Per primera vegada, més de 3.000 catalans superen els 100 anys, en un país que suma 8,15 milions d’habitants i on el pes de la gent gran ja supera el 26% de la població.
Catalunya ha arribat a una fita històrica: per primera vegada, viu amb més de 3.000 persones centenàries. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest juliol hi havia 3.051 persones amb més de 100 anys, una xifra que s’ha multiplicat per set des dels anys vuitanta i que continua creixent a un ritme constant.
D’aquestes persones, el 83,5% són dones —2.549 en total— i només 502 són homes, una proporció que reflecteix tant la diferència d’esperança de vida com el paper invisible de les dones que han sostingut el país durant dècades.
Una societat que envelleix sense relleu generacional
El fenomen no és puntual. Catalunya ha entrat plenament en l’era de l’envelliment estructural. En només deu anys, el nombre de centenaris ha crescut en un miler, però la població infantil i juvenil ha seguit la tendència contrària.
El grup de 0 a 15 anys ha caigut un 1,9% en només un any, mentre que el de 65 anys o més ha augmentat un 2,3%. Des del 2018, Catalunya ha perdut gairebé 100.000 menors, mentre que ha guanyat prop de 700.000 adults i gent gran.
L’impacte és clar: la població major de 60 anys ja supera el 26% del total, rècord històric i deu punts més que a mitjan anys vuitanta. Només el grup de 60 a 79 anys representa ja una cinquena part del país. Els majors de 80, tot i créixer, es mantenen lleugerament per sota del màxim del 6,1% assolit el 2018.
Aquest canvi demogràfic es tradueix en reptes que van molt més enllà de les pensions. Afecta la sanitat, l’habitatge, la mobilitat i fins i tot la cohesió social. L’augment de l’esperança de vida, una gran conquesta col·lectiva, obliga ara a repensar les polítiques públiques perquè no deixin enrere una generació que viu més anys, però no sempre millor.
El país creix, però d’una altra manera
Malgrat l’envelliment, Catalunya continua creixent. L’Idescat estima que al juliol del 2025 hi havia 8.154.627 habitants, un 1,1% més que un any enrere. És un augment moderat però constant, impulsat sobretot per la immigració i per l’atracció urbana.
Tarragona i Lleida són les demarcacions que creixen més ràpid —un 2,2% i un 1,4%, respectivament—, seguides de Girona (+1,1%) i Barcelona (+0,9%). El creixement és especialment visible a les zones costaneres i en algunes comarques interiors que han recuperat població gràcies a l’arribada de nous residents.
Aquest dinamisme territorial, però, no compensa la pèrdua de natalitat. El país continua fent front a una piràmide demogràfica invertida: cada cop menys nens i més centenaris.
Viure més, però com?
Catalunya ha aconseguit una fita que fa mig segle semblava impensable: convertir els 100 anys en una edat cada vegada menys excepcional. Però això obre noves preguntes: com garantir una vida digna, autònoma i socialment activa per a aquestes persones? Com adaptar les ciutats, els serveis i les polítiques a una societat que ja no es mesura per la joventut, sinó per la longevitat?
L’augment de centenaris és una mostra d’èxit col·lectiu —fruit del sistema de salut, l’educació i la qualitat de vida—, però també un avís sobre el futur: Catalunya haurà de trobar l’equilibri entre créixer i cuidar, entre el dinamisme econòmic i la responsabilitat demogràfica.
