A “Tocats pel català”, Mercè Porqueres conversa amb Elena Zhukova-Marshenko, nascuda a Rússia i avui regidora de Neteja, Gestió de Recursos i Nova Ciutadania a l’Ajuntament de Salou. Una història d’integració, identitat i llengua que comença amb unes vacances i acaba en un compromís polític.
Quan Elena Zhukova va arribar a Catalunya, ho va fer com tants altres: amb una maleta, curiositat i ganes de descobrir un país mediterrani. Venia de Rússia, només coneixia Barcelona i, com explica a Tocats pel català, “no sabia que existia Catalunya ni el català”. Però el que havia de ser una breu escapada es va convertir en una nova vida. “Vaig venir de vacances i em va agradar. I em vaig quedar.”
Avui, gairebé vint anys després, és regidora a l’Ajuntament de Salou i s’ha convertit en una veu activa a favor de la integració i la interculturalitat. A la seva cartera hi té una de les àrees més complexes del consistori, la neteja, i una de les més enriquidores: la nova ciutadania. “És molt difícil perquè hi ha moltes cultures i cadascuna té maneres diferents d’entendre l’espai públic. Però també és molt bonic, perquè aprenem els uns dels altres.”
El català com a llengua d’integració
El moment clau, diu, va ser quan va descobrir que Catalunya tenia una llengua pròpia. “Quan vaig adonar-me que aquí no només es parla castellà, sinó també català, em vaig interessar per aprendre’l. És una manera de respectar la terra que m’acull.” Es va apuntar a l’Escola Oficial d’Idiomes i, a poc a poc, el català va esdevenir la seva llengua de relació amb els veïns i els companys.
Amb un punt crític però pedagògic, afegeix: “Encara sovint em passa que quan una persona veu que sóc estrangera, canvia automàticament al castellà. Ho fan amb bona intenció, però no cal. Si manteniu el català amb els nouvinguts, ens ajudeu a integrar-nos. El castellà tampoc és la meva llengua materna.”
Una reflexió que connecta amb campanyes com la de la lingüista Rosario Palomino, que impulsen el “canvi de llengua” per normalitzar el català amb els nouvinguts. Zhukova ho resumeix amb senzillesa: “Parlar català és un acte de respecte i d’amor pel país.”
Salou, 101 nacionalitats i un repte compartit
El municipi on viu i treballa, Salou, és un microcosmos del món. “Som 101 nacionalitats”, explica amb orgull. “Les més nombroses són la senegalesa, la ucraïnesa, la russa i les llatinoamericanes.”
Aquesta diversitat fa de la seva feina un laboratori de convivència. “El català ha de ser la llengua d’equació d’aquesta diversitat. És la base, el fil que ens pot unir, perquè és el país que ens acull. Però encara hi ha molta feina per fer.”
Malgrat les dificultats, l’Elena valora l’enriquiment constant que li aporta la seva tasca. “Treballar amb tantes cultures et fa créixer. Cadascú t’aporta una cosa, i entre tots ens nutrim.”
Una paraula que la defineix
Com és habitual al programa, Mercè Porqueres li demana la seva paraula catalana preferida. “cotó fluix”, respon entre rialles. “No sé per què, però sona molt divertida, una cosa molt flonja, dolça.” Una resposta que resumeix bé el seu esperit: divertit.
La seva història és, al capdavall, una demostració viva del que Tocats pel català celebra cada setmana: que la llengua pot ser un pont poderós cap a la identitat i la comunitat.
“Parlar català no és només comunicar-se, diu Elena Zhukova, és formar part d’aquesta terra.”
Escolta l’entrevista completa a YouTube o Spotify de RAB Ràdio i descobreix com el català pot canviar vides.
