. Aquí és català”.
Nutrispirit: un projecte per posar les dones al centre
Després d’anys treballant en nutrició i salut en empreses catalanes i internacionals, un canvi laboral la va portar a replantejar-se què volia fer. D’aquí neix Nutrispirit, una proposta que ajuda les dones a cuidar-se des d’una mirada global: exercici, nutrició, salut hormonal i benestar quotidià.
Pouzols defensa que massa dones “es deixen al final de la llista”, atrapades entre feina, cura familiar i una exigència social que sovint les ofega. Un dels àmbits que reivindica és el coneixement del sòl pelvià, “del qual ningú parla i totes haurien de conèixer”.
La paraula que la defineix: “cuquet”
A Tocats pel Català, sempre demanem una paraula preferida. La de Pascaline és clara i tendra: “cuquet”, el sobrenom de la seva filla. Una paraula que, segons diu, li desperta “amor, joc i molta dolçor”.
