Els vocals d’Amèrica al nou Consell de la Catalunya Exterior expliquen els reptes del mandat: reforçar la llengua, acompanyar migracions d’anada i tornada i redissenyar un registre útil de catalans a l’exterior.
El nou Consell de la Catalunya Exterior, escollit per al període 2025-2029, arrenca amb un mandat clar: fer útils les eines per a la diàspora en llengua, integració i dades. En una taula rodona al programa “Connexió”, els vocals d’Amèrica –Núria Amorós (Casal Català de Montevideo), Rosana Bianchi (Centre Català de Rosario) i Josep Ligorred (Casal Català de la Península de Yucatan)– van detallar prioritats i balanç de l’etapa anterior.
Un Consell que vol incidir
Amorós, que renova el càrrec per Sud-amèrica, va subratllar el canvi de funcionament dels darrers anys amb comissions mensuals, un plenari anual a Barcelona i, sobretot, la percepció “d’haver estat escoltats” en qüestions concretes, des de millores a les bases de la convocatòria de subvencions a les comunitats catalans de l’exterior fins a tràmits com la targeta sanitària des de l’estranger. “Hem vist reflectir algunes coses i que s’ha treballat seriosament”, va dir.
“Ens hem sentit escoltats, i això és molt important.” — Núria Amorós.
Per a Rosana Bianchi, que s’estrena al Consell, el focus és inequívoc: “treballar per la llengua catalana a Amèrica i per la millora de les condicions del professorat”, en un moment d’altes demandes informatives i noves onades migratòries vinculades a l’anomenada “llei dels nets” que ha permès l’obtenció de la ciutadania a milers de persones. Bianchi defensa “assistir la gent que va a Catalunya i la que arriba a Amèrica, amb les millors formes d’integració”, perquè el repte és teixir confiança i vies reals d’inclusió.
“La nostra feina és abastir la gent perquè es pugui integrar.” — Rosana Bianchi.
Des de Yucatán, Josep Ligorred va remarcar la necessitat d’informació fiable sobre fluxos d’anada i retorn, tant en l’àmbit quantitatiu com en el qualitatiu, per orientar polítiques i serveis. En aquesta línia, Amorós va explicar que una de les comissions més vives és la del registre de catalans a l’exterior: el model vigent “no acaba de funcionar” per restriccions d’accés i protecció de dades, i el Consell vol consensuar-ne una reformulació perquè sigui realment operatiu.
“La continuïtat i l’enfortiment de delegacions és clau.” — Josep Ligorred.
Continuïtat institucional i delegacions més fortes
Interpel·lats sobre el nou escenari polític, els vocals van descriure “continuïtat de processos” i un “enfortiment” de la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior, sense trencaments ni canvis abruptes en la relació amb el Consell. Ligorred hi veu una “visió renovada que es consolida” i que vincula govern, comunitats i catalans a l’exterior en projectes concrets.
Les prioritats que emergeixen de la conversa passen per llengua i educació, joventut i diagnosi de necessitats, amb un accent en el “diàleg intercultural” i el respecte mutu com a marca catalana a fora. L’objectiu és fer del Consell un pont eficaç, tant per a la vida quotidiana de les comunitats com per a la projecció internacional de Catalunya des d’Amèrica.
Un comentari