La biòloga i teòloga catalana Sílvia Albareda impulsa EduClima una app que mesura la petjada social positiva i la petjada de carboni inversa. Des de La Plata, a l’Argentina, reflexiona sobre la sostenibilitat, la pobresa i el paper transformador de l’educació.
Des de Catalunya fins a l’Argentina, la Dra. Sílvia Albareda Tiana ha portat la seva recerca sobre educació climàtica i sostenibilitat al cor de La Plata i en parla amb Rosita Torres, col·laboradora de RAB Ràdio a l’Argentina. Professora de Didàctica de les Ciències Experimentals i directora de Sostenibilitat i Cooperació a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Albareda va participar recentment al conversatori Ambient, Pobresa i Tecnologia, organitzat per la Universitat Catòlica de La Plata i moderat per la seva rectora, Rita Gajate.
L’activitat s’emmarcava dins d’una estada de recerca conjunta entre universitats europees i llatinoamericanes, en el context del projecte EduClima, finançat per la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és tan ambiciós com inspirador: mesurar el bé comú a través d’una eina tecnològica.
“El que volem no és calcular el que contamina, sinó tot allò que fem per evitar la contaminació. Hem creat una calculadora per mesurar la petjada social positiva i la petjada de carboni inversa.”
La tecnologia al servei de la cura
El projecte d’Albareda combina ciència, educació i tecnologia per quantificar la cura del planeta i de les persones. L’equip ha desenvolupat dues eines que ja funcionen en format digital i que pròximament es reuniran en una app accessible per a tothom.
La primera mesura la petjada social positiva, accions de solidaritat, cooperació o suport comunitari, mentre que la segona quantifica la petjada de carboni inversa, és a dir, l’impacte favorable de les accions que redueixen emissions o fomenten la sostenibilitat.
“Volem fer visible allò invisible. Els petits gestos de cada dia, el granet de sorra que sembla insignificant, però que quan s’uneix al d’altres pot canviar el món.”
La validació de la calculadora s’ha fet inicialment a Catalunya, però Albareda ja ha rebut l’interès d’altres països com Colòmbia o Argentina, on preveuen adaptar-la a la realitat local. “És una eina oberta. Qualsevol la podrà fer servir com a termòmetre social o ambiental, o com a base per a recerques noves”, afegeix.
La pobresa, el rostre més visible del desequilibri
Durant la seva estada a La Plata, Albareda va conèixer de prop la realitat social de la perifèria urbana. Allà va visitar parròquies, cooperatives i grups de dones que viuen en condicions precàries, però que treballen per sortir-ne.
“Vaig quedar impactada pel nivell de pobresa extrema, però també admirada per la dignitat i la força de la gent. Els cartoners, per exemple, han creat cooperatives per millorar les condicions laborals i aconseguir cobertura mèdica. És una lliçó d’organització i esperança.”
Aquest contrast, entre la pobresa estructural i les iniciatives comunitàries de superació, és per a ella un reflex del que també passa a escala global: els problemes ambientals afecten sobretot els més pobres. Per això defensa una visió ecosocial, on la sostenibilitat i la justícia social vagin de la mà.
L’educació com a motor de canvi
Per a Albareda, l’educació és clau per revertir la crisi ambiental i social. Des de l’escola fins a la universitat, cal formar persones conscients i actives. “El primer pas és la consciència: entendre que el nostre comportament té conseqüències. El segon és l’acció: canviar hàbits de consum i de vida.”
El seu missatge és clar: menys consumisme, més coherència. “Hem d’evitar el malbaratament, no només d’aliments, sinó també de roba i tecnologia. Darrere dels productes molt barats hi ha explotació laboral i més residus. Si no canviem això, hi haurà rics més rics i pobres més pobres.”
Albareda recorda també que educar no és només tasca de les aules: “La ràdio, la televisió, les xarxes socials o els influencers també eduquen o deseduquen. Tots tenim responsabilitat.”
Una catalana entre mates i cooperatives
A l’Argentina, Albareda ha trobat una societat acollidora, oberta i dialogant. Explica entre rialles que li han ofert mate “des del vicerector de la universitat fins als cartoners” i que se n’emporta una sensació de “proximitat i calidesa humana”.
També ha participat en un congrés de filosofia i biologia a Buenos Aires, ha impartit classes a Còrdova i ha visitat les cataractes d’Iguazú, que qualifica d’“impressionants”. Li falta veure la Patagònia, diu, “una excusa perfecta per tornar-hi”.
Mesurar per transformar
El projecte EduClima tanca el seu cicle de desenvolupament aquest gener amb la previsió de llançar l’app completa. Paral·lelament, Albareda ja treballa en nous projectes ecosocials amb equips de Madrid, Colòmbia i La Plata.
“Volem que la gent entengui que cuidar els altres i cuidar el planeta són dues cares de la mateixa moneda”, conclou. “Mesurar el bé que fem és la millor manera d’aprendre a fer-ne més.”
