La cimera del clima de l’ONU reuneix fins al 21 de novembre milers de delegats a l’Amazònia brasilera. El Brasil de Lula vol liderar una nova etapa de cooperació climàtica, marcada per l’absència dels Estats Units i la urgència científica.
La ciutat amazònica de Belém, al nord del Brasil, s’ha convertit aquests dies en el centre del món. Des d’aquest 10 de novembre i fins al dia 21, desenes de milers de representants de governs, científics, organitzacions internacionals i moviments socials participen en la COP30, la conferència anual de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Aquesta edició, considerada una de les més rellevants de la darrera dècada, coincideix amb el desè aniversari de l’Acord de París i arriba en un moment crític: el planeta continua escalfant-se a un ritme que podria superar el límit d’1,5 °C en menys d’una dècada.
El president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva afronta la cimera amb un objectiu clar: demostrar que és possible conciliar el progrés social amb la defensa del planeta. Per a Lula, la lluita climàtica i la justícia social formen part del mateix combat, i el Brasil pot ser l’escenari on ambdues es trobin. En el seu discurs inaugural, ha defensat que la transició verda no pot ser un privilegi dels països rics, sinó un dret universal.
Lula vol fer del Brasil un referent mundial
El retorn de Lula al poder, després del mandat negacionista de Jair Bolsonaro, ha representat un gir radical en la política ambiental brasilera. El president ha impulsat programes per revertir la desforestació de l’Amazònia, reactivar el Fons Amazònia i promoure l’energia neta, tant hidroelèctrica com solar i eòlica. Alhora, ha fet bandera de les polítiques socials: programes com el Bolsa Família han permès que més de 24 milions de persones deixin de patir inseguretat alimentària greu.
Lula va deixar clar el seu compromís fins i tot abans de prendre possessió del càrrec. En plena COP27, a Sharm al-Sheikh, ja va anunciar que volia dur la cimera a l’Amazònia per recordar al món que la defensa del pulmó del planeta és inseparable de la lluita contra la pobresa. Des de llavors, ha repetit que “no podem parlar de clima sense parlar de desigualtat”, i que l’objectiu no és només reduir emissions, sinó garantir un futur digne a tothom.
Malgrat això, el seu govern no està exempt de contradiccions. L’autorització per a noves prospeccions petrolieres a la desembocadura de l’Amazones ha aixecat crítiques dels moviments ecologistes, que hi veuen un missatge ambigu. Lula respon que el Brasil no pot renunciar a una font de riquesa que pot servir per finançar la transició energètica.
La “Novena Carta” i l’esperit de Belém
A pocs dies de l’obertura de la cimera, el president designat de la COP30, André Corrêa do Lago, va publicar la seva Novena Carta, una declaració d’intencions que ha marcat el to de les negociacions. El document apel·la a la cooperació, el coratge i l’acceleració de les accions climàtiques, i demana que es transformin les bretxes globals —d’ambició, de finançament i de tecnologia— en palanques de transformació.
Basada en la urgència científica i en el llegat de l’Acord de París, la carta defineix una estratègia centrada a reforçar el multilateralisme, connectar la política climàtica amb la vida real i accelerar la implementació dels compromisos ja adquirits. Corrêa do Lago defensa que la nova mesura de l’ambició climàtica ha de ser la capacitat d’aplicar, no només de prometre. “La COP30 pot ser la conferència en què canviem el rumb de la lluita climàtica”, escriu.
Belém ha estat escollida com a símbol i com a prova. Situada a les portes de la selva amazònica, és una de les ciutats més vulnerables al canvi climàtic: el 40% del seu territori és sota el nivell del mar, gran part de la seva població viu en faveles i les onades de calor i pluges torrencials són cada cop més freqüents. L’objectiu del Brasil és mostrar que fins i tot en un lloc així, amb enormes desigualtats i reptes estructurals, es pot impulsar una agenda global per a la justícia climàtica.
Absències i polèmiques
Tot i la importància de la cimera, hi ha absències significatives. Els Estats Units, que sota la presidència de Donald Trump han iniciat el procés formal de sortida de l’Acord de París, no hi participen. Tampoc el president xinès Xi Jinping, tot i que Pequín ha enviat una delegació. L’absència de les dues principals potències contaminants és vista com un revés per als esforços multilaterals.
Entre els assistents destaquen la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, el president francès Emmanuel Macron, el canceller alemany Friedrich Merz, el primer ministre britànic Keir Starmer i el príncep Guillem, en nom del rei Carles III. Les seves intervencions apunten a la necessitat d’una resposta global i justa que no deixi enrere els països més vulnerables.
La preparació de Belém tampoc ha estat exempta de polèmica. Diverses ONG han denunciat desallotjaments de famílies i un fort augment dels preus de l’habitatge amb motiu de la cimera. També hi ha hagut queixes per la construcció d’una carretera suposadament vinculada a la conferència, que hauria afectat zones de selva. El govern brasiler ho ha negat, assegurant que les obres formen part d’un pla de desenvolupament independent de la COP30.
Una dècada després de l’Acord de París
La COP30 marca el desè aniversari de l’Acord de París, i és la primera en què tot el seu marc normatiu està plenament operatiu. Els països han d’actualitzar les seves Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC) per al 2035, però només un 60% ho ha fet dins del termini establert. La falta d’ambició en aquests compromisos és una de les grans preocupacions de les Nacions Unides.
A més, es debat sobre el finançament climàtic, l’adaptació als impactes ja inevitables, la protecció dels oceans i la transició cap a models energètics nets. Tot plegat, en un context de desconfiança entre països del Nord i del Sud, on la desigualtat de recursos i responsabilitats continua sent un punt de fricció.
“Les forces extremistes fabriquen falsedats per perpetuar un model que condemna el planeta i les futures generacions”, ha advertit Lula en el seu discurs inaugural.
El repte de Belém
El repte és monumental. Les projeccions científiques indiquen que sense un canvi radical, el món assolirà nivells d’escalfament amb conseqüències irreversibles. Però Belém també pot ser un punt d’inflexió. Per primera vegada, una conferència climàtica es fa al cor de la selva amazònica, recordant que la batalla pel clima comença amb la protecció dels boscos i dels pobles que hi viuen.
En paraules de Corrêa do Lago, “a Belém, la veritat ha de trobar-se amb la transformació, i la ciència ha de convertir-se en solidaritat”. Lula aspira a que aquesta COP sigui recordada com la que va unir el Nord i el Sud, la lluita ecològica i la social, en un mateix objectiu: garantir un futur habitable.
