Connexió Mèxic amb Miriam Aymamí conversa amb Alonso Leal sobre Josep Maria Miquel i Vergés, l’exiliat català que va dedicar la seva vida a estudiar la independència mexicana.
Exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil, Josep Maria Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1903 – 1964) va transformar el desarrelament en una vocació intel·lectual que marcaria la historiografia mexicana del segle XX. Format en Filosofia i Lletres i vinculat al moviment catalanista d’Acció Catalana, havia estat secretari del conseller de Justícia de la Generalitat durant la República.
A Mèxic va trobar un país que acollia milers de refugiats catalans i espanyols, i un context de llibertat intel·lectual que li va permetre desplegar la seva passió per la recerca històrica. Va col·laborar en la fundació de l’Institut d’Estudis Històrics d’El Colegio de México i, des d’allà, va impulsar una obra monumental que connectava dues lluites: la catalana per l’autogovern i la mexicana per la independència.
Obres clau: periodisme insurgent i fonts primàries
El 1941 publicà una antologia pionera sobre el periodisme insurgent, que situava la premsa com a “primera manifestació de l’independentisme a la Nova Espanya”. L’objectiu era doble: ordenar les fonts i fer-les accessibles. A això hi va sumar l’edició crítica d’escrits fonamentals, com els de Fray Servando Teresa de Mier (1944), reforçant la idea que sense textos, hemeroteques i arxius no hi ha història sòlida.
“En cinc anys va produir treballs d’enorme importància. Res comparable al que va fer per a la independència mexicana”, subratlla Alonso Leal a Connexió Mèxic.
El Diccionario de Insurgentes: una obra de fons
Anunciat ja el 1943 i culminat el 1965, el Diccionario de Insurgentes va ocupar més de dues dècades de treball solitari. Supera les 2.300 entrades biogràfiques de participants en el moviment independentista i incorpora, per a cada fitxa, la traça bibliogràfica i documental corresponent. Amb més de 700 pàgines i reedicions posteriors, l’obra és encara avui una eina imprescindible per a historiadors i especialistes del segle XIX mexicà.
La seva vigència s’explica per l’abast, inclou tipògrafs, periodistes, militars, caps locals i figures menors sovint ignorades, i per la metodologia, que permet rastrejar fonts i verificar informacions. Investigacions recents continuen citant Miquel i Vergés quan no hi ha documentació alternativa.
Mina, Prim i la mirada catalana sobre Mèxic
Més enllà del Diccionario, Miquel i Vergés va estudiar figures com Xavier Mina, el navarrès que va lluitar a favor de la causa insurgent i fou afusellat el 1817, i el general Prim, establint ponts entre la història catalana i la mexicana. Aquesta mirada, informada per l’experiència d’una Catalunya reprimida pel franquisme, el va portar a interessar-se per la trajectòria mexicana cap a una república federal, consagrada constitucionalment el 1857.
“Crec que a Mèxic va veure, amb tots els seus límits, la república federal que molts catalans somiaven i que el franquisme va esborrar”, apunta Leal durant la conversa amb Míriam Aymamí.
Llegat
Entre el 1939 i el 1964, Miquel i Vergés va combinar activitat cultural en català amb docència i recerca universitària a Mèxic. El seu llegat és, sobretot, haver proporcionat eines de treball, fonts, edicions i un diccionari monumental, que han consolidat l’estudi modern de la independència mexicana i han reforçat la circulació de coneixement entre Mèxic i Catalunya.
