La secció FOCUS del programa de RAB Ràdio “El Gra i la Palla”, apunta al model portuguès de turisme massiu i inversió estrangera en habitatge, que ha arribat a una situació límit: preus disparats, joves expulsats de les ciutats i un mercat a punt de col·lapsar. El que passa a Lisboa o Porto avui podria passar a Barcelona o Girona.
Portugal és el protagonista de la secció FOCUS del programa de RAB Ràdio “El Gra i la Palla“. Fa una dècada, el pais va apostar fort per atreure inversió internacional. El visat daurat —una residència a canvi d’una inversió immobiliària— va convertir Lisboa i l’Algarve en paradisos per a inversors del nord d’Europa i dels Estats Units. Però darrere la façana de prosperitat, el país viu una crisi profunda d’accés a l’habitatge: els preus han pujat més d’un 200% en deu anys i la Comissió Europea calcula una sobrevaloració del 35%.
Les grans ciutats portugueses, com passa a moltes capitals europees, s’han omplert d’apartaments turístics mentre desapareixen els veïns. Els salaris, però, no han seguit el ritme dels preus i moltes famílies s’han vist obligades a marxar a desenes de quilòmetres per trobar un lloc on viure.
Una bombolla a punt d’esclatar
Els bancs portuguesos alerten que si pugen els tipus d’interès o cau la demanda internacional, hi pot haver una correcció forta del mercat. Digueu-li “correcció”, digueu-li “crisi brutal”: els ingredients recorden massa els de l’Estat espanyol abans del 2008.
El govern portuguès intenta ara apagar el foc amb mesures d’urgència: permetre construir en sòl rústic, activar un pla d’ajudes de 2.200 milions per al lloguer assequible i incrementar els impostos als compradors estrangers. Però els experts ho consideren un moviment tardà i insuficient.
Mentrestant, el turisme segueix pressionant el mercat i expulsant residents dels barris tradicionals. El resultat: ciutats buides de vida i plenes de capital especulatiu.
El mirall europeu: quan viure esdevé un luxe
El cas portuguès és un reflex d’una Europa on l’habitatge s’ha convertit en un actiu financer global. El dret a viure on treballes es veu amenaçat per la lògica del benefici immediat. “El problema no és només econòmic, és moral i social”, alerten els analistes.
Portugal, Grècia o l’Estat espanyol comparteixen un mateix diagnòstic: obrir les portes al capital internacional pot generar ingressos ràpids, però acaba tenint un cost altíssim en termes de cohesió social.
Un comentari