El Govern fixa un full de ruta per als pròxims cinc anys per fer d’Àsia un vector clau de creixement: més connexions aèries, atracció d’inversions, cooperació científica i cultural, i un impuls al turisme asiàtic “de qualitat”, amb l’horitzó posat al 2030.
Catalunya fa un pas endavant en la seva acció exterior amb la presentació de l’Estratègia Àsia, un pla que marca prioritats i objectius concrets per diversificar mercats i reforçar aliances institucionals i econòmiques en un context global d’incerteses comercials. El conseller d’Acció Exterior, Jaume Duch, va defensar que el Japó, Corea i la Xina són “socis clau” per al país, mentre que es posa el focus emergent en l’Índia i es guanya pes al Pakistan i al sud-est asiàtic, especialment a Singapur, les Filipines, Indonèsia i Vietnam. El president Salvador Illa va situar l’acció exterior com “un exercici de confiança” en les capacitats del país, i va avançar que arribaran altres estratègies regionals en els mesos vinents.
Prioritats geogràfiques i governança del pla
El full de ruta estableix dues etapes d’implementació —2026-2028 i 2028-2030— i preveu la creació d’una comissió de seguiment anual amb departaments del Govern i representants institucionals, empresarials i acadèmics. L’acte de presentació, celebrat al Palau de la Generalitat, s’emmarca en la voluntat d’ordenar i intensificar l’empremta catalana al continent asiàtic, amb països prioritaris ja visitats pel president —Japó, Corea del Sud i la Xina— i la incorporació de l’Índia, el Pakistan i diversos estats del sud-est asiàtic.
Aquesta arquitectura de governança busca assegurar coherència interna i capacitat de resposta davant d’un escenari marcat per noves guerres aranzelàries i per la necessitat d’obrir oportunitats a sectors tractors com l’automoció elèctrica, la indústria 4.0 o l’alimentació de valor afegit. El missatge és clar: el món ha canviat i Catalunya vol “sortir més a fora que abans” per capturar nous nínxols i diversificar riscos.
Economia, inversió i connexions: la palanca de la mobilitat
En l’àmbit econòmic, l’estratègia posa l’accent en la diversificació de mercats i en la captació d’inversions, prenent com a referència projectes recents com Chery o Lotte. Un dels punts neuràlgics és la millora de la connectivitat aèria i portuària per consolidar Barcelona com a ‘hub’ regional, amb l’objectiu d’obrir noves rutes directes cap a mercats clau, incloent-hi el Japó i l’Índia, i cap a ciutats xineses com Guangzhou, Hangzhou i Chengdu. L’Executiu vol, alhora, “reforçar” l’arribada de turisme asiàtic de perfil alt i diversificar els destins dins del territori, per descongestionar els circuits habituals i ampliar l’impacte territorial.
El pla també preveu una promoció específica de productes agroalimentaris catalans en mercats asiàtics, aprofitant la creixent demanda de qualitat i traçabilitat, i una agenda d’aliances amb governs regionals i ciutats d’Àsia per obrir portes a les pimes i clústers catalans. L’èmfasi institucional —bilateral i multilateral— vol traduir-se en oportunitats comercials concretes per a l’ecosistema empresarial del país.
Recerca, tecnologia i cultura: del laboratori a l’aula
L’Estratègia Àsia posa la ciència i la tecnologia al centre, amb la voluntat d’intensificar la cooperació amb ecosistemes capdavanters com el japonès, el coreà i el xinès. Es prioritzen àmbits amb alt potencial de transferència com la digitalització, la intel·ligència artificial i els semiconductors, cercant projectes conjunts i intercanvis que connectin universitats, centres de recerca i indústria. En paral·lel, el pla aposta per la sostenibilitat urbana, la mobilitat i la protecció civil, compartint solucions de descarbonització i gestió de desastres naturals amb ciutats asiàtiques que experimenten reptes similars als del litoral mediterrani.
La dimensió cultural completa el triangle. El Govern vol ampliar el programa de lectorats de català a universitats asiàtiques, més enllà de Pequín, explorant noves col·laboracions a Corea, l’Índia o les Filipines. El vector lingüístic i cultural actua com una eina de diplomàcia pública i com a infraestructura blana que ajuda a fer arrelar projectes econòmics i científics a llarg termini.
Un horitzó 2030 amb mètriques i impacte
Amb cinc eixos i quinze objectius estratègics, el document demana fixar fites mesurables: obertura de rutes i acords, volum d’inversió captada, nombre de convenis acadèmics i projectes tecnològics conjunts, així com l’extensió del programa de lectorats. La clau serà convertir l’estratègia en resultats tangibles per a l’economia productiva i per a la internacionalització del país, amb un relat coherent que connecti diplomàcia, comerç, coneixement i cultura en un sol vector d’acció.
