Un centenar d’entitats reivindicaran la unitat del domini lingüístic amb el Correllengua Agermanat, que del 19 d’abril al 5 de maig de 2026 recorrerà 17 etapes i més de 1.500 quilòmetres
El Correllengua Agermanat neix amb una ambició clara: superar fronteres administratives i reivindicar la unitat del domini lingüístic català. Presentat aquest dimarts de manera simultània a Barcelona, València i Palma, el projecte vol convertir la llengua en un element d’unió entre tots els territoris que la comparteixen. La iniciativa, que recull el testimoni de quaranta anys de correllengües arreu dels Països Catalans, és fruit de la col·laboració de més d’un centenar d’entitats municipals.
Del 19 d’abril al 5 de maig de 2026, la flama del Correllengua Agermanat recorrerà 17 etapes i més de 1.500 quilòmetres, unint simbòlicament els principals territoris de parla catalana: la Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer. El tret de sortida tindrà lloc a Prada de Conflent, un indret carregat de significat històric i cultural per al catalanisme, i la flama passarà per ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Eivissa, Palma, Maó i finalment l’Alguer, on clourà el recorregut.
Una flama que travessa territoris i generacions
El projecte s’inspira en la Korrika basca, una cursa popular que celebra i defensa l’euskera des del 1980. Igual que la Korrika, el Correllengua Agermanat combina una cursa no competitiva amb activitats culturals, lúdiques i populars a cada etapa. La flama —símbol del compromís amb la llengua— es transmetrà de mà en mà entre participants, municipis, universitats i espais públics, com a gest de continuïtat i germanor.
Les entitats locals participants organitzaran concerts, tallers, trobades i activitats esportives i culturals obertes a tota la ciutadania. La diversitat d’actes vol reflectir la vitalitat de la llengua catalana i la seva presència transversal en tots els àmbits de la societat: des de l’educació fins a l’esport, passant per la música, el teatre o la literatura.
30 anys d’una flama que no s’apaga
El Correllengua va néixer el 1995 a Mallorca, impulsat per Joves de Mallorca per la Llengua, amb l’objectiu de visibilitzar la llengua catalana com a patrimoni comú. Aviat la iniciativa es va estendre al País Valencià i a Catalunya, i centenars de municipis han anat adaptant-la als seus propis contextos. En aquests trenta anys, el moviment ha consolidat una xarxa d’activistes, entitats i ciutadans que han fet de la llengua una eina de cohesió, dignitat i resistència cultural.
Ara, amb el Correllengua Agermanat, els organitzadors volen donar un pas més: convertir aquesta tradició local en un esdeveniment col·lectiu d’àmbit nacional, que connecti tots els territoris de parla catalana amb una mateixa veu. “La llengua és l’espai que compartim, més enllà de les divisions polítiques”, han destacat els promotors durant la presentació.
Cultura, esport i compromís
L’esperit del Correllengua Agermanat combina moviment i cultura. No es tracta d’una competició, sinó d’una cursa simbòlica on l’important és participar, transmetre i celebrar. Cada etapa del recorregut es convertirà en una festa popularque vol reivindicar la llengua com a espai de trobada i convivència, però també com a reclam de drets lingüísticsdavant la fragmentació institucional que sovint en dificulta l’ús.
A més, la iniciativa tindrà un fort component educatiu i intergeneracional, amb la participació d’escoles, associacions culturals i universitats. D’aquesta manera, es vol garantir que les noves generacions visquin la llengua no com una herència, sinó com una vivència col·lectiva i viva.
Una cita amb la llengua i amb la història
Quan la flama arribi a l’Alguer el maig de 2026, s’haurà completat un recorregut històric que unirà simbòlicament els extrems del mapa català. Més que un esdeveniment puntual, el Correllengua Agermanat vol esdevenir un símbol de persistència i una declaració d’amor a la llengua.
En paraules dels seus organitzadors, “cada pas, cada relleu i cada activitat seran una manera de dir que la llengua continua viva gràcies a la gent que la parla, la canta i la defensa”.
