El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictaminat que l’Estat espanyol no va vulnerar els drets polítics dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez en decretar la seva presó preventiva en ple procés de l’1 d’octubre.
La sentència d’Estrasburg, feta pública aquest dijous, avala les decisions del Tribunal Suprem i descarta que hi hagués arbitrarietat o persecució ideològica, en considerar que les mesures es van adoptar “per preservar l’ordre constitucional”. El tribunal europeu conclou que les restriccions van ser “proporcionades” a la gravetat dels delictes i que els partits independentistes van poder participar lliurement a les eleccions del 2017.
Context: del referèndum a la presó preventiva
Els fets es remunten al punt àlgid del moviment independentista català. Després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la posterior declaració d’independència, diversos dirigents van ser empresonats de manera preventiva. Entre ells, Oriol Junqueras, líder d’ERC; Jordi Turull, de Junts, i Jordi Sánchez, expresident de l’ANC. Tots tres van portar el cas a Estrasburg al·legant que l’empresonament havia vulnerat el seu dret a la participació política, la llibertat personal i la representació com a diputats electes del Parlament de Catalunya.
Junqueras sostenia que els tribunals espanyols li havien impedit exercir el mandat de diputat i assistir a la investidura. Turull denunciava que la seva detenció, decretada just abans de la seva segona sessió d’investidura, responia a una decisió “política motivada”. Sánchez, per la seva banda, argumentava que la seva situació de presó preventiva li havia impedit participar en la campanya electoral i que se li havia negat l’accés a mitjans de comunicació o a internet. El Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar totes tres demandes, i els afectats van recórrer finalment al TEDH, confiant en una resolució favorable a Europa.
La decisió del TEDH: proporcionalitat i estabilitat democràtica
El tribunal d’Estrasburg, però, ha rebutjat totes les al·legacions. En la seva sentència, el TEDH defensa que “per garantir l’estabilitat i l’eficàcia d’un règim democràtic, un Estat pot veure’s obligat a prendre mesures concretes per protegir-se”. Segons el tribunal, les circumstàncies del cas eren “particularment inusuals i greus”, i justifiquen que les autoritats espanyoles prenguessin mesures per evitar la reincidència i assegurar la presència dels acusats al judici.
La resolució assenyala que els tribunals espanyols “van equilibrar els diversos interessos en joc” i que la seva actuació “no es pot qualificar d’arbitrària”. A més, recorda que els partits independentistes van poder concórrer als comicis del desembre de 2017 i que Quim Torra va ser elegit president el maig del 2018, fet que, segons Estrasburg, demostra que no hi va haver impediment estructural a la participació política.
Pel que fa a Jordi Sánchez, el tribunal considera que “no podia esperar raonablement participar en les eleccions sense cap restricció”, ja que estava processat per delictes greus, i afegeix que “era raonable considerar que el seu trasllat al Parlament podia haver provocat nous incidents”. En relació amb Turull, el TEDH subratlla que el Suprem “va aportar raons rellevants i suficients” per justificar la seva detenció i que no hi ha proves que l’empresonament tingués motivacions polítiques. Quant a Junqueras, la sentència insisteix que no es van vulnerar els seus drets com a diputat, ja que existien “mitjans legals i constitucionals” per defensar el seu projecte polític dins el marc democràtic.
Conseqüències polítiques i simbòliques
La decisió d’Estrasburg és un cop simbòlic per al relat independentista que denunciava la presó preventiva com a persecució política. Per primera vegada, el tribunal europeu dona aval explícit a la tesi del Tribunal Suprem espanyol, reforçant la legitimitat jurídica de la seva actuació. Això no afecta la causa pendent sobre la condemna pel referèndum de l’1-O, que encara s’ha de resoldre, però sí que tanca una via clau de denúncia internacional sobre vulneració de drets durant la fase preventiva.
L’impacte polític de la sentència és evident: redueix la capacitat de l’independentisme per mantenir el discurs de “presos polítics” en l’àmbit europeu, tot i que no anul·la el debat sobre la proporcionalitat de la resposta judicial. El text d’Estrasburg també introdueix un matís rellevant: reconeix que els Estats poden “impedir raonablement la implementació d’un projecte polític incompatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans”, si existeix un perill real per a la pau civil i el règim democràtic.
En termes pràctics, la resolució reforça la posició de l’Estat espanyol i del Tribunal Suprem, però també confirma que el cas català continua sent un tema viu dins el marc europeu. Els recursos sobre la sentència de condemna, i el debat sobre l’amnistia, mantindran la qüestió oberta durant mesos o anys.
